VARDAR EL SOL …
di Cornelio Galas
Sarìa pu fà zile, sarìa pu bel,
no stĂ r lì, da embezìle …
a pensar a quel che è stà ,
a come la sarìa nà da.
No ghe sarìa magóni,
no ghe sarìa stremìe,
no ghe sarìa gnanca mì,
e quel che gh’era drìo.
Sarìa forsi ‘n mondo …
che te ricorda ogni tant,
e che dopo tanti ani
dai … se se desmĂ©ntega.
No l’è colpa de nesĂąni
se tut va envanti svelto,
se a forza de cĂłrer …
se se pòlsa pòch.
I dìs che da morti … da morti
l’è come dormìr per semper,
che na volta soto tera,
se stà come soto le cuèrte.
E no te pensi pù a gnènt,
e no gh’è gnent da far,
gnent che faga star mal,
gnent che te te ricordi.
Finìr en de la zĂ©ndro …
 che se sfà nta nel vent,
finìr magnai dai vermi,
denter na cassa de legn.