QUEI DI’ (grisi) SEMPER GUALIVI

QUEI DI’ (grisi) SEMPER GUALIVI

di Cornelio Galas

No stà domandarme, propri adès,
a cossa che penso, a cossa vòi,
làsseme star, da bràvo dai …
che no la gira come vorìa.

 

L’è che me par, che tuti i dì,
sia come soldài, su l’atènti,
come balòti scaiài dal làch,
che lì i è e lì i stà …

 

Dele volte te vei anca vòia
de voltàrte de schéna, de cul
de far finta che quel che va,
‘l sia péna ‘rivà, per so cont.

 

Te vèi ‘n ment veci ‘namoramenti,
done che te féva perder la testa,
robe che per quel te fèvi tut,
anca lassàr perder … propri ti.

 

L’è dì grisi quando i va, i va …
senza che te te ricordi de lori,
senza che i te làssa ‘n bóca
en saór divers, pu bel, pu …

 

L”è dì che parte, dala matìna
e sà zà ‘n dove i ariverà,
l’è dì che finìs prima de partir
senza gnent che sia na novità.

 

L’è quei dì che te conóssi zà,
come quei vegnui demò prima,
come quei che (te sai) ‘riverà,
come quei che ala fim se sa.

 

No so come spiegartela bem,bem
l’è quel qualcos de denter …
che forsi no dovrìa vegnir fora,
perché ‘l dà fastìdi, l’è na rogna.

 

Te pòdo dir, senza engróssar voze,
che l”è propri da sti dì chi …
che bisogna star lontani, e tant:
i te stà tolendo per i cojoni.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento