ENNAMORARSE DA VECI

Ennamorarse da veci

di Cornelio Galas

L’è come ‘n làmp, senza ‘l tón
che te làssa lì come ‘n bacuco
spetando che ariva ‘l brut son
quel che svèia, se sa, dalbòn…

 

Dopo na vita da sposài o squasi
te senti vizim na voze da bechim
te disi: dai, per piazer, tàsi
che mi la mort no vedo si vizìm.

 

E po’ ariva, de colp, quela dòna
ghe piàs, la te dis, la to barbéta
e ti te par che sia … la madòna
te te buti en dinocio: oh benedéta.

 

Te par de nar endrìo, de tanti ani
te senti le farfale den el stómech
cramento no te senti pu quei dàni
ché sula schena gh’era ‘l tòssech.

 

Nar a balàr? ‘n do elo el problema?
A paiom a le ore picole? Va bem tut
La matina dopo? Sì, semper enséma
per colaziom me basta sol el persùt.

 

E via che nare, propri come na volta
quando da zovem così semper la néva
pecà che ale tante no la te scolta
quando te arfi, te pensi: putana eva.

 

Ogni roba a so temp, diséva to pare
no se pol nar endrìo con zerte robe
Tòla vecia, l’è meio, diseva to mare
che po’ tòca a èla, da prima, le gòbe.

 

Ah l’è ‘n bel dir, ma nesuni comanda
quando el cor bate e ‘l rest va drìo
se sa come finìs tuta sta bela anda
arìva el moment che la te dà del zio.

 

Quest quando te vai en giro nel paés
perché la gà rispèt de ti, demò vecio
e alora te te senti propri ‘n malmés
te vegniria voia de tirarte ‘n secio.

 

Aqua sula testa, ricordar chi te sei
En pensionà sémo, che s’ennamorà
sta ‘n dove te eri, scarpe nei to péi
per tut el rest zà taià l’e quel prà.

 

E sta ‘tento, demò che ala fim
se te pensi d’aver fat la gabia
na matina te te trovi pu picinin
dent a na rogna piena de sabia…

 

 

 

Pensa ai neói, a quel che te laserài
varda pur le done, sol ‘n televisióm
quel che è stà tut mal t’el ricorderai
e se no, scusa neh, fate ‘n bel balóm.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento