RIDER PER NO PIANZER

-àt sentì? Dal prosim am i dà fora el redito de citadinanza… “Beato tì…” – Come mi? “Eh ti te vivi zamai da ani en zità, mi som restà chi en paés…”

Algéri sera ho vist en baléno… “Elamadona… nel lach de Garda?” – No, propri sóra. “E ‘sa févelo sora l’aqua el mascio dela balena? “No so se l’era el mascio dela balena… tut mal el deve esser stà en calor perché el paréva fulminà da la corente”.

No som tant su la mia stamatina, stanòt gavèm tirà el col a tante botilie… “E s’èle slongàe?”

Ala televisiom i sèita a dir che el sprid el vei su… semper pu su… “Ah se ‘l spriz t’el bevi a stomech vòt se sa… ghe se vol semper drio do patatine almem”.

Berlusconi l’ha comprà el Monza… el vol portarlo en A. “Ma dai… a mi te me la monzi?”

Set propri sicur che la to sposa no la te fa i corni? “Sicur” -Ma propri sicur? “De pù” -E se te disés che stasera la vei a zena con mi? “Sicur” – Bom, alora passo a torla tra ‘n par de ore… “Sicur” -Ma àt capì quel che t’ho dit demò? “Sicur” -No, perché me par strano che… “Sicur” -Bom alora… “Alora va bem, dai che gò pressa, tra n’oreta me speta la to sposa”.

Elamadòna, quant ciàs per el curiculum de sto professor Conte… che anca mì ho frequentà la Oxford, la Chembrigg, la Niu Yorke, la Yalta e no me ricordo pu quante altre. D’istà, sul lach de Garda, se se trovéva semper zo ala Spiagia o a l’Apre. Po’ no le ho pu viste. Tute bele putele tutmal…

Ma ala Sìlicom Vàl… èi tuti propri sigilài? Gnanca ‘n bùsatìm per respirar?

I rebatìni bisogna dalbòm bàterli semper do volte perché i tègna?

L’alter dì ho vist ‘n spetàcol mericàm ala televisióm. Osc’ia de colp ùm l’è cascà per tèra. El deve anca èserse fat mal. Però quel che presentéva la trasmisióm l’ha spiegà: “El móst l’è a ùm”. Me paréva difati che quel finì en tèra el fùsa embriàch.

Dòne, dòne, è arivà ‘l moléta… dòne, dòne, è arivà el moléta … -No grazie siór, ma de mol gò zà quel de me marì.

-Tèi, àt vist quel trentìm che ha vìnt na tàpa al giro de Spagna, ala Vòlta?
“Sì, ho sentì ala televisióm, ha vint el trentìm ma …”
-Ma cossa po’, na bèla roba no? El fiòl del Checo Moser el và ‘n televisióm ma entànt gh’è n’alter trentìm che córe e vinze co la bici…
“Va bèm, ma come se ciàmelo sto coridòr?”
-Ah sò bèm del bào, so sol che l’è ‘n trentìm, um dei nòssi, per el rest el pòl anca ciamàrse Pinch Palìm, a mi me basta che ‘l sia trentìm osc’ia.
“Sì, però almém savér come ‘l se ciàma sto coridór trentìm che ha vint en Spagna …”.
-Che te diga, anca sula Gazéta del Sport i ha scrit che ha vìnt en trentìm … se vede che no i conós bem gnanca lori. Tut mal se ‘l dovés vinzer n’altra volta te vedrài che lo scrive gròs anca sul giornale. Quando vinze el Fròm no i scrive miga che ha vint n’inglés diaolporco.

“Ma secondo ti, envéze, perché i ghe ciàma Vòlta a quel giro de coridori en Spagna?”

-Ah voi veder se no te volteréssi anca ti, vegnendo zo dai Pirenei … varda che gh’è coridori che ha risc’ià de coparse en quele discese neh.

 

 

-Elamadòna, ‘sa t’è suzés … osc’ia ma te vei fòr sangue, chi elo che t’ha sgrifà en quela maniera? … meio che te vaghi a farte dar do ponti neh …
“Tàsi, tàsi …”
-Vèi chi, fàme veder … zerto che i t’ha conzà per le feste … dai nèm lì en quel bar che almen i te disinfèta cramento.
“No, no là no … l’è sula stràa da chi a là che …”.
-Ma àt begà con qualchedum? osc’ia ciamém i carabinieri, varda che ste rogne chi bisogna farle fòra subit se no ciao ninéta…no te trovi pu nesuni neh.
“Ma no … l’è da quando som vegnù fòra dal bar che la gavévo entorno, la me giréva entorno, semper de pù osc’ia…”.
-No sta dirme che … no no pòl esser.
“Enveze sì te digo. La gavévo entorno. De chì, de là, en banda, sora la testa, vers le gambe …”.
-Ma dai … dai i l’ha péna copada,no pol esser… en zità per giunta.
“Ma va là copàda. No l’era morta sàt, anzi, te digo che la seitéva a girarme entorno, e svelta anca …”.
-Robe da no creder.
“Anca mi no credevo a quei che me diséva: “Ah fim che te la gài entorno l’è gnente. L’è quando la te vèi endòs che l’è dolori”.
-E t’ela saltàda adòs?
“Ecóme caro mio … ala fim per scaparghe ho dovù butarme en mèz ale spine cramento”.
-E èla?
“Semper drio, me paréva semper de averghela sora la testa, anzi, denter”.
-Elamadona … e dopo?
“Dopo ho bevù som riusì a nar da l’Aldo. El m’ha fat en cafè dopi”.
-E que l’altra?
“Dai, me par de no averghe pu quela scimia entorno …”

-Tèi, ma ‘sa fé en Trentìm, copé le orse che gà ancora i pìcoi adés?
“Mìga sol quele per quel. Sat quante zinzàle tigri ho copà mì sul pontesèl ieri sera?

-Hat lezù? Per la storia de l’orsa copàda i dis che tanti no i vegnirà pù en ferie en Trentim …
“Mèio, no disévei fim l’alter dì che ghe n’era màssa, che bisognéva contàrli prima che i vegnìs a far casìm da le nòsse bande …

-Che te diga, almem stavolta i ha vendù la pèl de l’ors sol dopo che i la ciapà…
“Zà, ma chi elo che ha més en frìzer tuta quela carne? La magnadora l’è semper alta.

-Pensa che a quel che l’orsa l’aveva sgrifà gh’è vegnù el magóm: “No i dovéva copàrla dai”, l’ha dit.
“Ah credo bèm, el voléva nar su lu a coparla col bastóm …

-No i fà che parlar de l’orso, ghe sarà robe pu grosse no …
“Osc’ia fame pensar … forsi el Giani Cicio de Garniga, quel che magna dése pìze en de na sera, me digo che adès ‘l sarà sui do quintai neh …

-Ma ‘sa fàt, t’empìzi el riscaldamento en casa co sto càlt?
“Varda che gh’è ‘l so perché”
-Sì, che secondo mi te sei nà zamài de màl … dai, come se fa a tegnir denter sto calt boia quando fòra se se stòfega da l’afa demò da ‘n par de stimane …
“No t’hai capì gnent”
-Sì che ho capì … che te te sei bevù ‘l zervél osc’ia.
“No envéze, perché vèdit, se te passi dal calt de denter al mem calt de fora, te par de star giust meio no?”
-Ma no stà dir monàe valà.
“Entant te sparmi sul clima. E po’ no te ciàpi pù, come se dìs, le bòte dal fret al calt no?”
-Sì, te sparmierài anca sul clima, ma entant te và for sì tanti soldi se non de pù per el gas neh.
“Eh no, chi te te sbagli. Perché no sòm miga sémo sat. A so temp ho mès su i panèi per el sol sora el cuert, così i me scala zò en tot ogni am dai rediti. E con quel podo scaldar fim che voi. Anzi, te dirò che i me ne dà anca endrìo dele volte”.
-Sarà, ma no me par propri na bela idea star chi denter a sudar per po’ nar fora e …sudar ancora dai.
“Ma varda che ‘l fago anca quando vago en machina neh. Tiro su el riscaldamento anca lì. Anca se se crèpa dal calt. Oh, da alora mai avù storzicòl neh”.
-Ma, scùseme, quando envèze fòra l’è ‘n frét béco, ‘sa fat? No te pòdi miga pasar dal calt al frèt de colp …
“L’è vera. Difati anca se la sposa no l’era propri mai contenta pu che alter per el casìm che ghe fago en bagno, prima de nar fora quando ‘l fà frèt, me meto nela vasca, nùt, con sòra tochi de giaz tirai fora dal frizer. Ah po’ te vai fòra che te par squasi de nar se no alter al tèpit neh. L’è viceserva de quei che fa la sauna e po’ se buta nela nèf po’ …”.
-Lamadòna …ma e quando l’è na via de mez tra calt e frét?
“Alora me regolo col miselador de la docia … en po’ calt, en po’ fret …”.
-Sat che te digo? Che squasi te m’hai convinto anca a mi. Ma tòme na curiosità, quando dopo tuti sti mistéri de l’ombrèla che te fai, te torni de volta, cioè de denter, dal mem calt al pu calt, dal frèt al calt, ‘sa suzéde?
“Eh, tàsi, che l’è propri per ‘sta roba chi che la sposa l’è scapada da casa”.
-Perché te ghe fèvi casìm en bagno col giàz come te disévi prima?
“No, no. Perché no stevo mai fermo: seitèvo a nar denter e fora de casa tut el dì. E ala fim gh’è vegnù mal de testa.

-Ma vat per fonghi sora Terlàch? Sèt mat? Varda che gh’è i orsi …
“Sì, e alora? Varda che sò cossa far se l’encontro”.
-Te gài drìo alora la bombolèta de sprài, come i dìs de far …
“No, no som miga sèmo. Mi vago nei boschi co ‘l peperonzìm entrèch en scarsèla. E se ariva l’ors gh’el meto nel cul osc’ia. Te verài che nar che nare … e de corsa anca.

“Tèi, um ancòi ‘l me vèi for de colp da na stràa en banda che per lù l’era ancor ross el semafor.”
-Osci’a, com’ela finida?
“Per fortuna l’ho schivà, diaolporco”.
-E dopo?
“Ah, dopo ghe som nà subital vers neh …”
-E che gàt dit?
“Cramento, varda che te m’hai taiù la stràa oscia …”
-E lù?
“E lù: elamadona, l’è tut mal en sgrif sul sfalto dai. Se te voi te dago na confeziom de cola che m’è giust vanzà …”

Se quei de Grillo i se ciama grillini, quei de Tràmp se ciàmei  Trampolini?

Tèi, sàt che anca en Trentìm se pòl rotamàr vecie questiòm con Equitalia? Sì, el so. Ma secondo tì gònte scrìt “Giocondor” su la testa tra i i do oci?

Ancòi vago a sciar. “En dove?” – A Tunisi, gh’è el pachét co l’albergo e tut el rest. “Ma dài …”. Sì te digo. Sarà vegnù zò zamai do metri de nef neh … “Ah ….”. Mi enveze vago a magnar banane al Polo Nord. Oh, l’unica rogna … l’è che te devi farte prima el vacino contro la malaria.

Ero scondù ne l’armàr. Come tuti i amanti, se sa. Ariva el marì. “Ciao, bèla, gò vòia, vòia de ti stasera”. E èla: “Va bèm, va bèm … dài che ‘l fém sùbit. No ocòr che te cambi le mudande …”.

Erem arivài en zìma a ‘sta montagna, ‘cramento. Na fadiga bestia. Co ‘sti bastònzini, co ‘sti prosàchi, col còr che zamài néva for de giri. Erem arivài en zìma … pò el capo comitiva el ne varda: “Putèi, no l’è questo el rifugio … l’è quel pù sù alt”. Osc’ia – gò dit – sbaréme, fève for adès … no ghe la fàgo pù. E ‘l capo: “Me som sbaglià … l’avém passà via de sòto”. No gò pù vist: “Alòra, alòra … alòra …. ve spèto chi entant che né de soto a veder de gh’è da magnar e bever”.

Vàgo en casa. Tróvo i linzòi sfàti, tróvo aqua ne la docia, trovo vanzaròti de aragoste en cosìna, biciéri ancor mezi pieni de sciampagn, le mudandine de la me dòna sul divano, trovo anca toscanèi nel portazéner, trovo de tut … trane che la me sposa. Bòm, alóra ghe telefono a le amante: “Vèi pur a me cà, valà, qualcòs da béver è vanzà”.

***

(copiada e tramisiàda da Fesbuch neh). Osc’ia ero lì dove zùga i boci … e me vèi contro na Vespa, na moto … gnanca el temp de schivarla e me ciàpo na bòta nel stómech da n’aeroplano … “Elamadona …” – Spèta, no l’è finìa. Me méto a ùm e, cramento, me sfiora la testa n’elicotero. E subit dopo anca um strani co ‘n forcòm en mam .. “Robe da no creder…”. Tasi, che a ‘n zerto punto ne som trovà vizim, questiom de pochi schei neh, anca Mazinga … “Ma valà … e dopo?” -Dopo per fortuna i ha serà le giostre se no sarìa finì mal me digo …

***

Com’èla che quando te vai al cesso ti dopo gh’é semper el paviment bagnà? -Ma se te séi tì mama che mé dìs semper de ricordarme de tirarghe l’aqua sóra …

***

Sta ‘tènto, sta ‘tènto, Stà ‘tento diaolporco. – A còssa? “ Sta ‘tento”. –Ho capì ma a cossa elo che devo star ‘tento? “Vàrdete ‘ntorno no, gh’è mili robe che podrìa farte del mal”. -Osc’ia, ma no le vedo … “Varda meio, varda meio, le ghè dapertut” –Ma dove, dove? “De soto, de sora, en banda …” – Banda … ma cossa sònei?

Lorenzo Dellai el và en Paradìs- El trova, su le scale, De Gasperi. Che ‘l ghe domanda: “Cossa hat fat per l’autonomia del Trentim?”. E ‘l Dellai: “Tante robe, tante, no me le ricordo tute”. E ‘l De Gasperi: “Dai, dai dimem almen una …””- El Dellai: “Osc’ia, chi, su do pei …”. El De Gasperi: “E se te disés la Lopio-Busa”? – El Dellai: “Vàrda, su quela te gài resom, mandeme pur a l’inferno … però te prego, no stà mandarme zo anca el Grisenti”.

Diaolporco no te me crederai ma … ma … – Ma cossa? “No te me crederai ma … ma …”.- Ma cossa? “No te me crederai, ma … ma …”- Ma cossa diaolporco de for de testa, da no crederghe t’è capità cramento … “ – Eco, el savévo che no te me credevi … “No, spiegheme mejo … spieghete … “Ho ciapà na paca en testa. No me ricordo pu gnent … ti chi set? Sa volit da mi?” – Ma va en mona valà … che gnanca mi so perché me som fermà a parlar con zent che no cognosso”.

Dotór, dotór … dotór, el mé problema, dotór l’è … l’è che nesùni me scólta, dotór, nesùni me scólta, dotór, quando, quando parlo, dotór, capìselo? Nesùni me scólta, quando parlo dotór, nesùni … – Bom, chi èlo che gh’è dopo?
***
Ma dai, dai, no stà tòrtela … No stà tòrtela te digo. No cambia gnènt, en fónt neh … sia che te te la tòghi, sia che te lassi perder … ma secondo mi l’è mèio che no te te la tòghi la moto nòva.
***
Ma cossa suzéde po’ ancòi? Dìme tì. Vàgo dal bechèr e stó chì el me dìs: “Ah, no pòdo taiàrte zó dó bistèche … algéri mè sóm ròt tuti e dói i bràzi”. Vago al bar, me sènto zó, avèrzo el giornale e ‘l cameriér, sentà lì vizìm el me dìs: “Tèi, l’è meio che te vaghi da n’altra banda a farte portar el cafè … no védit che gò le gambe engessàe?”. Vago da en mé amico tant per fàr do ciàcere e contàrghe quel che m’è suzès … E sto chì el scrive en biglietìm e ‘l me lo méte davanti al nàs: “Ho pèrs la vóze nando fora e denter de cà, dal càlt al frét”. Alora torno a cà. Dai, digo da per mì, che almén en colpét ala spósa, gh’el dàgo, che m’è vegnù anca voia demò. E la spósa: “Te l’ho dìt anca algéri sera che gò mal de testa …”.
***
Spèta che te cónto quel che me sóm ensognà stanòt. Alora, ero en mèz al bosch. Fago do pàsi, toh na brìsa. E lì vizìm ghe n’è n’altra. Gnanca el temp de méterle nel zést … osc’ia n’altra, e n’altra. Fago en pàs en banda … altre dóe. Tute sane, bèle neh. Osc’ia varda lì soto quel pinàt … altre brìse. Ensóma, brìse dapertùt. Me digo che le peséva almen vìnti chili. Po’ me sveio: gnènt. Gnanca l’odor. Vardo sul comodìm: tèi, robe da no credere: gh’era el verbale de la multa del guardabóschi.
***
Cossa vòt caro, meio no pensàr ale miserie de sto mondo. Ancòi ghe sém e domam no se sa. “Eco, difàti volevo propri dirte che domàm no pòdo darte na mam col to trasloco perché devo nar a vendéma da me zio”.
***
Varda che se no te magni tuta sta minestra vèi el Babào e ‘l te porta via neh… “Ma se ghe dàgo al Babào la minestra magari el se conténta de quela”.

Gàt la luna? No, ma ‘n dì o l’alter la ciàpo bem quando la vedo de nòt nela bazinèla.

***

Osc’ia te vài propri a veder el pél ne l’òf ti neh … -Varda che le galine le gà tante piume, vòt che no le ne perda gnanca una?

***

Scólta, ti che te sei bravo en ‘ste robe de tegnir bem i conti: se i dìs che in Italia ghe n’è um so doi che magna el pólo com’èla storia? – Te dirò: l’ho encontrà quel lì del pólo. Oh, gnànca le aléte el m’ha dat del só.

***

Varda che da ancòi no gh’è pù la guardia medica neh … -Meio, vòl dir che podrà malàrse quando se vòl senza che qualchedun el te fàga la multa no?

***

Te dàgo ‘n scopelóm che te fai el giro del Busa tre volte. –Va bèm, ma gh’è da pagar qualcòs per fermarse a Nàch a tòrse el gelato?

***

Oh, gò zontà dó ore a nàr da Riva a Roveredo neh. Dó ore. –Sì, no se pòl nar envanti cosìta dai. Almén i le paghéss … e no se fa mìga sfrugni coi cartelini da le nosse bande me par.

Tèi, ma … t’ho vist co la televisiom l’alter dì … èrit propri ti? – Sì, stèm cambiando cà. Diaolporco ho dovù portàrmela a spàla fim al furgom.
***
El Berto? En sgiónfa bòze dai … -No dirìa, a so casa le tróvo semper gualìve e vòide.
***
L’alter dì vàgo nel bosch. Vèi fòra la volp. La me salùda e la scampa. Vèi fòra l’ors. El me salùda e ‘l scampa. Vei fòra el gàl zedróm: el me salùda e ‘l scàmpa subit. Vei fòra el cavriòl: anca lù el me salùda e ‘l scampa. Vei fòra la puzzola: “Osc’ia che bom profumo che te gài endóss, ‘n dó l’hat comprà?”
***
Som zidiós, zidiós … me sà che cambi ‘l temp. – Tàsi, anca mì som zidiós, me sa che cambia el temp. Ma anca me mama l’è zidiósa da stamatìna … me sà che cambia ‘l temp. Arìva ‘l Giàni: “Putèi, no sté dirme gnent, som zidiós, me sà che cambia el temp”. Sbàia anca i cagnòti: de sòlit i fà cosita quando cambia el temp. Ala sera la tompèsta. Na grandinàda. Piante cavàe su dale radìs. Cuèrti senza pù tégole. En casim. La matina dopo. “Osc’ia, eco perché ero sì zidiós ieri: el savévo mì che sarìa cambià el temp”. E ‘l Luciano: “E perché no me l’hat dit che avrìa méss la machina en garàs de mò”.
***
Adès buto zo na prea ne l’aqua. Te verài che la stà a gala. – Ma no sta dir monae, le prée l’è và en font … No, no, varda … El bùta la préa e quela la và zo. – Eco, te l’avevo dit no che la néva en font. Tèi, varda zo là, denor ala scarpada … varda quanti sassi che ho butà zo ne l’aqua e che è vegnù zamai a gala fin adèss …

Te me pari agitada, ciapàda, su le tue, zo de morale … scusa se t’el domando neh, ma sét depressa per caso? -Si, som propri de prèssa, làsseme nar che se no i me sèra la Posta.
***
Sèntete zo chi vizim a mi dai che così te sénto meio.
***
Oh pòpo, varda che sta casa no l’è miga n’albergo e gnanca en ristorante neh? Me pàr de esser stà ciàr no? Dormir e colaziom e basta. E pagar prima.
***
Nona, perché Cenerentola la dovèva tornar a casa prima de mezzanot? -Che ‘n sònte mi? Sarà stà perché dopo que l’ora la dovéva dar de volta la caròza e anca le scarpete de cristal …
***
I gà dat òto ani al Schwazer porèto… -Sì, na roba for de testa. Ma dai che se capìs sol a vardarlo che el ghe n’ha pu de vinti …
***
El temp, el cul e i siori i fà quel che i vòl lori. -Sat che l’è en dèto propri giust? L’alter dì m’è arivà na busta piena de soldi da um che el me li dovéva zamài da temp. Osc’ia, me som dit, vago fora a magnar. Me som engosà, ho butà zo de tut. E bevù sora de pu. Vegno for dal ristorante: e vèi zo dal zél pali de fer, aqua a secie, de colp frèd. Me s’è enciodà el stómech. E me som cagà adòs diaolporco.

***

Ma i narànzi dela Tarocco … no l’è che i sìa tarocài?

***

(copiada da Fesbuch): “Tèi, i ha empachetà el mecanico del paès, el Gino, robe de droga”. -Osc’ia no savévo che ‘l Gino el fés el mecanico …

***
Vàt su alt? – Sì. “Alora tòte drìo le ciavi quando te vegni zo bas …” -Ma en do èle le ciavi? “Su alt, soto l’armàr” – Ma alora vago sora o soto? “No, soto l’armar, su alt”. -Ah, scusa, pensevo zo bàs ne l’armar de la cantina … “No, su alt. Su alt. Ma soto l’armar …” -Scolta, vei tì valà su alt che ‘ntant mi zerco zo bas.

***
Oh, son arivà a cà e la spósa no la gh’era … -Ma dai … “Te digo che no la gh’era propri” – Ma dai … “Cossa dìsit ma dai … no la gh’era propri”. -Ma dai … “Osc’ia, ma alora no t’hai capì gnent … no la gh’era la sposa … la me sposa”. -Ma dai che l’era da mi … no sta preocuparte.

***

“Ma cos’è questa autonomia che avete voi in Trentino? – Eh osc’ia no sta dirme che no te ‘l sai … “No, no … dìmmelo … – L’è che da noi, en Trentin a tute le auto che gira oltre ala targa se ghe dà anca ‘n nome. Oh, tut registrà dal bom neh … – Ma dai … e come si chiama la tua automobile? “La mé machina” – E quella di tuo cugino? “La màchina de me cosìn”. –Ah, se i cugini fossero più di uno? “Basta tacàrche el nome … la machina de me cosìn Berto, per esempi, così no se se confonde con quela de me cosìn Bepi …” –Ah … e se qualcuno cambiasse auto, targa, numero di telaio? “La mé machina nòva … la machina nòva de me cosìn … de me cosìn Berto, de me cosìn Bepi, dela sposa del por Mario che abita en via Stranfòr … de quela che vegnirìa a esser la neòa de la Gilda che ha sposà el Giani Paissàn dai Mòri … de quela … ma ‘n do set nà? ‘n do set nà? Vara che se te voi te digo el nome de tute le machine del paés neh.

***

T’ho vist en televisiom ieri sera … – Set sicur? “Sì, te eri propri ti” – E cossa févo en televisiom? “Me par na reclam …” – E reclam de chìe, de cossa? “Dei probusti me par …” –Dei probusti? “Ah, forsi no, dei crauti …”. – Dei crauti? “No, scusa sat, ma no so spiegarme …” – Ahm dirìa … ma cossa hat vist de mi en televisiom dal bon?” – No, lassa star, lassa star, forsi me ricordo mal. “No, ades te me spieghi tut os’cia”. – Alora, alora … forsi ho sbaià canal de la television. No so se el to desòto l’è quel, ma el de sora … “Cossa voleressit dir?” – Ma quela lì èla propri to moier? Osc’ia … “Osc’ia cosa? “No, l’era per dir che de solit zerti cine che te fai en camera no i finis su la televisiom” –Ma valà mona, che quela l’era la sto sposa … perché no ‘l savèvet?”

***

Dài finìssi quel tòch de paneton … dai che na volta per na fèta de paneton noi avréssen fat anca … anca le cavriòle. – Ma papà, son tés zamài … “Ma l’è ‘n pecà lassàr lì quel toch de paneton, pensa a quei boci che more de fam …” –Eh, e se fus de mandàrghe via quel che vanza? “Costerìa massa …”

***

trento

“Ma cossa èlo sta autonomia che gavè voi en trentin?” – Eh osc’ia no sta dirme che no te ‘l sai … “No, no … dìmel ti”. – L’è che da noi, en Trentin a tute le auto che gira oltre ala targa se ghe dà anca ‘n nome. Oh, tut registrà dal bom neh … “E la to auto come se ciàmela?” – Ah, gavevo mèss en nome Dellai, ma da chi a ‘n par de mési gò tut mal la revision”.

***

El nòf ospedale de Trent? Pèzo che nàr de Nòt.

***

1

Ma se adès se scorta el dì, vol dir che se slonga la not o che come l’ora legale i ne magna n’ora da na banda e i ne la dà de volta pu envanti?
***
Luppolo erelo quel nano cicion che el feva la bira?
***
Come mai anca le done le gà el barbòz ma senza peli dela barba da taiar?
***
No l’è vera che tuti i posti dove te vai ensù i è gualivi a quei dove te vai en zo. E se mi nés en via sul pian a metà stràa?
***
Oscia, così zoven e zà sdentà … “Eh ma l’è perche ho fempre fpacà le nóf coi denti” – La madona, ma digo, dopo una, doe, tree t’avrai ben capì no che te te fevi del mal … “pfì, pfì per quel. L’è che le gavèva tute denter el biffòl …”.
***
Dame la man valà. – Perché, no aven miga begà… “T’ho dit dame la man de sto por mort oscia che se no no ghe la fago a serar la bara.
***
Tei nente a vardar le stele che casca stasera? .Oh, mi vegno anca. Ma po’ te le bini su ti neh…
***
Vara vara, i le enventa propri tute al dì de ancoi… -Ma cossa? “Vara lasóra. En ventilator per aria, a baterie, per smover sta afa … -Ma l’è n’elicotero mona. – No i conosso ben quei enicoteri che te disi ti. I ga le gambe longhe. No ghe serve el ventilator per ciapar aria.
***
Ma quala crisi oscia. Gaveva reson el Berluska: i ristoranti ele pizerie i è tuti pieni. Tocheghe tut ai taliani trane el magnar. .Te gai reson, scolta, elo l’istess se la to sposa la m’ha envidà fora a zena?
***
Ancòi co la paletina avrò demò copà me digo dozento zinzàle e trezento mosche. En poche le ho butae nel cesso. Altre zò dal pogiolo, altre ancora le ho po’ brusae nel portacenere. Scolta, no l’è che i me manda en quel tribunal dove i gh’è dà pache a tuti? Eh oscia endove po’? Si … quel de l’Ahia.
***
Come stàlo el to bocia? Ah, el seita a trar su. L’è zamai sfinì. Se te voi te dago po’ na man a butar zo quel che l’ha trat su, vot?

2

Tèi, ho vist en sàch de putèi zò en piàza. – Eh oscia, chi saralo stà a mètergheli denter? Pòdei almen respirar o el serà en zima el sach?

***

Mi no fiderìa sat a nar a zena dal Berto … -Ma come? Te parli del Berto cazadór néh? -Sì, propri de quel che va a càza. – E perché no se dovrìa fidarse del Berto? -Perché no ‘l ghe vede pu ben come na volta. -E alora? – E alora envéze che trarghe a lévri e cavriòi el bèca semper i cagni che fa la paràda … E alora? Te dìsel gnent che st’an l’ha zà comprà demò dèse cagni novi e a zena a so casa gh’è semper polenta con quel che secondo lù sarìa carne de selvàdech?

***

Eh oscia, l’è do ore che te speto chi ale Prése del Stìf. E erem partìdi ensema dala machina a Malga Zanga … – Tasi, tasi, avevo desmentegà en machina el capèl da sol, e co sto calt … ensòma ho dovèst tornar de volta cramento. – Eh, quei che no gà testa gà gambe . – A proposit, naréssit zo en machina a tòrme la protesi dela gamba zanca che a forza de vegnir su zopelando son strach mort?

***

De nor al lach de Garda. Do vecioti. Uno scambiando l’alter per en pescador el ghe domànda: “Màgnei?” E l’altro:”Ma cossa vot che i te magna che basta butarghe zò en balòt e i scàpa…”

***

Ma, ma Andrea ‘s’hat fat su col libro dei compiti per l’istà? Ma set deventà mat?  Cos’èlo sto mazèl, tuti sti tochi de carta sbregài su? –Mama, l’è stà el papà a dirme che bisogna farne ‘n toch al dì se se vol che ‘l sia finì quando torno a scòla.

***

La madòna, quanti fonghi. E sani anca … ma come hat fat che st’an i dìs che se el temp no’l resènta ben i boschi, no vei su gnent? Ah caro, bisogn conosser ben le màcie … Alora que l’altro el core subit a casa. E dopo ‘n par de ore l’ariva co ‘n vecio linzòl. “Toh, vàra … stà chi l’è na macia de vin ross, questa de òvi marzi, questa de oio vecio dela machina, e vara questa … stà chi no te la sai gnanca ti che te sei esperto, stà chì l’è na macia de l’inchiostro che se dropéva sti ani a scòla, quando se scrivéva col calamar. Ho trovà la bozèta sul solèr.

3

Ma tràt zó copi? – No, son drìo a zernìr le tégole rote da quele a posto … Ah, scusa, pensévo che te stravazzési … No, no quel demò l’ho zà fat. Ma però me sa che te sei stà tut mal enmanegà vért … -Oscia, no son miga mat. Spèto semper che i màneghi i se seca prima de droparli. Ah, alora va ben. Ma scolta, perché alora t’hai dezipà el péz davanti a to cà? Oscia, l’era cressù massa. Sat quant che ‘l me costéva de balòte ogni Nadal?

***

Far polìto, me racomando. Mi e la … mi e éla nen via n’orèta. Che no vegna fora che quando tornèn de volta gh’è ‘l solito casin, neh … Ma papà, perché te disi semper le stesse robe quando te vai via co l’amica de la mama?

***

Ah, te dirò, se no fùssa stà per el Pèro, el me amico de naja, no avrìa miga conossù l’Elena, che dopo ho sposà. – Ma dai, cónteme demò. – Ensoma, a dirla tuta, el Péro l’èra el so morós de l’Elena … Ma dai… E dopo, pensa ti, l’è sta anca me testimone de nòze. – Ma dai … E dopo , che te diga, quando i ho trovài ensema nel let a me casa … – Ma dai … Quando i ho bisti lì sul me let … -No sta dirme … – Beh, cossa avréssit fat ti? – No so, no so, ma dai …  Ensóma mi, son nà zó en cantina … – Ma dai, e dopo? – Son vegnù su de sora col sc’iòp, col dódese che dropo per nar a caza … -Madona, e dopo? Ho méss denter le capéte, quele grosse, da cavriòl. – Ma dai, e dopo, e dopo? Ma pensete ti … i era lì che i dormiva e no i aveva vist che ‘n camera era vegnù denter en fagiano … do colpi e l’è stà zamai pront per còserlo co la polentina.

***

T’ho dit che chi, en casa, son mi comanda. Che gà le braghe. Diaolporco, son mi che dezìde cossa far e  cossa no far. Cossa se magna la matina prest a colazion, cossa se mete su sul fòch a mezdì, cossa se zaca la sera a zena, guaiaporcole. Son mi che digo quel che se deve far. Cossa? Cossa? Te vai fora a balar col Gigi?No se sa quando te torni de volta? Oh, ràngiete per zena neh, che mi ho zà mèss su la pignàta col léss per stasera neh …

***

L’altro dì el Sergio el me fa: “Ma ‘sa te pàr de st’istà, che l’è calda, che gh’è l’afa, che no gh’è gnanca en pel de vent?” – Ghe digo: “Dai, che tut mal, st’inverno, ne parerà destràni no poer nar pu en giro en canotiera… E l’alter: “Va ben, ma no se ghe la fa pù …”. Te gài reson, cramento, o ‘l fa massa calt o l’ fa massa fret. No gh’è pu le viede mez. – Ma che dìsela la to spósa? – Ah quela l’è come ma bisergola. La ciàpa semper el sol su la teràza. Ma come fàla a star lì tante ore soto sto sol? -La se mete su le creme … – Propri come la mia. L?istessa roba. Sol che mi, ale tante, ghe l’ho dit: “Fate meter le creme da qualchedun alter, che mi co sto calt no … no ‘l soporto”. E chi elo che ghe mete le creme a la to spósa? -Ah l’avrò vist sì e no do volte. Tut mal stasera i è nài a magnar na piza ensema. Quel che no capìsso … ma bisogna meterse le creme per el sol anca de not?

4

Andrea, Andreaaaa … sen ale solite. Dai, no se pol … no se pol. Te sei grant adès, cristosanto. E te l’ho dit mili volte perché le mudande le se ciàma cosita … perché bisogn mudarle, cambiarleeeee ogni tant. No te podi tegnirle na stimana, semper le istesse  … che me se ghe vol dopo tripli de laoro per lavarghe zo la merda…

***

El marì: scòlta ben la mama neh, e daghe da ment che se no te dago na pezàda che te arìvi da arco a trent e te vegni anca de volta, demò. Ma…a proposit de merda, chi elo che s’è netà el cul coi me calzòti?

***

Pensa ti, l’altra sera la Gina l’era col so morós de strafùch. E è arivà el marì, che ‘l doveva far el turno de not en cartéra. E enveze i ha fat de colp sciopero. Pensa ti … -Ah… “Pensa ti che sto … sto amante come i ghe ciama nei cine, l’è saltà zò dal pogiolo … -Ah … “E de soto gh’era le rosère… -Ah … “El deve esserse sgrifà dapertut … ah no l’è meio che no ‘l vaga tant en giro fin che ‘l gà quei segni rossi ‘ndòss… -Ah … “Ma, ma che te sèt fat ale man e su la facia che te sei pien de sgriffi? No te sarai, no te sarai miga …” –Spèta che te spiego. L’altra not, quando son nà a quela riunion che te disévo dela bociofila…eco, quela lì, nel vegnir de volta sento zigàr qualcheduni soto le finestre dela Gina. Vago lì e gh’è un pien de sgriffi che ‘l domanda aiuto. Che no ‘l ghe la fa a vegnir fora da quele sgiève… “Ah …e dopo?” –E dopo, a forza de sgratiàr l’ho tirà fora por om. Sol che me son sgriffà anca mi…” –Ah … e dopo? “E dopo son vegnù a cà, ospia … no voi de zerto meterghe el bech tra marì e moiér mi … -Ah … ma el marì dela Gina sàlo ste robe? “Eh oscia, l’è da ‘n pez che ne parlèn mi e la Gina …”

***

Vara, me basterìa en pèrsech per finir sta macedonia. Vara se te mel trovi … (dopo dese minuti). “Scolta, peri sèchi no n’ho trovà. Se tei voi marzi, ghe n’è fin che te voi.

5

Ma … ma … ‘sa gàt da pianzer? – Stevo taiando na zìgola… “Ah … ho capì”. Ma cossa vot aver capì … -No, digo, se sa, a taiar zigole vei for quela roba che te fa slagrimar no … “No t’hai capì en cazzo. A taiar zigole me son taià anca ‘n dè diaolporco …

***

Mi no so … me son pesà prima de magnar e anca dopo. Sat che pesèvo de men dopo? – Ma si valà, come pòdel esser? Ma te sét pesà vestì? “Zerto. Ma anca dopo neh …” – Ma, ma gavévit endos qualcos che magari dopo magnà no te gavévi? “Oscia, la borsa dela spesa gavévo. Ma quel che ho comprà l’ho anca magnà tut neh …”

***

Scolta, gàt dat en po’ de aria a sta porta dala to banda … che mi la gò giusta. –Oh, vot ensegnarme el mistér de marangon a mi? Ah chi da la me banda no ‘n vei denter aria gnanca se te te dropi el compressor cramento …

***

Hat sentì del pòr Bortol? “No, no te me dirai miga che l’è mort, l’è dela nossa età …” –No, ma gà dit che se ‘l sèita a alzar el gombet el fa na bruta fin. “Eh, difati dai el ghe déva denter … e ‘sa fàlo adès? Me sa che no ‘l vedren per en pez al bar… -Maché, l’ho apena vist adès che el ciuciéva en bianco co la canucia.

***

Vei che te fago veder dove tegno i pessàti. “I pessàti? No sta dirme che te te sei comprà n’aquari” – Vei, vei eco vèdit quanti che i è? “Ah per quel sì neh, ma cossa fài che i se … ma i se magna l’un con l’alter, no vedit? Che raza de pessàti hat tot? E po’ picoi, grandi, medi …e quel là varda che gross … -No te capìssi gnent ti dei pessàti. El pu picol el vei magnà da quel en pel pu grant, quel en pel pu grant el vei magnà da quel en cicenin pu grant ancora, e avanti cosìta, fin che ariva quel grant grant che el fa en bocon de quel en migolin men grant de lu. “Elamadona, ma no l’è propi en bel veder. Non te me parévi così catìf co le bestie … vederle che le se magna le une co le altre. Ma … e po’ quando el pu grant de tuti el magna l’ultim che è resta ‘sa fat? No te narài miga a comprarne de novi?” – No, no, dopo vei el me turno. Dopo el magno mi quel grant che zamai l’è deventà pu gross anca se l’ho pagà de men al chilo, capì come?

***

6

Me nono ‘l me lo diséva sempre: “Sta lontan da quei che pianze sol co le zigole, da quei che no parla mai e dai tóvi dela politica, dove gh’è tuti quei altri che va drìo a quel dal formai”.

***

Adès son ciapà, son ciapà, ciàmeme dopo valà … “Perché dopo te mòlei?”

***

La me spósa? Varda, che meterìa su na gamba che no la m’ha mai fat i corni. (dó dì dopo, l’amico) “Ciao Berto, varda se te va ben sta stampèla chì … se no ‘n provén una de n’altra misura.

***

I soldi? No son miga mona mi, i meto tuti en banca. En quele caséte soto ciave de soto. –Ma cosìta no i te rende gnent … “Sì, ma entant nesùni sa che i gò messi via …” – Oscia, sat che te gài reson? Gài posto lì de soto per méterghe anca en batelòt?

***

Così s’empìza, così se se smòrza, così s’empìza, così se smorza, così s’empiza, così se smorza … basta ‘n dé, vèdìt? Così s’empiza, così se smorza, così s’empiza, così se smorza … “Scolta, ma quando te vai via, ale tante, làsset empizà o smorzà?” – Speta che vardo cossa dis le istruzion …

***

Mama, mama, mama … i me dìs tuti che gò le rècie a sventola. – E ti dìghe che l’è perché te hai fat l’abonament a skai. E i t’ha regalà le parabole.

 ***

7

Ciàpo ‘l capèl en man, el meto en testa. Ciàpo el capèl de nof e ‘l meto sula credenza. Po’ ciàpo de nof sto capèl e ‘l meto per tera. Po’ ‘l tiro su da tera e m’el rimeto en testa. Po’ el ciàpo en man, el vardo, el vardo mèio: os’cia, me paréva a mi, ma … sto chì … sto chì no l’è miga el me capèl … ‘cramento.
***
Ma ti ghe crèdit a tut quel che i dìs en televisiom? Ma no vèdit che i te tòl en giro? I dìs semper, quando casca zò i aparechi, che i ha trovà la scatola nera. E ‘nvéze le è semper quele rosse che i gata.
***
Vègnit anca ti doman a pescar? -Ah no savrìa … Perché, la sposa no la te làssa? Ahahahha, te sei méss propri mal. -No, l’è che no gò soldi per nar, come fé sempre voi, en pescicoltura … e po’ la spòsa la s’è scorzùa che le trote le gà el bolìn de plastica.

Lascia un commento