GHEBAR ‘N PAZE

Come ghebàr ‘n pàze …

di Cornelio Galas

Oh, ‘l dìgo subit, che no vègna fòra monàe: fumo, sì, ensóma, ghèbo, da quando gavévo sédese ani. Va bèm, ho scominzià co le “fìze”. Cossa èle le fìze? L’è quele sòrt de liàne pìcoe, séche, col bùs ‘n méz, che vegniva (e vèi su ancora) denór ai rìì (el Salóm, nel me caso, a Vignole). Te l’empizévi co ‘n fuminànt. E po’ te butévi fòra el fum. Oh, ale prime volte te butévi sù: colazióm, fugazèta de la ricreazióm a scòla, disnàr (en menza o a cà), marènda. La zéna no perché se dovéva nar a dormir subit dopo Caroselo.

Da le “fìze” som passà, pù grant (vers i disdòto) a i primi zigaréti. Le “Alfa” robàe a me nono, le “Colombo” robàe a me papà, le “Murati” robàe a me mama. Po’, coi primi soldi guadagnai en falegnameria (tirà via quei per pagar el motorìm) som arivà ale “èmese”, che no ho mai lasà (trane quando, ‘péna sposà, senza soldi, nèvo dal Sartoreli ai pompieri de Riva che ‘l spaciéva le nazionài senza filter). Na “fede”, come quela ne l’Inter.

Coi so pelegrinagi, come per tute le religióm, a Livigno. Dove te comprévi ‘n tòt de stéche. “Ma scusi, passiamo una stecca a testa … non mi dirà che fuma anche il suo bambino …” – Eh sàlo, pitòst che ‘l fuma a sbàfo quel che ‘l respira en cosìna … l’è meio che ‘l se ràngia anca lù. Po’, se da grant el volerà sméter …”.

Tùt bèm. Fim quando i ha scominzià a tratarne, noi tabagisti (così i ne ciaméva e i ne ciàma ancora) da … drogài. Và a contarghe ti che da bocia, quando ti te fumévi le “fìze” tanti dei to compagni de scòla i se féva zamài de eroina, magari anche taiàda col borotalco …
Ensòma, de colp, no se pòl pu fumar nei ristoranti, nei bar (no, dìgo, v’enmaginé a zugar a biliardo senza fumar ‘na cìca?), nei cinema (che quando el killer el stéva taiàndo su uno co la motosega … dai, la podéva anca servir per farse passar el schifo no?), perfìm quando se néva a sentir come néva el bòcia a scola … ai coloqui coi profesori dai.

Tut mal sém nài envanti l’istéss. A mi ha scominzià a cascarme adòs el mondo quando i ha méss el divieto de ghebàr anca en redazióm. Begóni con coleghi che no fuméva (beato el Nèlo Morandi, ai so tempi, che l’era una dr’o l’altra, tra en biciér de uischi e l’alter, tra en diaolporco e l’alter ecc.), zènt che te mandéva le mèil: “Bisogna rispettare le leggi ma soprattutto la salute di chi ti lavora vicino”. Ma … ma nè ‘n móna, valà – vegnìva da dir – va bèm, som drogà, alòra mandéme en comunità … osc’ia vàgo a tòr zó anca pòmi se là i me lassa ghebar …”.

Na volta sòm nà da ‘n pneumologo. Sì quei che cura i polmoni. El me fà tuti i esami. El me dìs: “Sófia chi denter da bravo”. Po’: “Eh, no sém méssi propri bèm neh …”. -Bòm – ghe digo – ‘sa fénte? E lù: “Cosa fumìt?” – Emese” – E lù: “Dài, dàmen una che ném fòra sul terazìm … l’è da ieri sera che no me pòdo far ne ghéba en paze”.

Che po’ me domando: perché quando um l’è lì che i lo stà copàndo, che è zà pront el plotóm de esecuzióm, i ghe domanda l’ultim desidèri e lù el dìs: “Magari en zigarét dai … “. Capì come?

Tuta ‘sta ciaceràda per arivar a na roba che, secondo mì, no l’è né enfodràda né embastìda. Parlo de quel che gh’è sui pachéti de zigarèti (miga sol sule me “èemese” neh). Foto de um che ‘l gà en brùt bùs nela gola. Um che l’è sul letìm de n’ospedàl pù de là che de chì. Um che, nùt, sul let, se capìs che no ‘l riésse pù a … a far le so robe co la sposa. En bocia ‘n mèz al fum dei zigaréti dei sòi. Po’ le scrite. il fumo uccide. Le sigarette provocano il cancro. Und so weiter, come dìs i todéschi.

Bòm. Sì, l’è vera. Quei che fuma de sòlit i mòre prima dei altri (a parte na dona giaponese, vera neh, che pur fumando, l’è arivàda a zento e passa ani), quei che fuma i gà semper ‘na ràntega, na bruta tóss, e po’, subit dopo magnà, anca adés, i déve nar fòra, al frèt, al calt, col vent, co la nèf, co la piòva … perché osc’ia i deve ghebàr.

Va bèm. Però quando stamatina, al tabachìm, i m’ha dìt che i vende pachéti neri dove te pòi meterghe denter el pachet con quele foto, con quele scrite brute, me sòm dìt: “Ma alora no som sol mi a lamentarme de ‘ste robe”.

L’ho comprà sto pachét nero (oh, zinque euri, miga poch) e adés almèm no vedo pù quel co la gola magnàda dal cancher. Se ciàva. Però no ho cambià la me vècia idea. Se i zigaréti i costa tant, semper de pu, l’è perché su quei el Stato ogni tant el ghe càrga su ‘na tassa. Come per la benzina.

Ma alora, digo da per mi, l’è come quei che spàcia droga. Pù gh’è zent che la domanda e pù va su el prezo. Sol che i spaciatori, su la bustina, almém no i ghe scrive su: “Varda che se i te ciàpa con pù de na bustina te vài en grane. Varda che se te guidi dopo aver snifà ‘sta roba te pòi nar for de stràa. Ocio che noi no ne sém mai visti neh … E me racomando, se no te ghe la fài a sméter miga vegnir a pianzer da noaltri, no  … capì come?”

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento