L’è le zinque … ma sarìa le sèi

L’è le zinque … ma sarìa le sèi

01-1

di Cornelio Galas

Quando arìva ‘l dì che se tìra endrìo l’orolòi de n’ora (ma anca quando se ‘l tira envanti neh …) a parte el fato de dormir n’ora ‘n pù (o ‘n men) che po’ no l’è véra (v’el spiego dopo), a parte i scombusosalmenti (de stomech, de testa, dei orolòi che no se mete a um per so cont), tàca via la solita nenia.

E cioé: “Osc’ia l’è mezdì, ma sarìa de fato le ondese, no se pol nar a magnar a st’ora …” Opura: “Cramento, l’è le mezanòt … ma sarìa le ondese de sera, vot nar a dormir adés che zà t’hai dormì n’ora en pù stamatina?
Ensoma, l’è tut en “l’è questa l’ora, ma de fato saréssem n’ora endrìo, e alor se ciàva …”. Eco perché – spiego – l’ora en pù da dormir che i te dà come bonus la matina te la magni fòra zamài nel giro de poche ore …
Ma quel l’è gnent. Sicome ancòi l’è tardi, ma de fato no l’è vera, te vai a dormir ancor pu tardi del solit. E alora de ore da dormir te ne magni fòr de pu del solit, capì come?
I dis che sti cambi de ora i li dròpa per spargnàr su la luce. Mah. Som nà a vederme le boléte dei ani passai. Che vegna scur quando sarìa le quàtro (ma l’è le trée) la luce se la te serve te devi empizarla lo stess … E alora chi elo che ghe guadagna da tut sto ambaradam?

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento