El vècio prete del paés
Ciletti Nicola Il prete sec XX olio su tela 48x39cm
di Cornelio Galas
No ‘l gà pù la tónega lònga
piena dei só botóni pìcoi,
no ‘l và pù a benedìr càse
e gnanca coi bòci ai freschi.
El dà na màm, quel che ‘l pòl,
a dir su Messa, ale funzióm.
El pàssa, de matìna bonóra
da le bande del zimitèri:
en paternoster per sò pàre,
n’avemaria per la pòra mama.
Po’, el se mete sula banchéta
e lì el vàrda, senza fiatàr.
Còssa penseràlo, sto prete
zamai en pensióm da ani?
Cóssa vardaràlo ‘ntorno,
senza cambiar fìze dela fàcia?
Se ghe vède, ciàra, na vita
en quei òci che gnènt zérca.
Ani de ostie dàte ‘n boca
anca a quei che bestemiéva,
funerài, sposalizi, batézi,
Pasque, Nadài, tute le feste
e anca tant de quel córer
per dar l’ultim òio sànt.
Tante parole de Dio lète,
tante prediche, meio se corte,
partìcole grande vers el zél,
en gòz de vìm e subit sugàr.
Poréti, malài, famée en rogne,
e preparar cresime e comunióm.
El pensa ai ani del seminàri,
a quele bele partìe al balóm,
ai amìzi, ai scherzi da zóveni
a quel adès deventà cardinàl.
Quant incenso zamài dàt fòra,
… dele vòlte el stupéva ‘l nàs.
Eco, el se léva su, l’è ‘n pé,
e co la so caminar piàm piàm
el va su, vers la canònega
che l’è prest ora de magnar.
El se volta sol n’àtimo …
vers la crós del zimitèri.
