ME SON ENSOGNA’

ME SON ENSOGNA’ …

sogni1

di Cornelio Galas

Me son ensognà. Diaolporco. E adés son tut mìzz. Sudà. Ma vàra tì: ho sognà che nei capanoni de l’alto garda, quei dove gh’era su vendesi e affittasi, ha trivà posto en sach de quela povera zent che vei da la siria, dala libia, da l’egito … coi barconi. E che tanti, dela Busa, i néva lì a portarghe aqua, pan, robe da magnar, vestiti …. Po’ me son sognà che i zóveni de Riva e quei de Arco, i ghe féva versi strani ai sói: “Ma sé ancora fermi al medioevo? Dai, moléve fora”.

Quei de le zìnque stèle i era nai al governo. Dapertut. “Adés cambién noi l’andàzo”. Ma no era cambià gnent. Tut come prima. Anzi, pèzo. Perché i aveva becolà qualchedun de questi a robàr. N’eren trovai, noi veci bacuchi, quei che na volta votéva Dc o Pci. Se voléva meter su en nof partito. Po’ aven lassà perder: tanto i zóveni no i ne capirà mai.

Gh’era ancora el Dellai en giro per el Trentin. “Scusa Lorenzo, che partito hat més su adès?”. Lu ‘l rideva: “Dai, no sta roterme le scatole. Che en qualche modo …”.

Ah la gh’era ben stàda, per quel, la ripresa de l’economia. Anca se Renzi l’era stà batù ale elezion. I aveva mandà, da Brussèll, en comisario a tegnir i conti de l’Italia. E anca dei soldi che la Merkel la ghe déva. Gh’era Del Piero Ct de l’Italia del balon. En par de barzelète prima de zugar. E se se perdéva … oh, non son miga mi el parón.

Ma quel che, pena for dal let, m’ha dàt pu da pensar? Un del Patt – e no fago nomi – che me dìss: “Paissà, votta me per la tua atunommia …”.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento