TRENTINI A L’INFERNO – 6

TRENTINI A L’INFERNO

“L’è tut na comèdia”

di Cornelio Galas

Sesta contàda: Marco da Caderzóm, la testa taiàda che parla

No gh’era mai ‘n moment de pàze
en quei coridóri pieni de diàoi
ùm che pianzéva, n’alter sfrugnà
ah che brut veder en tuti i àngoi.

Ma no l’era gnancóra demò finìa
quela stremìa ciapàda da prima
che n’altro orór se féva inànz
squasi no ‘l fus mai ala zìma.

Eco de colp, propri su ‘na zìpa
na testa, sol quela, coi so cavéi
che anca el Sant l’ha dàt en colp
pur’bituà a quei copài coi cortèi.

I òci serài, ma la bóca davèrta
la testa taiàda la tàca a parlar
na vóze gròsa, squasi stofegàda
e noi lì denòr senza mai fiatàr.

“Mi som quel Marco, da Caderzóm
o meio quel che de mi adés resta
fiòl de ‘l Giorgio, cont de Lodróm
e de la serva che ha fàt da zésta.

Sì dai, dis’èl pur, en bastardèl
con tanti vizi, e na sola virtù
semper en giro a dòne e robàr
ma ero en font al còr come Artù.

Ho ciapà tut, propri tut da me pàre
el brut caràter e anca le richéze
sol mi podevo far el bel e ‘l brut
ero ‘l teror anca en mèz a le séze.

Ho copà mi quel Graziadeo de Pelùgh
e anca ‘l Giani pievàm de Rendena
ma sto chì, anca se l’era ‘n cetìm
el s’emboschéva i soldi … che pena.

Coi me briganti, tuti amìzi fedéi,
volevo far mio el castél de Storo
no ghe l’ho fata, spéssi quei muri
alor de Preore me som tegnù l’oro.

En quel castèl, postà a mèza val
la néva de vìm da matina ala sera
e fagiani, ruganti, pronti sul fòch
done da ciavar: quante ghe n’èra.

Po’ quando da lì, paséva i boteghéri
dal carét mèz del so sal l’era per mi
Così l’era la regola per tuti quanti
se no i ghe stéva no i ariveva a mezdì.

Ma de mi se ricorda perfìm i bresàni
quando gò domandà de dàrme na màm
la gavevo su coi preti e i tirolesi
e con quei d’an zo ho fat en bel dàm.

Ho fat vegnìr anca quei da la Svizera:
“Dai prové a portarme via el castèl”
Che quando i è arivai, propri vizini
ho pensà bem de seràrli dent col cancèl.

E’ vegnù su anca i soldai de Venezia
“Vèi con noi a Castelcorn de Isera”
No gh’è stà gnent però la zó da far
bote da orbi, morti e tut che se sèra.

Ala fim i m’ha ciapà, butà ‘n presóm
e fàt en procés, tut na carnevalada
no i savéva bèm come farme morir …
e po’ via la testa co na scortelàda.

Prima però era vegnù da mì en prete
che ‘l me domandéva de tuti i pecài
“Pòpo, gò dit, stame ala larga neh
che de ti nom e ati i sarà desmentegai”.

De mi enveze, del Marco da Caderzóm
i se ricorderà e tant per ani e ani
brigante, ‘sasìm tut quel che volè
ma sarò semper en testa ai me paesani”.

L’ors entant l’era drìo a momolàr
“Varda anca ti cosa ‘l gà nei denti
E barèa, che vista, na volta vizìm
l’era tochi de carne, tuti fetenti.

Alora quela testa l’ha parlà ancora
“No per piazér, lassé star quel rest
me toca zà star chi come na bóra
nè via, né via e fè anca pu prest”.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento