“Salve Regina”
di Cornelio Galas
Gh’è ‘n capitèl, a metĂ dela strĂ a per VĂ©l,
che fim da bòcia ‘l m’ha semper ciapĂ …
perché arivà i lì, vegnendo da Bolignà m,
te vèi da dir: “Zamà i sèm vizini ai Ròchi”.
Quando per tèra gh’era ancora quel gerìm,
e ‘l sfĂ lto i lo sparmiĂ©va come fussa oro,
l’era lì, a “Salve Regina” che se se fermĂ©va,
per zontĂ r l’aqua nel radiator dela machina.
Me nòna ‘ntĂ nt, la sbiseghĂ©va col so rosĂ ri:
“Salve Regina, mĂ re de misericordia…”
na preghiera che conosévo bèm, anca mi,
quante n’avevo dovĂą dir dopo confesiĂłm.
Pò su de nof: “Pòpi, a posto col pisar?”
e piam piam la GiardinĂ©ta la nĂ©va si su…
Fim quando se vedéva i là resi, i pézi,
e denĂłr anca qualche bus ros de fragola.
Gh’era i granzĂłni, le ampĂłmole, i fonghi,
qualche schirà t che magnéva le nosèle,
per aria osèi ‘namorĂ i tuti dor da mĂ t…
e noi co le caròbole en boca da momolà r.
Arivai a Sant’Antòni, zo prima le carĂ©ghe,
do sĂ ssi, el fòch ‘n mèz, e sora ‘l spiedo,
“LĂ ssa che ‘l fĂ ga le so còmode brase…
che la fiama l’è alta ‘l polo ‘l brusa subit”.
Do peĂ e al balĂłm, n’arco fat na cordesèla,
“Se fè i bravi ala fìm gh’è l’aranciata…”
Ala sera se ripaséva davanti al capitèl,
mèzi endromenzi, zĂ pronti per ‘l paiĂłm.
En dì, pĂą ‘nvanti coi ani e anca de panza,
ho provĂ , ‘n bici, a nar a “Salve Regina”,
no me crederè, ma ve la conto l’istĂ©ss….
ho vist la Madona vegnirme encontro neh.
Ero strach mort, ancora poch soto i GĂ zi,
de colp me vedo davanti quela santa dòna,
con ‘nsugamam bianch tra i so brĂ zi….
semper pu vizina, che parĂ©va ‘n fantasma.