El marlòss de l’anima

El marlòss de l’anima

lucchetto

di Cornelio Galas

No, no, caro mio, no dìgo monàe,

el gavém tuti adós que l’agiégio:

sòl che magari, anca mì neh …

se sé desméntega ‘n dove l’è.

Soratùt, crédeme, pòl capitar

che anca se t’el trovéssi

po’ te manca de colp la ciàve

per davèrzer quel che è serà.

Pù fàzile, se sa bem come l’è,

seràr quel che s’aveva avèrt.

Perché l’è cosìta che la va,

su sta tèra zamai malméssa:

se se scòrze quando l’è tardi,

quando i bòi demò i è nài

cossa dalbòm de pù piaséva.

E no l’era, ah averlo savù …

quel che sluséva de pù al stròf.

E no l’era, i ne l’avés dìt …

quel che se tegnìva scondù.

No va su grandi enteréssi,

a tegnir sti capitài stréti.

Te par, sì te par, col to marlòss

de averghe tut sot ocio …

Basta, voltarse, en pél de pù

e lu el torna, sì ‘l va endrìo,

propri da dove l’era vegnù.

Lassa star alora, lassa star

Fin che te gài ancora temp.

Zerca de viver e de regalar

pu che far, brigar, ‘nciavàr.

…è si Cornelio, quando i bòi i è scampài fòr da la stala l’è ‘m pò tardi…la ciave del marlòss de l’anima che gavem tuti, lì, tacada al còl co’ na cadenèla, se fa fadiga a ricordarne che la gavem….’ntant che corem sul senter de la vita.
Ma quando l’acqua la toca ‘l cul e sem ciamài a rènder i conti…te vèi el penser…dele brase soto i pei…è si Cornelio, me sòcera, la Natalina…santa Dòna! Quando ghe disevem:
“…ma Nona te g’hai dat ieri…”
La risposta l’èra:
“….lasséme dar pòpi…lasséme dar co’ la mam calda…!”
Anca questa per mi l’è stà na leziom!!
Ciao vècio, meto zo.
Gilberto

OMENI SIORI, OMENI PORETI
di Gilberto Galvagni
Omeni lustri…
che vive.
Entorno altri Omeni
strussiai su sgrèbeni de vita.
Omeni sordi… che ride.
Entorno altri Omeni
scantonài, sbrugnài,
come ‘n rodolar de bandolòti
a peade ciapai.
( Omeni siori, Omeni poreti )
I diss che la dignità de un
 dignità de l’altro.
I diss che ‘l sèrvo no
l’è da men del parom…
Noo!!
No credo sia così!
En de sta società
e n do ghè tante luci
(e drio ghè scur)
en do ghè abondanza (e drio ghè fam)
no l’è mai sta che ‘n garzom
el sia pa ri de ‘n parom.
Enfati l’ un l’è n’Om poreto
(per mi l’è ‘n sior)
l’altro l’è n’om sior
(per mi l’è lù ‘l poreto)
ciapà a far su soldi,
a strucàr la vita stessa
come tut fussa
‘n limom!!
Arco, 2 febbraio 1988.
Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento