SEN CHI EN PREST …

ddaAE

SEN CHI EN PREST …

di Cornelio Galas

Sen tuti gualìvi, tuti chì ‘n prèst,

morti che camìna, i dìs i mericàni

de quei che stà magari ani ‘n presòn

per po’, na bruta matina, esser copai.

Sen tuti ciapài, da mili altre robe,

per capìr quel che conta ‘n sto viazo.

Come quel che se va a fònt la nave

se tàca a na valìs piena de oro

che de zerto no ‘lo tegnerà su.

Come quel che a forza de còrer

‘l se desmèntega da dove l’è partì.

O come quel che pièn de done

‘l sbaia nome su ‘n bilietìn.

Gh’avèn davanti quel momènt,

no savèn quando ‘l capiterà,

che el penelerà tut, de colp, de nero

che ‘l te dirà: alt, te sei zamai rivà.

Dìs el pauròs: “gh’avèn na bomba soto ‘l cul

e no se sa, nessuni sa, quando la scioperà”.

Dìs el prete: “Tranquili, calma e gèss,

che ‘l Sioredio tuti po’ ‘l ve salverà”.

Dìs el lezù: “Gnent nasse dal gnent, dai

E alora finì sta vita n’altra scominzierà”.

Dìs el malmostòs: “Mort mi, mort tut ‘l rest,

fèvela for a con quel che semai resterà”.

Ala fin te vardi le persèche su le arèle,

pomi sechi, sugài, na volta bei, gròssi

ròssi, tra foie verde, sòl e zièl serèn.

Elo così che va envanti la natura?

El la gràssa che fa viver la campagna?

Zerto sarìa almen na bela consolaziòn,

savèr che, dopo, en qualche maniera

qualcheduni tornerà a vardarte,

ma soratut a volerte ben …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento