QUELE PAROLE TASUE

11046403_941408572571025_7840293238439286283_n

QUELE PAROLE TASUE

Le stà lì a zugàr per so cont, ani e ani
sula zìnzola tacada al còr e al zervèl,
tòca ai oci, ai bràzi, ai làvri laoràr
entat lòre no le vòl gnanca savèr
quel che magari che sarìa da far.

Ogni tant le mòla fora i matelòti
che fa vèrsi strani: ih, oh, uh e ahia,
per zigàr da contenti o per el mal,
ma po’ torna tut come prima
tut che tase tut che va desiguàl.

Pol capitàr però, ma sol dele volte
che na parola la scapa al de fòra,
che la tràga zò copi dal cuèrt,
e alòra l’è semper dei dani
anca se l’ùs no l’era mai stà avèrt .

Se po’ tut finìs adòs a zent cara
casca zo el palco e l’ambaradan,
come fa na prea cascada da na zima
quel che gh’era no ‘l ghe sarà pu
se spaca perfin la casa pu dura
quela con denter la meio zoventù.

Basterìa poch, demò, per star ben
senza far mal a tuti i altri,
darghe la ciàve a le parole bele
lassàr che le vaga ‘n do che le vòl.
Basterìa che “grazie” e “te voi ben”
ensema a brazi e man averte
le podès scapàr da ‘sto velèn.

Se podrìa alora vènder sta bruta zinzola
dar a tuti la man, basi e tante careze
anca quei che tei le parole en presòn.
Se podrìa alora vardàr ben ‘sa suzède
‘n sto Paesòn pien de miserie
dove a l’amor e al ben pochi ghe crede.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento