QUEI SFRIZONI DA ‘NAMORAI
QUEI PRIMI SFRIZONI DA ‘NAMORAI

di Cornelio Galas
Ani e ani senza gnaca savér
a cossa che ‘l serve el sciàmpo,
taiàrse le onge de le mam
sol quando le era zamai nere.
Ani e ani senza dropàr profumi
e nar for de cà … vestìdi
con quel che se gatéva al vérs.
Po’, de colp, e se sa ‘l perché,
quel bocia semper slandróm
‘l scomìnzia a star al ‘spègio.
El se varda, el se varda ancora,
e n’altra volta, anca de sbiéch.
El se lava, el tira via la spùza,
toh, el se mete el vestì bel.
Che stasèra, varda ‘n po’ tì …
el va ‘l cine co la Lorenza.
Sì, la Lorenza, quela putèla
che a scòla l’è su en zima,
prim banch, denor a la lavagna.
Sì la Lorenza, che l’è da mesi
che la và de quei biglietìni.
E alora stasera, a l’Oratorio,
i starà vizini, vizini, vizini …
No l’arìva però ‘sta putelòta,
passa i minuti, i sèra la cassa.
E lù no ‘l sa pu cossa far,
e lù no ‘l sa pu cossa dir.
El strénze i soldi che i gà dat i soi:
“Và e divèrtete, sàpiene dir,
oh, finì el cine, drit a ca’ neh”.
Lù ‘l spèta, ‘l spèta ancora,
po’ el buta l’ansia nel magnar.
En tòch de piza, na Cocacola,
ma no pàssa quei sfrizóni
che zamài i ha serà ‘l stómech.
Via alora, tra le gambe la cóa,
e ‘n brut saór che no va via.
Via alora, propri come quei
né fodrài né embastidi,
come n’asola senza botom.
Drìo la statua del Mosè …
Quando l’è squasi a cà,
eco che ‘l vede la Lorenza:
no, no l’è sola: chi elo quel lì?
Ma l’è ‘l Bruno, quel dela B,
quel che prova, el ghe prova
con tute le putele …
“Va bèm, va bèm … tanto,
tanto quel cine de stasera
prima o dopo, zamai se ‘l sa,
i lo meterà anca en televisiom”.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.