LA VOZE SOTOVOZE
LA VOZE SOTOVOZE
di Cornelio Galas
Da prinzìpi no te te scòrzi: te ghe dai la colpa
magari, a qualche biciér de massa
o al calt, al frét, a tut, trane che al giust.
Coss’èlo sto misciamént, sti sgrìsoi,
Sta testa che par scorlàr, per aria?
L’è tut destràni quel che gh’è ‘ntorno,
come se qualchedun, senza dirlo
l’avés sbianchezà, con colori diversi
quel che de solit l’era sol grìs.
Le case, i fiori sui pogiòli, le piante,
perfìn i cartèi de la reclam,
quei grandi, en banda al stradón.
Na voze, sotovoze (ma chi elo che ha parlà?)
Che se stenta a capir cossa la dìs,
che no se sa da dove la vegna.
“Varda, varda ben quel che te gài”.
Gh’è ‘l vent che dà fastìdi, no se capìss:
“…Varda, varda, vardete ‘ntorno .,.
Prima che …sfrssssss … prima che …
Skrsssss …mi te l’ho dìt che ….”.
Te movi le man come per ciapàr mosche,
i oci dapertut, e drìo le recie,
en pas envanti e po’ te te giri de colp.
Gnent. No gh’è gnent de nof,
Quela voze sotovoze no se la sente pu.
En fónt al paés tanta zent en procesión
Drio ala bara de quel por putèl,
trovà mort nel let: a vintizinque ani.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.