TRENTINI A L’INFERNO – 2

TRENTINI A L’INFERNO

“L’è tut na comèdia”

di Cornelio Galas

Seconda contàda: El prìnzipe de Madrùz nel làch che scòta

E se và, denter sta brùta gròta,
tra fumeghère, fòghi e sdinze,
eco che da ‘n làch piém de lava,
qualchedùm la so testa spìnze.

“Sé trèntini? Me veci paesàni?
Ferméve n’atimo, per piazér:
sóm el Carlo Emanuele Madrùz
ero prinzipe, vescovo, che gazér …

E tut colpa de quela Claudia,
na dona che resusitéva i morti,
la m’ha ‘ntrigà si tant a Toblim
che ala fim m’è vegnù i torti.

La féva de cognome Partizèla,
ma la so part l’era pu gròsa,
da n’amor scondù è nat i fioi
e no podévo tòrla per spósa.

Ah, Dio no ‘l me là perdonàda,
anca se stévo zà mal de mè,
‘na sera quela l’è negàda,
cascando da la barca en pé.

Nele storie scrite tute dopo,
sta chì l’è na bruta lezenda,
entant i m’ha butà chi soto
pago mi sol per quela fazènda.

Som denter e fim propri al còl,
en sto laghet che tant el scòta,
quanti dolori, voleria negarme
pitost che sofrir così chi sóta.

Ela, i m’ha dit, l’è ‘n Paradìs,
ensema a quel so fradèl picolim,
quel che stéva sula stesa barca
quando è suzés tut quel casìm.

E mi entant bruso en sto Inferno,
bruso ma no finìso mai aròsto,
se i vede che ‘l fòch l’è alt,
i me tira su, i me mete a posto.

Dìsèghe’l voi che vegnì da Trent,
a quei che se ricorda ancor de mi …
ero prinzipe, prete ma anca òm
ho pers tut quant per na fi …

Ma i dìs en tanti, de sti danài,
che adés anca dale vòsse vàl,
vescovi e preti i fa i pecài
con grandi e boci, anca a Nadal”.

Stralunà da quel che ho sentì
fago finta de vardar per aria
San Romèdi ‘l me fà ‘n ségn,
come dìr: “Quèl ‘l zavària”.

E tirèm inànz, mi lù e l’ors
senza mai voltàrne endré:
ah scominziém propri bèm
me dìgo, e gò na gran sé.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento