LA VALIS
LA VALIS

di Cornelio Galas
El sò, el sò, prima o dopo, bisognerà nàr,
dovrìa preparàr demò la valìs …
E ‘sa ghe méta denter? Cossa me sèrve?
No sò gnanca quant ‘l sarà lónch sto viàzo,
no sò gnanca se se vegnirà de volta,
e no so se ghe sarà modo de compràr,
quel che de zerto avrò desmentegà chì.
Me tòga drìo soldi? La carta? El bancomat?
Ma cambierài, lavìa, anca aségni dal bòm?
Mèti che te vegna sóm, che te vegna fàm,
ghe saràle lì botéghe? Lèti, cossìni, cèssi?
Che se ném endrìo, fin ai egiziani, per dìr,
a l’òbit i ghe metéva zò de tut al faraón …
propri perché no ‘l gavés de là gazèri.
E alóra fórsi l’è meio tràrse ‘nvanti,
no fàrse ciapàr a l’ultim minut …
El spazolìm per i denti? No, làssa star,
i dìs che i morti no i gà sti problemi.
Ma ciaperàlo, questo el me dà penséri,
el telefonìm ‘n dove narò a finir?
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.