TRA ‘L DRIO E L’ENVANTI
TRA IL DRIO E L’ENVANTI

di Cornelio Galas
Gh’è tante, ma tante, e po’ tante
robe che propri no le sèrve …
Che te le tegni via, nei armĂ ri,
magari anca encellofanĂ e,
e che col temp, scĂłlteme mi,
no te sai gnanca pĂą ‘ndove le è.
L’è zamĂ i agègi desmentegĂ i,
quei che demò no se dròpa pù.
L’è robe vecie, enmuciĂ e lì,
scondĂąe, anca empolverĂ e.
Vol dir, diséntela tra noà ltri,
che se un el se le porta via,
dai, dai … gnanca te te scòrzi.
Po’ de colp, pòl suzĂ©der neh …
te vei vòia, chisà perché,
de zercar quela roba vecia,
e no te la trĂłvi pu, ‘cramento.
E alora te vèi el mal de la nòna,
quel mal che no perdĂłna,
che te pensi demò de pù
a quel che è stĂ , a quel che …
na volta te gĂ i avĂą.
No te sĂ i davĂ©ra ‘n dove nar,
cossa pensar e gnanca quando.
Massa robe che te porta endrìo,
e no le te fĂ nar envanti.
Basterìa sol vardĂ rse ‘ntorno,
per capir che bel che l’è …
viver sol de adèss.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.