SAORI, I “FIADONI”

2851

I FIADONI

Dai oscia che gh’è temp per la prova costume. Po’ tanto st’am se narà al mare en otobre se ‘l temp el continua a far casini. A ogni modo i “fiadòni” i tei su ‘l morale. Cossa èlo i fiadòni? En dialèt valsuganòt vol dìr “golosi”. O meio, da magnar tut d’èn fià. A vederli par squasi dei ravioloni. O dei “calzini”. No calzòti picoi. Semai “calzòni” (quei che i fà en pizeria) però pu picinini. E tra l’alter dolzi, no salài.

Vardèn subit quel che serve per sei che magna:
– quatro eti de farina bianca
– do eti scarsi de buro
– n’eto de zucher
– na scorza de limon gratàda zo
– na bustina de lievito
– late quant che basta

Eco, tuta sta roba per far la pasta Per far el ripieno ‘nvèze:
– tre eti de ‘n “misto” tra mandorle, nos e nosèle
– en cuciar de pàm gratà
– du cuciari de mèl
– en ci cin de canela e polver de ciòdi de garòfen
(ah: preparè en banda anca n’of sbatù)
Ghe se vòl n’orèta neh …

E alora via come la polizia. Bisogna entànt far sta pasta sfòia. Dropè tute le robe che v’ho dit de preparar per la pasta (quele per el ripieno lassèle star entant). Empastè empastè. Ogni tant en po’ de late. Ma no esagerar se no ve vei fòra la solita … menestra dolza. Quando ve par che la pasta la sia vegnùa bem (oscia basta vardarla no …) lassèla polsàr n’atimin. Magari metèghe sora na pezòta nèta così la dorme, se no co la luce no la ghe la fà a seràr i oci.

Via alora col ripieno. Ciapè mandorle, nòs, nosèle e … spachèle, se sa. Po’ le taiè fine fine. Ensòma, le và pestàe de brut. Così ve sfoghè de le rabie (che tuti gavèm qualcos da sfogarne). Po’ denter (en qualcos che tegna tut, comot, larch, no podè miga far tut en man) el pam gratà e ‘l mèl. Miscìàr, misciàr bem. Bom lassè star el ripieno e tornè ala pasta.

La pasta la và tiràda col matarèl. No massa fina. Ma gnanca massa grossa. Disente en po’ men de mèz centimetro (oscia do-tre milimetri, no stè lì a misurarla col righèl per amor de Dio). Eco, adès taiè la pasta en tanti quadrati de dese centimetri (anca chi, no ocor el righèl e la squadra .. se va a ocio). En mez a ogni quadratin de pasta ghe metè en cuciar del ripieno. E po’ serè tut a forma de triangol … stè atenti demò a seràr ben i orli co i dèi. Cic cic ciàch cic cic ciàch e via cosìta. Ala fin su ognun dei “fiadòni” dèghe na spolveradina (col penelòt de la cosina, no co la penelessa che l’ha lassà el pitor dopo l’ultima sbianchezada) co l’of sbatù.

Pronti per cosinarli sti fiadoni? En de na padela dove avè passà el buro dapertut (en banda, soto, làvia, da que l’altra banda) e dàt na spolveradina pena pena de farina metè zò piam i fiadoni. E denter nel forno che ‘l deve esser zà bel calt. Serve na ventina de minuti. Ogni tant però deghe n’ociada ai fiadòni. Che no i resta senza fià … (stofegàdi).

Cossa beverghe drio? En Trento Talento Demi-sec. Ma se no ‘l gavè en casa va bem quel che bevè de solit coi dolzi. E se no … contentève de la solita coca cola o de l’acqua del sindaco, che ve dìga …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento