EL PIOVE

di PAOLA CARLIN

Encòi l’è el terz dì che el piove, el sguàza, par che la vegna zo a séci. Ieri matina el tonezàva, parèva de èsser en piena istà, gh’avèvo quasi paura a sentir quei tóni.
L’è brut quando el piove; el sól nó s’el vede, bison nar en giro con l’ ombrela che pò de sicur o se la róte o se la desmèntega en giro da qualche banda, se se mìza tuti e a volte se resta tut el dì en giro co i pèi bagnadi. Se a casa te destèndi le robe no le suga pù, el pan l’è mòl envezi che èser bel croccante, le bele passegiate se pòl scordarsele . . .
Quando te torni a casa te sgòzi dapertùt, i pavimenti i se fa su che l’è en macèlo, no se sa en do trar le ròbe bagnade e come far a sugar le scarpe che le serviria anca el di dreo.
Quando el piove se è anca tuti pù rebùfi, la zènt la brontola, la soride de men. Anca i bòci i è scontenti, perché a scola ala ricreazion no i pòl nar a zugar de fora; dopo la scola no i pòl nar en giro en bici o nar zo per i spazi a far do tiri al balón con i amizi.
Però bison dir che l’ acqua la serve, en mondo senza acqua no poderia esister, ma quando l’ èi masa l’ èi masa.
De bòn gh’è che almen la machina l’èi bèla nèta, tuta bèla lustra . . .  al de fòra. Gh’è da dir che prima o dopo el smeterà de piòver e tornerà el sól; e se sén fortunài vedren anca l’ arcobalen.
La me vita e credo quella de tuti l’èi pù o men come el tèmp. Quanta acqua hò ciapà sula testa, anca tompèsta e quanta altra son sicura che en ciaperò ancora . . .

Però ve garantìso che fin adès è sempre tornà el sol, anche se a volte el resta mèz scondù dreo ale nuvole.
Quindi bison soportar se per en pò de temp el piove nela nosa vita, quando men se se lo spèta na folada de vènt la porta via le nuvole e en bèl sol el ne scalderà el còr. E bison acontentarse anca se en del zel resta dele nuvolete e no le va mai via.
Bòn, adès vao a vardarme le prevision del temp ala Tv . . .  Fus si fazile nela vita . . .

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento