ESER BOCI STI ANI

ESER BOCI STI ANI

di PAOLA CARLIN

Ormai l’avè capì tuti che son ‘na nostalgica. No me rendo ancor cont che gò prest zinquant’ ani e che i me fiòi i sta cresendo. Uno el  m’ha zà pasada via en alteza, uno el m’ha quasi arivada e el piciol el g’ha de magnarne polenta prima de arivarme. Se penso che ne ho apena iscritt doi ale superiori e uno ale medie me vèn mal. Vòl dir che el temp el pasa en frèta.

Me capita spess de pensar a quando mi gavevo la loro età; altro che telefonin, videogiochi e hockey sul giaz… En balon, na bicicleta scasada e via a divertirse. Se mi ghe domando ai me fiòi de nar a far la spesa, de asiar o sparechiar la taola o de lavar i piati i lo fa ma non prima de aver storzù el nas e dit “perché mi”?

Quando ero bociaza mi se doveva aiutar i genitori sia en casa che fòra. I mei i gaveva cunèi, galine e paiti e me nona la gaveva do o tre vache nela stala; quindi oveti freschi tuti i dì, lat apena monzù (sel  feva boier e po’ se formava su la tela alta mez centimetro) e la carne (de cunel) diretamente dal produtor ala padela.

 I mei i gaveva anca en tòc de òrt e la campagna. Bisognava nar en de l’ort a far “fòr l’erba” dala salata e dale altre verdure che no le finis stofegade dale erbaze. La sera dopo nà zo el sol bisognava nar a endaquarlo col sguazaòrt (altro che goma o impianto de irigazion a pioggia).

Bisognava nar en campagna a somenar patate, po’ a zaparghe via le erbaze e ala fin a cavarle. Se somenava anca bisi, fasòi, bazane, capusi, radicio, bròcoi, rave rosse e no me ricordo che altra verdura. Po’ me papà el gaveva piante de zarezari e de pomari. Me piaseva binar zarese, forsi perché l’era istà e la scòla l’era finida; ale sei èren za sule scale che me papà el diseva che la matina el provezeva de pù.  Ale zinque però empiantaven lì che doveven corer a casa che ghera “Heidi” ala television. Binar pomi me piaseva de men, perché la zesta l’era subit piena, la pesava e se feva  fadiga a nar su e zo dale scale.

Po’ se sa ben che i cunei (e anca le vache dela nona) i magnava anca en inverno e alora se doveva aiutar dreo al fen. Me ricordo che bisognava nar a svoltolarlo cole forche do o tre volte al dì per farlo secàr bèn e sperar che nol pioves; quando l’era sec el butaven sul bilico del trator. A turno noi bòci steven sul bilico a sistemar e calcar el fen, sia perché nol crodas zo e per farghen star de pù; l’era calt, se sudava, se era su mezi nudi e la polver del fen la te feva ‘na  spiza che se gratava come i mati. Per ligar el fen al bilico se dropava dele soghe che bisognava tirarle ben. Na volta a casa i ne meteva en zeston (de vimini) pien de fen sula schena (tanto nol pesava gnent) e sel portava sula teza. Ne tocava far tre rampe de scale; su e zo finchè l’era finì, altro che palestra! Me ricordo che po’ ne sen modernizadi e me papà l’aveva tacà su ‘na carucola e alora se sistemava el fen en den redesin e sel tirava su con na corda e po’ sel  tirava dent nela teza dal bochér stando atenti a no crodar zo. L’era pù divertente e men fadigos così, ma vegniva le bufe sule man.

Me piaseva nar a guernar i cunèi; ghe devo pan vècio, mangime, erba e denti de cagn l’istà e fen l’inverno. Po’ ricordo che ghera en scambio de cunèi masci nel vicinato quando l’era ora de meter le cunele al mascio. Zà, gnanca i cunèi no i doveva accopiarse fra parenti. Quando naseva i cunelòti ero sempre zo che mei cocolavo. M’ero adotada na cunelòta, grigia a macie bianche, che avevo batezà “Nuvoletta”; me la portavo en giro d’apertut come fus en gat; l’ei vivesta en mucio de ani e l’ha fat tanti cunelòti.

Ai tempi no gaveven  el riscaldamento, se scaldava con la fornasela  e nei mesi pù fredi empizaven anca na stufa a cherosene che l’era messa en font al coridor e la scaldava en cit le camere. Quindi bisognava aiutar anca dreo ala legna. Neven su per i boschi e noi bòci doveven tirar i tronchi taiadi dal nos bosc  fin ala strada e po’ sei cargava sul bilico del trator per portarli a casa. Po’ sei taiava a borei con la zircolare e se finiva de taiarla col manarot. E po’ sta legna la finiva a secar sula teza… Si, propri en do che ghera  el fen. E stavolta si che el pesava el  zeston con zo i stizi! E su e zo dale scale! Chi si che aven fat festa quando me papà l’ha tacà su la carucola. E vai cole bufe sule man.

Adès m’è vegnù fret e vago a girar la manopola per empizar el riscaldamento.

Oplà fàt.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento