EL TEMP DELA VENDEMA
EL TEMP DELA VENDEMA
di Cornelio Galas

No pòdo, no pòdo, doman no pòdo:
doman s’Ă©n tuti de vendĂ©ma.
Se partìva de bonóra la matina,
endòs braghe e camìse da pòch,
quele che zamĂ i le era strĂ zze.
I òmeni che comandĂ©va, i bòci …
che i dovéva sol obedìr.
“TĂ ca via da quela bìna lazĂł,
e no stĂ lassĂ r gnent su le vigne”.
I deòti pìcoi che balĂ©va …
en quei busi grandi de la fòrbes.
Su le prìme, se becoléva anca
quei grasìni da le pìche,
ma bastĂ©va sol n’ociĂ da
per fĂ rt’ei restĂ r nel canalĂąz.
E via, svelti, semper pu svelti,
per no restĂ r ‘ndrìo dai altri,
e da quel col cassòn per el tratór.
Le man semper pu sporche,
e la spìza per quei moscolìni.
“Dai putèi che zamai vegn sera,
che no se pòl lassar tut a mĂ©z”.
El pĂą bel ‘l vegnìva però dopo,
quando se nĂ©va dent ‘l botesèl,
e cich e cià ch, con quei peòti,
come se fĂąssa en modo per zugĂ r.
“Schiza, schiza, schiza de pĂą …
che gh’è zamai pronte, en cĂ
le frìtole de pomi …”.
Vardo en tratĂłr che va ala cantina,
dove adès gh’è tante machine.
Sì, l’è vera, devento vecio,
ma l’è da ‘n pèz anca mi, del rest,
che dropo sto compiuter
enveze che pena e ‘nchiostro.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.