El prìm supermercà de Arco

di Cornelio Galas

L’era come nar nel posto dele maravée,

con tuti quei scafài, pieni de robe bòne,

No gh’era òci per vardàrle tute quante,

e po’ sto carèl: bastéva meterle denter.

 

Noi bòci èrem abituài su dai boteghéri,

se no gh’era la màma te tochéva segnàr,

ma da quel librét zàlt ala fim d’ogni més,

vegnìva fòra tut: anca la ciocolàta picola.

 

Vòt meter quel che i ciaméva supermercà?

Dove gh’era tut quel che no s’era mai vist?

Dòlzi de tute le sòrt, galetìne, pòmi, pére,

varda de là… aranciate, cocacole, zedràe.

 

E no l’è finìa: salàm, formài, le patatine…

e anca l’ovomaltina….bona per la matina.

No ve digo po’ dei balóni de plastica…

e dei archi co le frecie, de libri per bòci.

 

“Mèti zò, quela batarìa,semài a Santa Luzia,

torna de volta con quel gelato, che ‘l fa mal,

oh, basta adés, se no se va a casa de corsa…

a proposit zerca quel quaderno a scachéti”.

 

Nel carèl, ala fim, finìva en quart dei sogni,

che po’ te vegnìva ‘n ment lì, sul cosìm…

l’era semper festa el di dopo dele paghe,

vers la fim del més envéze squasi funeràl.

 

E tut mal gò mès paréci ani prima de capir

che quel supermercà che se ciaméva Ocra

l’era sol el nome de Arco, ma a l’incontràri,

Po’ l’è deventà Orvea, ma adés… l’è del Poli.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento