VEDRI EMPANAI
VEDRI EMPANAI
di CornelioGalas
Ma che bèl che l’èra, ‘na volta, da matelòti,
scriver sui védri, quando i èra empanài,
perché da la fornèla, néva su ‘l vapòr,
da la stagnàda de patàte a léss …
Bastéva ‘n dé, no ocoréva penarèi,
e gh’era anca quei bravi, zà alóra neh,
che féva sti segni tuti ala rovèrsa …
come la scrita ambulanza, per el spegiét.
Viva Inter, Abàso el Milàm, ciao a tuti,
sì, gh’era anca merda, cazo, figa …
come anca adès te tròvi sui murèti.
L’era fazile scriver su quela pelesìna …
guai però a sbagliàr, se dovéva, dopo
scancelàr anca tuta la lavagna.
Al de quà dei védri? Gh’era odór de polenta,
de qualcòs che sfriteghéva en cosìna.
E ‘l gosàr de me mama: “I ho ‘péna netài!”
Fòra? No se vedèva bem cossa gh’era.
Tut ennebià, come tanti fantasmi enmuciài,
fòra no savévem, gnancóra, cossa gh’era,
èrem putelòti demò, sol putelòti …
che voléva deventàr grandi ‘n prèssa.
E adès che sém squàsi ‘rivai ala fìm …
volerìa tornar drìo quei vedri,
anca senza scriver gnènt a l’incontrario.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.