Ma ‘sa fàle quele ruspe nele Maròche?

di Cornelio Galas

Dro, 2039

-Osc’ia … ma sèt ti?
“No, som l’àlter”
-Valà mona, te sei el Berto no, el Berto da Pergolés ...
“Sì e ti te sei el solit Pero da Drena, quel che se ‘l vàrda per aria el casca de schéna”
-Varda, tut avrìa pensà stamatina trane che encontràr el vecio Berto …
“Oh, piàm col vecio, varda che sem del stéss am neh”.
-Ma dìme, dìme, dove sèt stà tuti sti ani?
“Ah fòra via, en Germania. Te sài bèm che quando è mort la Olga, sòm nà dai cruchi a laoràr no? E po’ me som sposà n’altra volta co na todesca. Sem giust vegnùi chi la stimàna pasàda a veder se se pol compràr na casòta. Che a ela, a la Ingrid, el lach de Garda el ghe piàs sì tant …”.
-Bem, bem, m’enformo, osc’ia te verài che se trova qualcos. No i ha fàt alter che case e capanoni da ‘n po’ de ani en sta Busa.
“Eh, ho vist che le è vegnùe su come i fonghi …”

Ma … ‘sa fat vestì da pescador, gàt ancora quela pasióm?
“Sì, tasi, ho provà a nar nei posti de na volta ne la Sarca, ma el par de nar a pescar nela sabia zamai: gh’è denter sol na pipiarèla de aqua … se ghe fus dei pesàti te podréssi tirarli su anca co le mam. Ma al posto dei pesàti gh’è sol tòchi de plastica, feri veci … ah, som vegnù subit de volta. Pecà …”.
-L’è stà tut colpa dele sùte de sti ani … odìo, no le che prima l’Enel la molèssa pu aqua, tut mal, se pioveva almem la sporcaria la Sarca la la tirèva via neh.
“Ma scolta, a propòsit, su dale to bande, vers Drena, nele vecie Maroche per capirne, ‘sa gh’è adès, nòve càve? Tìrei via gèra anca da lì?”
-Me par che te gài ancora i òci longhi.Come quando se nèva a todesche a l’Apre o ala Spiagia de Riva ah?
“Làssa star che zamài a quele robe lì no ghe penso pù. Ma spiegheme, ‘sa fài su ale vecie Maroche?”
-Na storia longa. Te la fago corta tut mal, perché me spèta a cà i neói: gò promes che i porto a zugar su al Bèch de l’Aquila.
“Ma sèt mat? No sta dirme che te i fài vegnìr zò col paracadute … ma sat quante disgrazie en quel posto?”
-No, no adès i ha fat su na roba pù sicura e stàifela anca per i boci. I ghe liga i elastizi ai péi e po’ su e zo, su e zo.
“Ma no se scràutei su le prée de soto? Ben che la ghe vaga i ciàpa na bela rasàda osc’ia”.
-Se vede che te manchi dala Busa da ani … no, no, soto i gà mès dele robe de plastica che se gonfia co l’aria … no i se fà gnent. Enveze i se gode come i mati, vèi che te fago veder.
“No m’è mai piasù quele robe lì. Dai dime dele Maroche pitòst”.
-Zà le Maroche. Quel che resta dele Maroche zamai.

“No stà dirme che i gà dat el perméso de scavar la gèra anca lì…”.
-La fazènda l’è pù strana. Perché, dopo el Fravèzi – te te ricordi no el sindaco Fravezi che l’era stà anca senador … – bem è nà su en Comum quei nòvi partitei finanziài da zent che avèva piam piam comprà squasi tuti i tereni en quel de Dro e anca Zeniga e Pietramuràda.
“Russi, cinesi, francesi chìe po’?”
-No, taliàni per quel. No se capìs bem cossa ghe sia drìo, de zert no i è dei nòssi, zent che no bazìla tant a compràr, vender, sbisegar, far getàde de cimento …

“E cossa hai fat su ale Maroche alora?”
-Te ricordit – osc’ia el me la contéva semper me bisnono sta storia – te ricordit quando i volèva far nele Maroche na pista per le machine che córe?
“El bociodromo?”
-Ma no, quel l’è per zugar a boce. Autodromo, autodromo se dìs. Ensoma, tira buta e mola sti chì i ha ciapà i so permesi. Anca perché i ha butà sul piat na càrga de soldi. I dìs che ‘n pochi (gnanca propri pochi, per quel) i sia finidi anca nele scarsele de qualcheduni en Provincia, tut mal, dala matina ala sera è arivà le ruspe. E nel giro gnanca de sei mesi i avéva fat sto….sto autodromo. Lì denòr al vecio camp de tamburèl i ha fat le tribune, i box e nela vecia pizeria de soto le sale per enziniéri, capi, capèti, giornalisti, tut l’ambaradàm ensoma. Na bèla pista a vardarla dal castel de Drena. Co le so “èse” fim via squasi al lach de Cavédem, po’ zò vers Fies e su da l’altra.

“Ma dài … èlo na barzeléta?”
-No, tut vera. Se te vòi te fago veder i cine che ho fat col telefonim a so temp.
“E come mai adès gh’è sol mùci de gèra?”
-Spèta che ghe arivo. Alora i fà sto autodromo, i fà le so garòte, formula vintidò neh, miga uno, e i se scòrze che la zènt no la vèi a vardar ste machine che core. Anca per el fato che gh’era i soliti furbi che i piazèva la zinepresa sul castel de Drena e i mandèva subit el cine en Spazio.Net. Ensoma, l’era pu comot star al bar davanti a na bira fresca che stàr lì soto ‘l sol en mez a tut quel fracàs.
“I podéva pensarghe prima però”.
-Envéze i gà pensà dopo.
“E ‘sai fàt?”
T’ho dit che sta zent la gà i peli sul stòmech sì alti … Ensoma, de colp i ha cavà su tuti i asfalti e scominzià a scavar co le ruspe.
“Per zercàr cossa po’?”
-Mah, um de quei che ‘l menéva el toróm, che l’era anca lezù e studià, el s’è ricordà che na volta i parléva de na vècia zità che sarìa restàda soto le frane … ensoma soto quei sasòni, soto quel material che en fònt l’è propri el so bel disente dele Maroche.

“Va bèm, ma l’ha trovàda sta zità cuertàda?”
No. Oh, per do ani l’è stà en nar e vegnir de camiom pienì de gèra e sàsi neh. En casim. Na fumeghèra … E pensa che i è partidi, co sti scavi, propri soto quele péstole de drosauri, quele che i avéva trovà a meza costa. Gnente. Sta vecia zità, che la se sarìa ciamàda, Kas, no i l’ha trovàda gnanca a far busi con quei mistéri che i dropa per zercar l’aqua o ‘l petrolio. Gnent da far. E cosita el progèto de far na roba tipo Gardaland de l’antichità l’è nàda en mona.

“E alora? hai piantà lì tut?”

-Figùrete. Entant co la gèra e i sàsi, vendùi tra l’alter anca a le imprese anca de Milam, i avèva fat i soldi. E po’ a forza de raspàr le Maroche le s’era tute ben livelàe.

“Difati vedo che ghè dòsi squasi tuti gualivi …”.
-Eco, zamai i è drio a portarghe su tera. Po’ i somenerà l’erba e vegnerà fora, i dis, en camp da golf grant per semper.
“Ma scolta, a so temp no avèvei fat anca en referendum quei de Dro per dir che no i voléva saverne de far el golf ale Maroche …”
-Sì, ma l’è stà ani e ani fa. I se l’ha desmentegà tuti. O meio, disénte, a parte pochi come noi che sém demò veci bacuchi, no gh’è pù nesùm che se ricorda de quele robe lì… e tut mal, ricordete, el temp, el cul e i siori i fa semper quel che i vol lori.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento