ECO PERCHE’ l’E’ COSI’ FRET DA NOI …

di Cornelio Galas

No càpita – dopo na Pascua alta, almem – de sentìr, en d’en bar, domandar en brulè. Va bèm, va bèm, el temp, ‘l cul e i siòri, se sa, i fa quel che i vòl lòri. Ma no l” quéla so mare, no l’è quel el concèto… No gh’è pù le méze stagiòm? Ma alora se dovrìa passar da l’inverno a l’istà, saltando la primavera. No tornar endrìo a l’inverno. Epùr cosìta la và en sti dì chì. Dove pù che vestirse a zìgola te convèi tòrte drìo el paltò, el piumìm …

E meno male che el Giuliaci, su Canale zinque, temp fa el diséva che avréssem tut mal podù far le grigliade almem el lùni dopo Pascua. Giust stamatina l’ha dit che vegnirà, se se pòl, ancor pu frét … senza spiegar perché qualche dì fa l’aveva dit tut viceserva.

Quel che me par a mi l’è ‘nvéze che l’è vera che ‘l mondo se ‘l se sta scaldando semper de pù là dove fim a qualche am fà l’era frét. Là dove i giàzi i se còla. Perché fa fret da noi adés? Ve ‘l spiego mi valà. L’è che al Polo Nord zamài i ha ‘mpizà tuti el climatizatór. Senza però seràr le porte. Così l’aria freda la vèi zò da noi. Ghe sol da sperar che st’istà no i ne manda anca el cont…

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento