Per en cìt

Per en cit

cit_group_logo

di Enrico Tavernini

A volte non se ariva a far qualcos per en pel e se passa el temp a smadonar. Quel pel, en tanti el ciamem sempre cit. Ma ‘l cit, el podem usar anca per altre robe, ‘n do che i te fa notar che se sente che te sei foresto o comunque non dela zona, magari ‘n do che te sei en quel moment.

Basta n’acento spostà per tradirte, che da òvi te passi a ovi en t’en cit e per en cit …  e te capisi subit se te sei zona Roveredo o men. Così come che basta na gambèta (de selem? O gramaticale?) en pù o en men, per capir se te sei da Trent o no.

Chi se trata del famoso uso de do letere parentade tra de lore, ma che lì le fa scatar la gàbola de dove te vegni, de quel che te vegnirèssi a esser. Disentela ciara: la” n” e la “m”, per non ciamarle sèch enne e emme.

Da trentin te passi a trentim, appunto en t’en cit, metendo o zoncando via na gambèta. Po a volte se cambia propri el senso, per colpa de n’acènt.

Perchè come che dis l’Andrea Castelli, se te ghe meti el bèch en t’el discorso e te me sbagli l’acènt, te toca nar a tor el mas’cio dela cavra e meterlo ‘n tel discorso. Zerto l’è che ‘l te varderia de zerto malament, come per dir “cramento… stevo si bem ‘n tra le cavre, senza che ‘sto mamaluco el vegnissa a romperme i ovi (o òvi?)”.

Cramento che confusiom … (se capis che non som da Trent?) Anca pasasr da un da Arco a un de Dro (distanti en pèt) l’è en cit. Basta passar da zòbia a giòbia, così come da giò a zo. Po’ a volte se bega za tra paesoti distanti anca men d’en pét tra de lori e anca chi se zérca la scusa per far  bacàm (nel senso de casim e non de eser en bacàm). Bèghe che gh’è da ani e ani e ani … non nel senso de cùi.

Fénte en per esempio? Tra premurài e sdrogi …  òsti …  sempre lì a begàr per petàe. Ma se pòl? Zio canederlo … Se “per un deca”, la canzom de Max Pezzali, el l’avessa scritta el Roberto Laino, sarìa saltà fora “per en cit”.

Anca, dele volte un (o um) el bate en record o no’l ghe la fa, appunto per en cit. Se l’era en cip, sat che casin con tut ‘sto oselame che feva casim a furia de zigar i so cip cip ciiiiiip? Sempre per cit se passa dal magnar salà o men, così da l’arivar en ritardo e arivar giust.

Anca la famosa distanza tra Dro e Ceniga l’è giusta en cit, anca se ‘n de sto caso se usa en paragon en po’ pu osè e non osèl, anca se ‘l ghe staria bem, visto che’l saria en tema. Anca ‘n te le unità de misura el vei usà: en metro, en centimetro, ‘na spanna, en de, en migol, en cit.

Quindi el restà comunque stra-usà e ‘n tanti campi (ma non nel ridente paesin sora riva del garda). Per dirla a citazion pu o mem sgangheràe e tarocae, podréssem dir che per en cit, martin perse la scarpa. Modificada a tutta, ma se capis da che frase. Quindi en ‘sto caso, el cit laora comunque bem, tegnendo a um el so mestèr e continuando a farlo pu che bem.

Stavolta me fermo prima del solit, per non passàr sempre per quel che zérca de farghe el giro de l’ors. Anca perchè ades, per parlar de l’argomento de ancoi, bastava giust en cit.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento