L’era semper pù stròf …
L’ERA SEMPER PU’ STROF …
di Cornelio Galas
E de cólp, tèi, me som vist …
come su fussa da altre bande,
come se ‘l sól l’avés saludà:
“Ciao, t’ho scaldà asà !”
Me vardévo da su alt, zamài,
l’era lì, de soto, el me alter,
e ‘n sach de zent ‘ntorno
che seitéva a ciamarlo …
“Dai, embranà, rispondi demò”,
volévo gosàrse, ma, ma …
la vóze no la vegniva fòra,
ma nesuni me deva cont.
Po’ no ho pu vist gnent,
sol el ciàs de l’elicotero,
de rodéle de ‘n letìm,
tante face sora de mì.
Madòna che bel ancòi,
è tornà de volta el sol,
gò promés de far polìto,
e lù el m’ha fàt l’ociét …
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.