SAORI, LA CROSTADA DE ORTIGHE

2909096510

Le ortìghe? Scomèto che ghe stè ala larga. Per no ciapàr la spìza. E ‘nveze le ortige le fa bem. Domandèghe a quei che s’entende de erbe. E alora perchè no far na crostàda de ortighe?
Sùbit quel che serve se a magnàrle sè en sèi:
(per la pasta fròla):
– 250 grami de farina bianca
– n’eto de buro
– n’eto de zucher (sì, n’eto, zento grami, perchè elo massa?)
– na bustina de vanilina (la trovè, la trovè …)
– meza bustina de lievito per dolzi
– do ovi entrèghi (cioè no zà roti e tut mal vol dir rosso e ciàra ensema)
(per el ripieno’nveze …)
– do eti (anca en pel de mèn) de foie de ortìghe taiade zo fine fine
– en cuciar de uveta
– en cuciar de nòs taiàde fine fine come le ortighe
– mez bicierin de sgnapa (ocio … el rest no stè beverlo entant che lavorè)
– en pel de canèla en polver
– na sbrisiadina de sal
– mez eto de amarèti sbrisolài
– mez eto de pan gratà
– do eti de zucher (el so, no l’è en dòlz per quei che no pol …)
(e ancora …)
– marmelada de quel che volè (no massa però)
No sarà na roba da far en pressa. Ghe se vol n’ora e tre quarti.
Entànt bisogna far la pasta fròla (el so tanto che narè a comprar quela zà pronta e congelada …)
Alora: fè en mucio de farina bianca a fontana (col bus en mèz, tipo vulcano). Butèghe denter i ovi (no i gussi, come semper), zucher, vanilina e lievito. En banda fè deventar mol el buro (come? No ocor frizerlo … basta che no ‘l sia pu dur, fè voi) e quando l’è pronto empastèlo ensema al rest de prima. Dovè far nar come semper le manote. Perchè la pasta no la vegna fora con fregoloti strani. Ensoma na pasta bela deve vegnir fora.
Finì co la pasta? Lassèla polsar. Entant voi preparè el ripieno. Bisogna lavar e sugàr le ortighe (che magari gà pissà sora en cagn … o en gat…o en contadin). Po’ le taiè su ste ortighe fine fine: butèle denter na scodelona ensema a le nos (taiade fine anca quele), a l’uveta, ala canela, ai amareti (sbrisolài), al zucher, la sgnapa, en pel de sàl e en par de cuciari de pan gratà. Misciè tut bem e lasè che el se màsera per almen zinquanta minuti.
Bom, adès ciapè el stàmp dele torte (no ‘l gavè? Fèvel emprestàr e se no … dai che no ‘l costa n’ira de Dio e po’ el gavè per far altre torte no?). Metèghe sul font e ‘n banda el buro e sul font anca en po’ de farina. Pena pena. Adès ciapè la pasta frola (che zamai l’ha polsà anca massa) e tirèla ‘n sto stamp de le torte en modo che la vaga sora el font e en banda per en spessòr de almen en centimetro.
Sul font de la pasta frola (che la stà adès sora el font del stamp no?) metèghe la marmelada. Sòra altri do cuciari de pan gratà. E zò anca el ripieno. Po’ sora a tut sto pastroc scominziè a far dele strisie de pasta frola (quele che po’ vedè che taia en qua e en là la crostada, se sa bem). Eco, forsi m’ero desmentegà de tegnir via ‘n po’ de pasta frola per le strisie. Ma adès el savè. Se no dovè far altra pasta frola, che ve diga …
Ala fin denter tut nel forno a 180 gradi per almen trenta minuti. E po’ via a magnar la crostada ale ortighe. Cossa beverghe drio? En bon vinel che no sia dolz. Va ben anca en spumantin se propri. Ma brut. Cioè sech no de quei che dopo te fa vegnir la nausea dal massa dolz. E se no gavè el spumantin va ben anca en merlotin dai.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento