Zòche che brùsa

Zòche che brùsa

13

di Cornelio Galas

E le sciòpa, ogni tant, le sciòpa,
come maròni taiài malamént,
par che le gòsa, che le se reména,
per farse sentìr, per dir: “ghe sém”.

 

L’è tòchi, gròsi, de legn che brùsa,
gnent de nòf, ròbe zà vedùe …
ma quele sdìnze, quel seboìr,
te dà de pù del sòlit calòr.

 

L’è voia de star lì, denór …
de vardar, scoltar, sognarse,
de perderse en quel qualcós,
en quel qualcós che no se sa.

 

L’è come voler abrazàr tut e tuti,
en quel star bèm, al càlt,
l’è come voler contàrse storie
che zamài nesùni conta pù.

 

Ogni tant se sfrugna sóto …
per darghe aria ale bràse,
per far sì che ‘l fòch vecio
el deventa en fòch pù zovén.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento