SAORI: EL “PANMIZ”

EL “PANMIZ”
Ma oscia, disèlo no, che ve piàs de pu nar zo a Arco a tòr tochèti de pizza da sbecolàr en straa. Così almen no compro pu ciopète ‘n sta casa. Che butàr via el pam l’è propri en pecà mortàl … Oh, putei, sti ani no se butèva mai via gnent. Al pù se ghe deva quel che vanzèva ai cagni, ai oselòti, ai paiti … ma l’era pu fazile che se ‘l dropès per far canederli e anca … el pan mìz. Eco, ancoi ve digo come se fa el pan mìz. Col pan vecio, quel vanzà ensoma. O meio, quel che zamai l’è sech.
Cossa ve serve? Ve digo subit che stavolta dovè nar a ocio. Tant al chilo ensoma. Dipende da come ve pias sto “panmiz”. Entant droperè de sicure ‘l pan vecio. Po’ late, zucher, do ovi, buro, en po’ de uveta e anca sal. Se fè polito en mezorèta podè magnar el panmiz.
Alòra, ciapè el pan vecio. Taièlo su a dadèti picoi. E metèlo en de na scudelona granda, na ciotola, quel che gavè en cosina che ghe somèa (basta che la sia granda perché dovrè laoràr anca ancoi de manote, se sa). Eco, denter anca el late. Quant late? Quel che serve per bagnàr ben el pan. Che ‘l se smoia, che el se mòla fora. No far pastròci però. Se no vei fora en minestron che sa de pam e late. Eco se ve par che ‘l vaga ben (ah, bisogna lasàrlo polsàr n’atimin neh … el pan no ‘l se mola fora en do secondi). Alora se ve par che ghe sènte, metè denter anca ‘l zucher. Anca chi ste atenti a quant: se ve pias le robe dolze dolze … va ben tant. Se ve pias le robe dolze ma no massa … fè voi. Denter anca i do ovi (via come semper i gussi, denter sol i rossi e la ciara), denter anca l’uvèta e apena apena en sfregolàr tra le man de sal. Adès alè a ‘mpastar … misciar bem el tut. Entant scaldè na padèla, rosolèghe denter el buro e po’ zo el pastom che avè fat (col pam, el late, i do ovi, el zucher, l’uveta, e poch sal). Fiama bassa, foc che va pian pian … eco quando vedè che scominzia a farse dele groste picole, voltè subit tut come fè per le fortàie … no brusarlo. Se pol magnarlo sia come dolz e anca frèt. Tanti difati i lo fa enfredìr e po’ i lo mete adiritura en frigo. I dis che l’è bom anca cosita. Ah, sora se pol anca darghe na spolveradina de zucher a vel, semper de quel vanzà dai panetoni de Nadal … zerto che zamai sen vizini a Pasqua. Magari ve convei comprarlo nof che ‘l va ben anca per le colombe o per le drèze …
El se ciama pam mìz, “panmiz” el nome giust (o “panmuez”) perché l’è bagnà, miz come el pam butà nel late ensoma. Miz come ‘n poiàt, ma no l’è ‘n poiat embriach o al forno. Quei che sa tut de cosina i dis che vei meio en sta maniera el pam de segale o quel entrech, integrale ensoma.
Cossa beverghe drio? En vinèl bianch che no sia dolz. Meio sech. Come l’era el pan prima. Savrè ben trovarlo dove i lo vende. Soratut savrè quel che ve pias de pu …
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.