MA STI CUCHI EI PROPRI COSI’ CUCHI?
di Cornelio Galas
VivĂ©n squasi tuti, zamĂ i, davanti ala television. Quela dela cosìna entant che se magna, quela del salòto quando sen sdravacĂ i sul canapè, quela picola del telefonin o del fòn dela “I” (na marca de agĂ©gi per sugarse i cavei entant che te vardi la television). E no l’è finìa. Gh’è anca i tabièi a forma de television. E po’ i compiuter. Quei che se pol portarse drio, quei che envĂ©ze i pĂ©sa massa e po’ no ghe stĂ nela borsa.
A forza de star davanti a ste television gh’è ‘l ris’cio de farse tòr en giro da quei che ha fĂ t a so temp le Iti e che de ste machinĂ©te i ne sĂ pu de ti. Per esempi, l’alter dì ho ciapĂ en me vecio amico (che ale Iti l’ha fat el ripetente e quindi l’ha emparĂ pĂą dei altri a forza de sentir le stesse robe per ani e ani …), disĂ©vo ho ciamĂ sto amico per domandarghe come mai bisogna meter sui siti del compiuter che se gĂ i cuki e compagnia bela. E lĂą l’ha tacĂ via a parlarme en inglĂ©s … l’ho fermĂ subit. “Parla come te magni”, gò dit. E lĂą: cìsburgher. M’è cascĂ i brazi e l’ho lassĂ parlar. “PerchĂ© – el m’ha dit – co le nòve legi sula prĂ ivasi te devi meter denter el to sito che te gĂ i anca sti cuki e che dopo …”.
No ghe la fĂ©vo pĂą: “Scusa – gò dit – ma sti cuki chi èlo? Zent embranada che m’è finì per sbĂ i nel compiuter: ma èi sì picoi oltra a esser embezìli? E tut mal, èi cuchi de suo o ei deventĂ i cuchi drio man? E ancora, no l’è envĂ©ze che i sia vegnui denter la television del me compiuter per cucĂ r quel che fĂ go, perchĂ© alora sì che se i ciĂ po ghe dĂ go na remenada che i se la ricorda”.
No so perchĂ© ma ‘l me amico a sto punto l’ha slargĂ i brĂ zi e po’ el s’è mes le man tra i cavĂ©i. E alora gò dit: “Vist che te me dĂ i resĂłn? Anca ti no te sai cossa che l’è sti cuchi. Anca ti no te gh’envegni fora. T’hai fat le Iti per gnent, scusa se t’el digo … “.