ZIGHI LONTANI

mortax

ZIGHI LONTANI

di Cornelio Galas

Te gh’ài ‘n bel dìrme: lassa pèrder,

ma come, no i sèntit sti zìghi lontani?

Gh’è zènt che stà mal, che zèrca aiuto,

come fàt a star con le man en man?

Te dìsi: “Tanto se ‘l sa, no l’è dei nòssi,

che i se la faga for co le so miserie,

basta che no i vegna chi, coi barconi

a ròter le bale, a zizegàr le nòsse bele.

Epùra mi i sento sti zighi de cristiani,

de pòpi, done, omèni che no pol piànzer.

Quando quei de Hitler i copèva i ebrei,

quando en Ruanda e da altre bande

anca dove adès te vai en ferie col to Suv,

i ne fèva fòra a miliari de miliari …

ah la gh’è volèsta tuta per fàrla finìa,

e prima ancora per capìr ‘sa suzedèva.

Te me dìsi: “Pòrtetei a casa tua, alora

se te voi propri far el bon samaritàn,

che se la continua cosìta te sarai ti …

sì propri ti quel che dovrà esser aiutà”.

Me domando, dele volte, tra tante altre robe,

se dopo averne dat ‘l segn dela paze,

sì quel che se fa a metà dela Messa,

avèn capì cosa avèn fàt e quel che vol dir.

Me domando, finì de vardàr el telegiornale,

se quel che se vède  l’è un dei cine bruti,

che denter, ala fin, no gh’à gnent de ver.

Te domando, e te prego de rispònderme

se quei che mòre, strùssia e … scàmpa

i è veri o sol robe de plastica a forma de òm

come quei sachi dove che po’ i li sera su …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento