LE STAGION

LE STAGION

CUsers532351Picturesfoto ultimeIMG_20140406_154734

di Paola Carlin

No ghè pù le stagion de na volta …

Quante volte che l’aven dit e sentù dir dai altri! E me sa che sti ultimi ani gavén tuti reson. No se capis pù gnent, no se sà pù come vestirse né quando far i cambi de stagion en dei armari.

I me fioi i va en giro quatro stagion su quatro con le maiete maneghe corte, le scarpe de ginastica e i calzòti fini che no vanza gnanca su dale scarpe! L’unica roba che cambia l’è na giagheta che i se mete sora, credo en inverno (no se capis pù gnent!!!); barete, guanti, maioni de lana e calzòti longhi no i sa gnanca cosa che l’è e mi me son stufada de comprarghei e tegnirli lì en den caset del’armar! Ogni tant i mete na felpa ma basta che la gabbia el capucio che così i se sente pù fighi.

Per fortuna che ghe la scola, l’hockey sul giaz e el calendar tacà su en cosina che me aiuta en cit a orientarme sule stagion.

Quando ero pù zovena (quindi no parlo de l’altro ieri) le stagion le era come i galantomeni: precise e le feva el so dover! En autun tacava la scola e se pasava abbastanza en freta dale maneghe corte a quele longhe e via via a vestirse sempre pù pesanti.

Dei Santi el feva sempre na bela engiazada e se tirava fora el capòt. E se no se aveva ancor finì de binar pomi a torli en man veniva i diaolini sui dedi da quant che i era engiazadi. De Santa Luzia l’era d’obligo la nef! La ghera sempre e ensieme ai bagigi l’era fazile ciapar en par de guanti de lana se se aveva sbusà quei de l’an prima!

come-fare-guanti-di-lana-a-un-dito-con-cinque-ferri_2c31b8af021804ae292839670fc98599

Anca nele vacanze de Nadal la nef la ghera sempre; credo che se no vegniva la nef no vegniva gnanca el Nadal. Oviamente bisognava sempre vestirse ben e meteven le braghe de veludo a costine (strete o larghe) o le braghe de fustagn… altro che giens tut l’an! Meteven i calzoti de lana fati a man dala nona, la canotiera de lana cole meze maneghe, la dolcevita, el maion de lana fat rigorosamente a man, sciarpa, bareta, guanti e oviamente le “scarpe del’inverno”.

En genar l’era sempre fret; ma fret tut el mes, no sol do-tre dì! Talmente fret che se engiazava sempre i laghi e noi neven sempre a patinarghe sora.

coriandoli1

En febrar  ghera sempre i muci de nef dale bande dele strade e a carneval l’era bel vederla  colorada dai coriandoi. Rigorosamente el ventun de marz arivava la primavera con le prime timide fioridure e i primi calori e se podeva molar lì el capòt. La primavera l’è sempre sta la me stagion preferida; la natura la se desmiscia, le giornade che le se slonga sempre de pù, i fiori dapertut, i profumi, i colori…

E che spetacol en april a Susà cola fioridura dei zarezari! Tut bianc come se el fiocas; da restar encantadi da quant l’era bel! Me mama la m’ha dit che la ven ancora tuti ani sta bela fioridura , ma mi abitando a Trent me la perdo de spes.

Con la fin dela primavera e l’arivo del’istà finiva anca la scola e alor eren tuti contenti. Le istà de na volta le era sempre prevedibili: en giugno e en luglio ghera sempre el sol e se el doveva piover el pioveva la not; se propri el doveva piover de dì el pioveva masimo per en dì o doi e po’ el piantava lì; l’era bel calt ma mai stofég come l’an pasà.

L’agost l’era en cit pù fres ma se steva benon. E ghera sempre en mucio de fonghi per i boschi. Ades en istà o el piove per do mesi a fila da no riuscir gnanca a sugarse fora i reumi del’inverno o el ne fa en calt che par de eser en del deserto (manca sol i camei e po’ sen a posto) con na suta che ne fa morir le piante e le verdure en dei orti.

Cosa dovrente augurarne per sto 2016 apena scominzià?

El genar ormai l’è nà e me par che el s’è desmentegà che l’era inverno; el n’ha fati pasar dal frizer al forno come i contenitori dela tupervar! Ma ghe ancora en mes e mez de inverno e ne auguran tut che vegna la nef. Sperente po’ en de na primavera de sol e anca en de en po’ de acqua; en po’ per sòrt ensoma, come en le stagion de na volta.

70715

L’istà la voria calda, che el piova d’ogni tant ma no masa. L’autun che el faga quel che el vol … tanto … AL TEMP E ALE DONE NO SE GHE COMANDA … !

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento