EL FUM DE N’AMOR FINI’

fumoooo

EL FUM DE N’AMOR FINI’

di Cornelio Galas

El bói pian pian, o ‘l suzéde de cólp
ma ‘l finìss squasi semper mal
n’amor che ‘l gaveva le stampèle.
Vèi fora de tut en quei momenti:
parole che no s’avrìa zamài dit
anca se le girèva nel zervèl.
E po’ robe vecie, che pàr nove,
robe nove che l’envècia tut
tut quel che no podrà avèrghe pu
nè foie verde, nè fiori, nè fruti.
Se séca l’aber de na famèa,
ma ghe resta denter qualcòs
de malmaur, qualcos che …
no podrà zamai stagionarse,
che farà sol fum nel caminét.
E se séra, con quela porta,
anca i òci, na volta ennamorai.
Parerà de esserse liberài
da ‘n manéz, da veci ligàmi,
po’ però se capirà, pù envanti
la monada che s’è fat.
No se podrà endrizàr la vita,
anca se la podèss durar tant.
E ala fin, quel che te sei stà
el deventerà en cine sfogà,
lassandote de sicur malsaorì.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento