SAORI. El Smacafàm

La_merenda_trentina_lo_Smacafam-770x512

Smacafam, lo dis la parola stessa, vol dir na roba che ghe dà na bota giusta ala fam. Ensoma, dopo che avè butà zo sto piat (no el piat, quel che gh’è sora, se sa), podè sol bever. O anca farve en pisolim se gavè temp. O do passi…ensoma, fè quel che volè, comunque no gavrè pu voia de magnar altro. L’è na specie de piza de noaltri. Se ghe metè vizim i denti de cagn (el tarassaco per i lezui) fa anca faziom. Svelti a prepar quel che ve serve. Do ovi. Trezento grami de farina bianca, mez litro de late, sal, na luganega fresca (no quele che per taiarle ghe vol el sarlat).

Ciapè i ovi. I sbatè bem, zò el sal. Ocio a no far fregoloti. Zo el lat, nar de gombet…alè. Quando avè finì…vara vara che ghè ancora en fregolot…nar col cuciar de legn, nar. Ciapè en banda na tegia, zò el buro e la farina che faga en font na sorta de getada. Ades butè zo quel che avè miscià a parte. E la luganega a tochetini (se volè podè usar anca tochi de speck, ma la luganega l’è…la luganega, entant podè anca zacarne en toch). N’altra misciadina, apena apena che se cuerta i tocheti de luganega, ensoma che no i vanza proprio fora. Po dentro nel forno a zentotanta gradi per na mezzoreta. Quando tut l’è pront lassè che el polsa (el magnar) quindese minuti prima de portarlo sul tavol. Che così ve polsè anca voi. Po’ se sa, prepareve arent anca da bever…en marzemin de isera no saria mal. Oh, l’acqua se sa la smarzìs i canai. E anca el smacafam.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento