I OSEI SCAMPAI

Uccelli scappati - Secondi di carne della lombardia

SAORI. Polenta e osei scampai

L’è quel che se feva quando el cazadòr el vegniva a casa co la sportola voda. Perchè apunto i osei i era scampai. Fénte na magnada en quatro?

Alora en po’ de mem de mez chilo de lonza a fetine (domandeghele ala gastronomia), n’eto e mez de panzéta, altretanti de luganega (quela de la val Rendena sarìa el massimo), po prepareve arent a la tavola, salvia, rosmarim, zinquanta grami de buro, sal, pever, vim bianc (no ste beverlo tut entant che lavorè al magnar, demò), mez dado, trezento grami de farina zalda (quela de Storo, saria el massimo), en lìter de aqua e en bicerìm de cognac (ne gavrè na botilia o se no de qualcos che ghe somilia en font a la credenza…).

Alora via. En toc de fer, qualcos de dur, el mister de l’ombrela, el coso lì… e con quel batè bem la lonza. Su ogni fetina en toc de panzeta e na foia de salvia. Rodolè tut e denter nel spiedim. Fè na fila longa… ocio a come la se ‘mpienis… drio mam… alora el rudol, na foia de salvia, en toch de luganega e uno de panzeta, na foia de salvia, el rudol, n’altra foia de salvia, en toch de luganega e uno de panzeta, na foia de salvia… ades no podo star chi a farve tuti i spiedini neh.

Spolverada de sal e de pever (dipende da quant che volè beverghe drio, se sa). Entant, nela padela fe rosolar el buro co le foie de salvia, en ramet de rosmarim. Denter i spiedini. Su el sughet che i ciapa color. Moverli, moverli ogni tant che no i se taca zò.

Eco, ades zo el bicer de vim bianc (n’è restà nevéra? No, no sté dir la solita bosìa che ‘l s’è svaporà dai) e sfrussss… lassè che vaga su la reaziom (gavè la capa? No la gavè… cavoi vossi). Zo el bicerin de cognac. Sfrissss. Spetè spetè… en poch de acqua.. .zò el mez dado…. lasè coser per na vintina de minuti. Entant fè la polenta… no dovrò miga spiegarve anca come far quela….

 

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento