TRENTINI ‘N PURGATORI – 1
TRENTINI ‘N PURGATORI
di Cornelio Galas

AdĂ©s ve spiego, ‘n poche parole
quel che se trova dopo i danĂ i …
en quela vĂ l tra i fòghi e ‘l zĂ©l
‘n dove no sĂ© nè santi nè sfigĂ i.
En posto strano, for dai somenĂ i
dove ghĂ© quei che mai t’avrĂ©si …
òmeni, dòne, anca qualche matelòt
de zert no se se grà ta coi pulési.
Se vĂ su ‘n costa, no se fa fadìga
no gh’è pĂą diĂ oi e gnanca fòghĂ©ti
nesĂąni che per gnent rĂłte le bale
basta che ti no te róti i cosidéti.
Per dirla tuta, no la tègno longa
par squasi de nĂ r ‘n d’en ospedĂ l
dove tuti quanti i sté trà drìo
ma mai i pensa de farte del mĂ l.
Te sĂ©i tra l’inferno e ‘l Paradìs
tra bruti, storti e beati e santi
tra quei che ‘n tèra i ha pecĂ
e quei che ‘nvĂ©ze è nai envanti.
Zènt che se trova propri nel mèz
de lĂ ‘l mal e de chi el benòm
no i è mai riusidi a far qualcòs
che fussa pĂą ‘n sĂą del so nasĂłm.
Omeni, done, putèi e anca putelòti
tuti ciapĂ i da le so tante storie
quei che pensĂ©va che finìs tĂąt …
quei che gavéva en testa sol bòrie.
“I è tuti chi – me dis San Romèdi –
basta sol far quei pochi scalini,
te prego Cornelio, calma e gèss
no sta tirarme fòra i tó casini.
No sém pù de soto, tra disgrazià i
chì gh’è anca quei che ha patì …
sì i ha sbaglià , ma i va compatìdi
de zert no i voléva finìr chì.
L’è quei che pensĂ©va de no far mal
quei che qualcĂąm ha tot per le bale
tra quest e quel i ha capì mal …
e i è finìdi chi, senza pù le ale.
TroverĂ© òmeni e done che gnĂ nca …
che mai gnà nca podéve enmaginà r
anime sante restà de senza aurèola
che SĂ m PĂ©ro endrìo l’ha fat nĂ r.
Ghe sarà per voi anca le sorprése
“ah de quel no propri no la spetĂ©vo”
se sà però come la và a sto mondo
Colpa de chìe? No, ma ‘l sperĂ©vo.
Ala fim l’è meio, far tutmal tut
quel che te ghe credi, propri tì
che così te sbagli, ma sol dalbòm
senza dover dar colpe a lù, a mì.

Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.