ESSER MAMA

di PAOLA CARLIN

L’è le trei de dopo disnàr, de en sabo sòlit e son chi a casa da sola … e penso …
Dó ròbe strane … mi da sola e mi che penso! Ogni tant capita …
I me tre ragazini i è nadi a scaut; tuti cola sò camisa azura, el fazoletón vert entorno al còl e en gran soriso stampà sule facie.
E mi che penso! Gh’è i mistèri de casa da finir ma l’ è lo stess. Cossa gh’avrònti de sì emportante da pensar ? Penso che bèl esser mamma.
Che emozión sveiàrse la matina e subit dopo quela sveglia antipatica sentir en “buongiorno mammina”…
L’ è anca vera che gh’è semper da corer, preparar la colazion en prèssa, controlar che i vaga a scòla con el zaino pien e le braghe drite e senza busi. E pò la sera gh’è da urlar per farghe far i compiti, firmar le note, soportar i sò caprizi, portarli de qua, portarli de là,  far de zena, farghe capir che la casa no l’ è en ristorante e che el menù da zernìr cossa magnar non semper el ghe. 
E pò begàr perché no i bega fra de lori, begàr perché i se lava, begàr che i vaga en del let, begàr …
Ma no ònte dít che l’ è bel far la mama?
Sì, basta en so soriso, n’ abràz, en baso, en bèl voto, veder che i è educai, che spes i se la ‘n tende fra de lori e che i se dà na man e tuti i sacrifizi che se fa i va a sparir.
E penso anca che no gh’è gnent de pù bèl che endromenzarse la sera con en (anzi trei) “bonanòt mama, te voi ben”.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento