RIDER PER NO PIANZER

-Ă t sentĂŹ? Dal prosim am i dĂ  fora el redito de citadinanza… “Beato tĂŹ…” – Come mi? “Eh ti te vivi zamai da ani en zitĂ , mi som restĂ  chi en paĂŠs…”

AlgĂŠri sera ho vist en balĂŠno… “Elamadona… nel lach de Garda?” – No, propri sĂłra. “E ‘sa fĂŠvelo sora l’aqua el mascio dela balena? “No so se l’era el mascio dela balena… tut mal el deve esser stĂ  en calor perchĂŠ el parĂŠva fulminĂ  da la corente”.

No som tant su la mia stamatina, stanòt gavèm tirĂ  el col a tante botilie… “E s’èle slongĂ e?”

Ala televisiom i sèita a dir che el sprid el vei su… semper pu su… “Ah se ‘l spriz t’el bevi a stomech vòt se sa… ghe se vol semper drio do patatine almem”.

Berlusconi l’ha comprĂ  el Monza… el vol portarlo en A. “Ma dai… a mi te me la monzi?”

Set propri sicur che la to sposa no la te fa i corni? “Sicur” -Ma propri sicur? “De pĂš” -E se te disĂŠs che stasera la vei a zena con mi? “Sicur” – Bom, alora passo a torla tra ‘n par de ore… “Sicur” -Ma Ă t capĂŹ quel che t’ho dit demò? “Sicur” -No, perchĂŠ me par strano che… “Sicur” -Bom alora… “Alora va bem, dai che gò pressa, tra n’oreta me speta la to sposa”.

Elamadòna, quant ciĂ s per el curiculum de sto professor Conte… che anca mĂŹ ho frequentĂ  la Oxford, la Chembrigg, la Niu Yorke, la Yalta e no me ricordo pu quante altre. D’istĂ , sul lach de Garda, se se trovĂŠva semper zo ala Spiagia o a l’Apre. Po’ no le ho pu viste. Tute bele putele tutmal…

Ma ala SĂŹlicom VĂ l… èi tuti propri sigilĂ i? Gnanca ‘n bĂšsatĂŹm per respirar?

I rebatÏni bisogna dalbòm bàterli semper do volte perchÊ i tègna?

L’alter dĂŹ ho vist ‘n spetĂ col mericĂ m ala televisiĂłm. Osc’ia de colp Ăšm l’è cascĂ  per tèra. El deve anca èserse fat mal. Però quel che presentĂŠva la trasmisiĂłm l’ha spiegĂ : “El mĂłst l’è a Ăšm”. Me parĂŠva difati che quel finĂŹ en tèra el fĂšsa embriĂ ch.

Dòne, dòne, è arivĂ  ‘l molĂŠta… dòne, dòne, è arivĂ  el molĂŠta … -No grazie siĂłr, ma de mol gò zĂ  quel de me marĂŹ.

-Tèi, àt vist quel trentÏm che ha vÏnt na tàpa al giro de Spagna, ala Vòlta?
“SĂŹ, ho sentĂŹ ala televisiĂłm, ha vint el trentĂŹm ma …”
-Ma cossa po’, na bèla roba no? El fiòl del Checo Moser el vĂ  ‘n televisiĂłm ma entĂ nt gh’è n’alter trentĂŹm che cĂłre e vinze co la bici…
“Va bèm, ma come se ciĂ melo sto coridòr?”
-Ah sò bèm del bĂ o, so sol che l’è ‘n trentĂŹm, um dei nòssi, per el rest el pòl anca ciamĂ rse Pinch PalĂŹm, a mi me basta che ‘l sia trentĂŹm osc’ia.
“SĂŹ, però almĂŠm savĂŠr come ‘l se ciĂ ma sto coridĂłr trentĂŹm che ha vint en Spagna …”.
-Che te diga, anca sula GazĂŠta del Sport i ha scrit che ha vĂŹnt en trentĂŹm … se vede che no i conĂłs bem gnanca lori. Tut mal se ‘l dovĂŠs vinzer n’altra volta te vedrĂ i che lo scrive gròs anca sul giornale. Quando vinze el Fròm no i scrive miga che ha vint n’inglĂŠs diaolporco.

“Ma secondo ti, envĂŠze, perchĂŠ i ghe ciĂ ma Vòlta a quel giro de coridori en Spagna?”

-Ah voi veder se no te volterĂŠssi anca ti, vegnendo zo dai Pirenei … varda che gh’è coridori che ha risc’iĂ  de coparse en quele discese neh.

 

 

-Elamadòna, ‘sa t’è suzĂŠs … osc’ia ma te vei fòr sangue, chi elo che t’ha sgrifĂ  en quela maniera? … meio che te vaghi a farte dar do ponti neh …
“TĂ si, tĂ si …”
-Vèi chi, fĂ me veder … zerto che i t’ha conzĂ  per le feste … dai nèm lĂŹ en quel bar che almen i te disinfèta cramento.
“No, no lĂ  no … l’è sula strĂ a da chi a lĂ  che …”.
-Ma Ă t begĂ  con qualchedum? osc’ia ciamĂŠm i carabinieri, varda che ste rogne chi bisogna farle fòra subit se no ciao ninĂŠta…no te trovi pu nesuni neh.
“Ma no … l’è da quando som vegnĂš fòra dal bar che la gavĂŠvo entorno, la me girĂŠva entorno, semper de pĂš osc’ia…”.
-No sta dirme che … no no pòl esser.
“Enveze sĂŹ te digo. La gavĂŠvo entorno. De chĂŹ, de lĂ , en banda, sora la testa, vers le gambe …”.
-Ma dai … dai i l’ha pĂŠna copada,no pol esser… en zitĂ  per giunta.
“Ma va lĂ  copĂ da. No l’era morta sĂ t, anzi, te digo che la seitĂŠva a girarme entorno, e svelta anca …”.
-Robe da no creder.
“Anca mi no credevo a quei che me disĂŠva: “Ah fim che te la gĂ i entorno l’è gnente. L’è quando la te vèi endòs che l’è dolori”.
-E t’ela saltĂ da adòs?
“EcĂłme caro mio … ala fim per scaparghe ho dovĂš butarme en mèz ale spine cramento”.
-E èla?
“Semper drio, me parĂŠva semper de averghela sora la testa, anzi, denter”.
-Elamadona … e dopo?
“Dopo ho bevĂš som riusĂŹ a nar da l’Aldo. El m’ha fat en cafè dopi”.
-E que l’altra?
“Dai, me par de no averghe pu quela scimia entorno …”

-Tèi, ma ‘sa fĂŠ en TrentĂŹm, copĂŠ le orse che gĂ  ancora i pĂŹcoi adĂŠs?
“MĂŹga sol quele per quel. Sat quante zinzĂ le tigri ho copĂ  mĂŹ sul pontesèl ieri sera?

-Hat lezĂš? Per la storia de l’orsa copĂ da i dis che tanti no i vegnirĂ  pĂš en ferie en Trentim …
“Mèio, no disĂŠvei fim l’alter dĂŹ che ghe n’era mĂ ssa, che bisognĂŠva contĂ rli prima che i vegnĂŹs a far casĂŹm da le nòsse bande …

-Che te diga, almem stavolta i ha vendĂš la pèl de l’ors sol dopo che i la ciapĂ …
“ZĂ , ma chi elo che ha mĂŠs en frĂŹzer tuta quela carne? La magnadora l’è semper alta.

-Pensa che a quel che l’orsa l’aveva sgrifĂ  gh’è vegnĂš el magĂłm: “No i dovĂŠva copĂ rla dai”, l’ha dit.
“Ah credo bèm, el volĂŠva nar su lu a coparla col bastĂłm …

-No i fĂ  che parlar de l’orso, ghe sarĂ  robe pu grosse no …
“Osc’ia fame pensar … forsi el Giani Cicio de Garniga, quel che magna dĂŠse pĂŹze en de na sera, me digo che adès ‘l sarĂ  sui do quintai neh …

-Ma ‘sa fĂ t, t’empĂŹzi el riscaldamento en casa co sto cĂ lt?
“Varda che gh’è ‘l so perchĂŠ”
-SĂŹ, che secondo mi te sei nĂ  zamĂ i de mĂ l … dai, come se fa a tegnir denter sto calt boia quando fòra se se stòfega da l’afa demò da ‘n par de stimane …
“No t’hai capĂŹ gnent”
-SĂŹ che ho capĂŹ … che te te sei bevĂš ‘l zervĂŠl osc’ia.
“No envĂŠze, perchĂŠ vèdit, se te passi dal calt de denter al mem calt de fora, te par de star giust meio no?”
-Ma no stĂ  dir monĂ e valĂ .
“Entant te sparmi sul clima. E po’ no te ciĂ pi pĂš, come se dĂŹs, le bòte dal fret al calt no?”
-SĂŹ, te sparmierĂ i anca sul clima, ma entant te vĂ  for sĂŹ tanti soldi se non de pĂš per el gas neh.
“Eh no, chi te te sbagli. PerchĂŠ no sòm miga sĂŠmo sat. A so temp ho mès su i panèi per el sol sora el cuert, cosĂŹ i me scala zò en tot ogni am dai rediti. E con quel podo scaldar fim che voi. Anzi, te dirò che i me ne dĂ  anca endrĂŹo dele volte”.
-SarĂ , ma no me par propri na bela idea star chi denter a sudar per po’ nar fora e …sudar ancora dai.
“Ma varda che ‘l fago anca quando vago en machina neh. Tiro su el riscaldamento anca lĂŹ. Anca se se crèpa dal calt. Oh, da alora mai avĂš storzicòl neh”.
-Ma, scĂšseme, quando envèze fòra l’è ‘n frĂŠt bĂŠco, ‘sa fat? No te pòdi miga pasar dal calt al frèt de colp …
“L’è vera. Difati anca se la sposa no l’era propri mai contenta pu che alter per el casĂŹm che ghe fago en bagno, prima de nar fora quando ‘l fĂ  frèt, me meto nela vasca, nĂšt, con sòra tochi de giaz tirai fora dal frizer. Ah po’ te vai fòra che te par squasi de nar se no alter al tèpit neh. L’è viceserva de quei che fa la sauna e po’ se buta nela nèf po’ …”.
-Lamadòna …ma e quando l’è na via de mez tra calt e frĂŠt?
“Alora me regolo col miselador de la docia … en po’ calt, en po’ fret …”.
-Sat che te digo? Che squasi te m’hai convinto anca a mi. Ma tòme na curiositĂ , quando dopo tuti sti mistĂŠri de l’ombrèla che te fai, te torni de volta, cioè de denter, dal mem calt al pu calt, dal frèt al calt, ‘sa suzĂŠde?
“Eh, tĂ si, che l’è propri per ‘sta roba chi che la sposa l’è scapada da casa”.
-PerchÊ te ghe fèvi casÏm en bagno col giàz come te disÊvi prima?
“No, no. PerchĂŠ no stevo mai fermo: seitèvo a nar denter e fora de casa tut el dĂŹ. E ala fim gh’è vegnĂš mal de testa.

-Ma vat per fonghi sora TerlĂ ch? Sèt mat? Varda che gh’è i orsi …
“SĂŹ, e alora? Varda che sò cossa far se l’encontro”.
-Te gĂ i drĂŹo alora la bombolèta de sprĂ i, come i dĂŹs de far …
“No, no som miga sèmo. Mi vago nei boschi co ‘l peperonzĂŹm entrèch en scarsèla. E se ariva l’ors gh’el meto nel cul osc’ia. Te verĂ i che nar che nare … e de corsa anca.

“Tèi, um ancòi ‘l me vèi for de colp da na strĂ a en banda che per lĂš l’era ancor ross el semafor.”
-Osci’a, com’ela finida?
“Per fortuna l’ho schivĂ , diaolporco”.
-E dopo?
“Ah, dopo ghe som nĂ  subital vers neh …”
-E che gĂ t dit?
“Cramento, varda che te m’hai taiĂš la strĂ a oscia …”
-E lĂš?
“E lĂš: elamadona, l’è tut mal en sgrif sul sfalto dai. Se te voi te dago na confeziom de cola che m’è giust vanzĂ  …”

Se quei de Grillo i se ciama grillini, quei de Tràmp se ciàmei  Trampolini?

Tèi, sĂ t che anca en TrentĂŹm se pòl rotamĂ r vecie questiòm con Equitalia? SĂŹ, el so. Ma secondo tĂŹ gònte scrĂŹt “Giocondor” su la testa tra i i do oci?

Ancòi vago a sciar. “En dove?” – A Tunisi, gh’è el pachĂŠt co l’albergo e tut el rest. “Ma dĂ i …”. SĂŹ te digo. SarĂ  vegnĂš zò zamai do metri de nef neh … “Ah ….”. Mi enveze vago a magnar banane al Polo Nord. Oh, l’unica rogna … l’è che te devi farte prima el vacino contro la malaria.

Ero scondĂš ne l’armĂ r. Come tuti i amanti, se sa. Ariva el marĂŹ. “Ciao, bèla, gò vòia, vòia de ti stasera”. E èla: “Va bèm, va bèm … dĂ i che ‘l fĂŠm sĂšbit. No ocòr che te cambi le mudande …”.

Erem arivĂ i en zĂŹma a ‘sta montagna, ‘cramento. Na fadiga bestia. Co ‘sti bastònzini, co ‘sti prosĂ chi, col còr che zamĂ i nĂŠva for de giri. Erem arivĂ i en zĂŹma … pò el capo comitiva el ne varda: “Putèi, no l’è questo el rifugio … l’è quel pĂš sĂš alt”. Osc’ia – gò dit – sbarĂŠme, fève for adès … no ghe la fĂ go pĂš. E ‘l capo: “Me som sbagliĂ  … l’avĂŠm passĂ  via de sòto”. No gò pĂš vist: “Alòra, alòra … alòra …. ve spèto chi entant che nĂŠ de soto a veder de gh’è da magnar e bever”.

VĂ go en casa. TrĂłvo i linzòi sfĂ ti, trĂłvo aqua ne la docia, trovo vanzaròti de aragoste en cosĂŹna, biciĂŠri ancor mezi pieni de sciampagn, le mudandine de la me dòna sul divano, trovo anca toscanèi nel portazĂŠner, trovo de tut … trane che la me sposa. Bòm, alĂłra ghe telefono a le amante: “Vèi pur a me cĂ , valĂ , qualcòs da bĂŠver è vanzĂ ”.

***

(copiada e tramisiĂ da da Fesbuch neh). Osc’ia ero lĂŹ dove zĂšga i boci … e me vèi contro na Vespa, na moto … gnanca el temp de schivarla e me ciĂ po na bòta nel stĂłmech da n’aeroplano … “Elamadona …” – Spèta, no l’è finĂŹa. Me mĂŠto a Ăšm e, cramento, me sfiora la testa n’elicotero. E subit dopo anca um strani co ‘n forcòm en mam .. “Robe da no creder…”. Tasi, che a ‘n zerto punto ne som trovĂ  vizim, questiom de pochi schei neh, anca Mazinga … “Ma valĂ  … e dopo?” -Dopo per fortuna i ha serĂ  le giostre se no sarĂŹa finĂŹ mal me digo …

***

Com’èla che quando te vai al cesso ti dopo gh’ĂŠ semper el paviment bagnĂ ? -Ma se te sĂŠi tĂŹ mama che mĂŠ dĂŹs semper de ricordarme de tirarghe l’aqua sĂłra …

***

Sta ‘tènto, sta ‘tènto, StĂ  ‘tento diaolporco. – A còssa? “ Sta ‘tento”. –Ho capĂŹ ma a cossa elo che devo star ‘tento? “VĂ rdete ‘ntorno no, gh’è mili robe che podrĂŹa farte del mal”. -Osc’ia, ma no le vedo … “Varda meio, varda meio, le ghè dapertut” –Ma dove, dove? “De soto, de sora, en banda …” – Banda … ma cossa sònei?

Lorenzo Dellai el vĂ  en ParadĂŹs- El trova, su le scale, De Gasperi. Che ‘l ghe domanda: “Cossa hat fat per l’autonomia del Trentim?”. E ‘l Dellai: “Tante robe, tante, no me le ricordo tute”. E ‘l De Gasperi: “Dai, dai dimem almen una …””- El Dellai: “Osc’ia, chi, su do pei …”. El De Gasperi: “E se te disĂŠs la Lopio-Busa”? – El Dellai: “VĂ rda, su quela te gĂ i resom, mandeme pur a l’inferno … però te prego, no stĂ  mandarme zo anca el Grisenti”.

Diaolporco no te me crederai ma … ma … – Ma cossa? “No te me crederai ma … ma …”.- Ma cossa? “No te me crederai, ma … ma …”- Ma cossa diaolporco de for de testa, da no crederghe t’è capitĂ  cramento … “ – Eco, el savĂŠvo che no te me credevi … “No, spiegheme mejo … spieghete … “Ho ciapĂ  na paca en testa. No me ricordo pu gnent … ti chi set? Sa volit da mi?” – Ma va en mona valĂ  … che gnanca mi so perchĂŠ me som fermĂ  a parlar con zent che no cognosso”.

DotĂłr, dotĂłr … dotĂłr, el mĂŠ problema, dotĂłr l’è … l’è che nesĂšni me scĂłlta, dotĂłr, nesĂšni me scĂłlta, dotĂłr, quando, quando parlo, dotĂłr, capĂŹselo? NesĂšni me scĂłlta, quando parlo dotĂłr, nesĂšni … – Bom, chi èlo che gh’è dopo?
***
Ma dai, dai, no stĂ  tòrtela … No stĂ  tòrtela te digo. No cambia gnènt, en fĂłnt neh … sia che te te la tòghi, sia che te lassi perder … ma secondo mi l’è mèio che no te te la tòghi la moto nòva.
***
Ma cossa suzĂŠde po’ ancòi? DĂŹme tĂŹ. VĂ go dal bechèr e stĂł chĂŹ el me dĂŹs: “Ah, no pòdo taiĂ rte zĂł dĂł bistèche … algĂŠri mè sĂłm ròt tuti e dĂłi i brĂ zi”. Vago al bar, me sènto zĂł, avèrzo el giornale e ‘l cameriĂŠr, sentĂ  lĂŹ vizĂŹm el me dĂŹs: “Tèi, l’è meio che te vaghi da n’altra banda a farte portar el cafè … no vĂŠdit che gò le gambe engessĂ e?”. Vago da en mĂŠ amico tant per fĂ r do ciĂ cere e contĂ rghe quel che m’è suzès … E sto chĂŹ el scrive en biglietĂŹm e ‘l me lo mĂŠte davanti al nĂ s: “Ho pèrs la vĂłze nando fora e denter de cĂ , dal cĂ lt al frĂŠt”. Alora torno a cĂ . Dai, digo da per mĂŹ, che almĂŠn en colpĂŠt ala spĂłsa, gh’el dĂ go, che m’è vegnĂš anca voia demò. E la spĂłsa: “Te l’ho dĂŹt anca algĂŠri sera che gò mal de testa …”.
***
Spèta che te cĂłnto quel che me sĂłm ensognĂ  stanòt. Alora, ero en mèz al bosch. Fago do pĂ si, toh na brĂŹsa. E lĂŹ vizĂŹm ghe n’è n’altra. Gnanca el temp de mĂŠterle nel zĂŠst … osc’ia n’altra, e n’altra. Fago en pĂ s en banda … altre dĂłe. Tute sane, bèle neh. Osc’ia varda lĂŹ soto quel pinĂ t … altre brĂŹse. EnsĂłma, brĂŹse dapertĂšt. Me digo che le pesĂŠva almen vĂŹnti chili. Po’ me sveio: gnènt. Gnanca l’odor. Vardo sul comodĂŹm: tèi, robe da no credere: gh’era el verbale de la multa del guardabĂłschi.
***
Cossa vòt caro, meio no pensĂ r ale miserie de sto mondo. Ancòi ghe sĂŠm e domam no se sa. “Eco, difĂ ti volevo propri dirte che domĂ m no pòdo darte na mam col to trasloco perchĂŠ devo nar a vendĂŠma da me zio”.
***
Varda che se no te magni tuta sta minestra vèi el BabĂ o e ‘l te porta via neh… “Ma se ghe dĂ go al BabĂ o la minestra magari el se contĂŠnta de quela”.

GĂ t la luna? No, ma ‘n dĂŹ o l’alter la ciĂ po bem quando la vedo de nòt nela bazinèla.

***

Osc’ia te vĂ i propri a veder el pĂŠl ne l’òf ti neh … -Varda che le galine le gĂ  tante piume, vòt che no le ne perda gnanca una?

***

ScĂłlta, ti che te sei bravo en ‘ste robe de tegnir bem i conti: se i dĂŹs che in Italia ghe n’è um so doi che magna el pĂłlo com’èla storia? – Te dirò: l’ho encontrĂ  quel lĂŹ del pĂłlo. Oh, gnĂ nca le alĂŠte el m’ha dat del sĂł.

***

Varda che da ancòi no gh’è pù la guardia medica neh … -Meio, vòl dir che podrà malàrse quando se vòl senza che qualchedun el te fàga la multa no?

***

Te dàgo ‘n scopelóm che te fai el giro del Busa tre volte. –Va bèm, ma gh’è da pagar qualcòs per fermarse a Nàch a tòrse el gelato?

***

Oh, gò zontà dó ore a nàr da Riva a Roveredo neh. Dó ore. –Sì, no se pòl nar envanti cosìta dai. Almén i le paghéss … e no se fa mìga sfrugni coi cartelini da le nosse bande me par.

Tèi, ma … t’ho vist co la televisiom l’alter dĂŹ … èrit propri ti? – SĂŹ, stèm cambiando cĂ . Diaolporco ho dovĂš portĂ rmela a spĂ la fim al furgom.
***
El Berto? En sgiĂłnfa bòze dai … -No dirĂŹa, a so casa le trĂłvo semper gualĂŹve e vòide.
***
L’alter dĂŹ vĂ go nel bosch. Vèi fòra la volp. La me salĂšda e la scampa. Vèi fòra l’ors. El me salĂšda e ‘l scampa. Vei fòra el gĂ l zedrĂłm: el me salĂšda e ‘l scĂ mpa subit. Vei fòra el cavriòl: anca lĂš el me salĂšda e ‘l scampa. Vei fòra la puzzola: “Osc’ia che bom profumo che te gĂ i endĂłss, ‘n dĂł l’hat comprĂ ?”
***
Som zidiĂłs, zidiĂłs … me sĂ  che cambi ‘l temp. – TĂ si, anca mĂŹ som zidiĂłs, me sa che cambia el temp. Ma anca me mama l’è zidiĂłsa da stamatĂŹna … me sĂ  che cambia ‘l temp. ArĂŹva ‘l GiĂ ni: “Putèi, no stĂŠ dirme gnent, som zidiĂłs, me sĂ  che cambia el temp”. SbĂ ia anca i cagnòti: de sòlit i fĂ  cosita quando cambia el temp. Ala sera la tompèsta. Na grandinĂ da. Piante cavĂ e su dale radĂŹs. Cuèrti senza pĂš tĂŠgole. En casim. La matina dopo. “Osc’ia, eco perchĂŠ ero sĂŹ zidiĂłs ieri: el savĂŠvo mĂŹ che sarĂŹa cambiĂ  el temp”. E ‘l Luciano: “E perchĂŠ no me l’hat dit che avrĂŹa mĂŠss la machina en garĂ s de mò”.
***
Adès buto zo na prea ne l’aqua. Te verĂ i che la stĂ  a gala. – Ma no sta dir monae, le prĂŠe l’è vĂ  en font … No, no, varda … El bĂšta la prĂŠa e quela la vĂ  zo. – Eco, te l’avevo dit no che la nĂŠva en font. Tèi, varda zo lĂ , denor ala scarpada … varda quanti sassi che ho butĂ  zo ne l’aqua e che è vegnĂš zamai a gala fin adèss …

Te me pari agitada, ciapĂ da, su le tue, zo de morale … scusa se t’el domando neh, ma sĂŠt depressa per caso? -Si, som propri de prèssa, lĂ sseme nar che se no i me sèra la Posta.
***
Sèntete zo chi vizim a mi dai che cosÏ te sÊnto meio.
***
Oh pòpo, varda che sta casa no l’è miga n’albergo e gnanca en ristorante neh? Me pĂ r de esser stĂ  ciĂ r no? Dormir e colaziom e basta. E pagar prima.
***
Nona, perchĂŠ Cenerentola la dovèva tornar a casa prima de mezzanot? -Che ‘n sònte mi? SarĂ  stĂ  perchĂŠ dopo que l’ora la dovĂŠva dar de volta la caròza e anca le scarpete de cristal …
***
I gĂ  dat òto ani al Schwazer porèto… -SĂŹ, na roba for de testa. Ma dai che se capĂŹs sol a vardarlo che el ghe n’ha pu de vinti …
***
El temp, el cul e i siori i fĂ  quel che i vòl lori. -Sat che l’è en dèto propri giust? L’alter dĂŹ m’è arivĂ  na busta piena de soldi da um che el me li dovĂŠva zamĂ i da temp. Osc’ia, me som dit, vago fora a magnar. Me som engosĂ , ho butĂ  zo de tut. E bevĂš sora de pu. Vegno for dal ristorante: e vèi zo dal zĂŠl pali de fer, aqua a secie, de colp frèd. Me s’è enciodĂ  el stĂłmech. E me som cagĂ  adòs diaolporco.

***

Ma i narĂ nzi dela Tarocco … no l’è che i sĂŹa tarocĂ i?

***

(copiada da Fesbuch): “Tèi, i ha empachetĂ  el mecanico del paès, el Gino, robe de droga”. -Osc’ia no savĂŠvo che ‘l Gino el fĂŠs el mecanico …

***
VĂ t su alt? – SĂŹ. “Alora tòte drĂŹo le ciavi quando te vegni zo bas …” -Ma en do èle le ciavi? “Su alt, soto l’armĂ r” – Ma alora vago sora o soto? “No, soto l’armar, su alt”. -Ah, scusa, pensevo zo bĂ s ne l’armar de la cantina … “No, su alt. Su alt. Ma soto l’armar …” -Scolta, vei tĂŹ valĂ  su alt che ‘ntant mi zerco zo bas.

***
Oh, son arivĂ  a cĂ  e la spĂłsa no la gh’era … -Ma dai … “Te digo che no la gh’era propri” – Ma dai … “Cossa dĂŹsit ma dai … no la gh’era propri”. -Ma dai … “Osc’ia, ma alora no t’hai capĂŹ gnent … no la gh’era la sposa … la me sposa”. -Ma dai che l’era da mi … no sta preocuparte.

***

“Ma cos’è questa autonomia che avete voi in Trentino? – Eh osc’ia no sta dirme che no te ‘l sai … “No, no … dĂŹmmelo … – L’è che da noi, en Trentin a tute le auto che gira oltre ala targa se ghe dĂ  anca ‘n nome. Oh, tut registrĂ  dal bom neh … – Ma dai … e come si chiama la tua automobile? “La mĂŠ machina” – E quella di tuo cugino? “La mĂ china de me cosĂŹn”. –Ah, se i cugini fossero piĂš di uno? “Basta tacĂ rche el nome … la machina de me cosĂŹn Berto, per esempi, cosĂŹ no se se confonde con quela de me cosĂŹn Bepi …” –Ah … e se qualcuno cambiasse auto, targa, numero di telaio? “La mĂŠ machina nòva … la machina nòva de me cosĂŹn … de me cosĂŹn Berto, de me cosĂŹn Bepi, dela sposa del por Mario che abita en via Stranfòr … de quela che vegnirĂŹa a esser la neòa de la Gilda che ha sposĂ  el Giani PaissĂ n dai Mòri … de quela … ma ‘n do set nĂ ? ‘n do set nĂ ? Vara che se te voi te digo el nome de tute le machine del paĂŠs neh.

***

T’ho vist en televisiom ieri sera … – Set sicur? “SĂŹ, te eri propri ti” – E cossa fĂŠvo en televisiom? “Me par na reclam …” – E reclam de chĂŹe, de cossa? “Dei probusti me par …” –Dei probusti? “Ah, forsi no, dei crauti …”. – Dei crauti? “No, scusa sat, ma no so spiegarme …” – Ahm dirĂŹa … ma cossa hat vist de mi en televisiom dal bon?” – No, lassa star, lassa star, forsi me ricordo mal. “No, ades te me spieghi tut os’cia”. – Alora, alora … forsi ho sbaiĂ  canal de la television. No so se el to desòto l’è quel, ma el de sora … “Cossa voleressit dir?” – Ma quela lĂŹ èla propri to moier? Osc’ia … “Osc’ia cosa? “No, l’era per dir che de solit zerti cine che te fai en camera no i finis su la televisiom” –Ma valĂ  mona, che quela l’era la sto sposa … perchĂŠ no ‘l savèvet?”

***

DĂ i finĂŹssi quel tòch de paneton … dai che na volta per na fèta de paneton noi avrĂŠssen fat anca … anca le cavriòle. – Ma papĂ , son tĂŠs zamĂ i … “Ma l’è ‘n pecĂ  lassĂ r lĂŹ quel toch de paneton, pensa a quei boci che more de fam …” –Eh, e se fus de mandĂ rghe via quel che vanza? “CosterĂŹa massa …”

***

trento

“Ma cossa èlo sta autonomia che gavè voi en trentin?” – Eh osc’ia no sta dirme che no te ‘l sai … “No, no … dĂŹmel ti”. – L’è che da noi, en Trentin a tute le auto che gira oltre ala targa se ghe dĂ  anca ‘n nome. Oh, tut registrĂ  dal bom neh … “E la to auto come se ciĂ mela?” – Ah, gavevo mèss en nome Dellai, ma da chi a ‘n par de mĂŠsi gò tut mal la revision”.

***

El nòf ospedale de Trent? Pèzo che nàr de Nòt.

***

1

Ma se adès se scorta el dĂŹ, vol dir che se slonga la not o che come l’ora legale i ne magna n’ora da na banda e i ne la dĂ  de volta pu envanti?
***
Luppolo erelo quel nano cicion che el feva la bira?
***
Come mai anca le done le gà el barbòz ma senza peli dela barba da taiar?
***
No l’è vera che tuti i posti dove te vai ensĂš i è gualivi a quei dove te vai en zo. E se mi nĂŠs en via sul pian a metĂ  strĂ a?
***
Oscia, cosĂŹ zoven e zĂ  sdentĂ  … “Eh ma l’è perche ho fempre fpacĂ  le nĂłf coi denti” – La madona, ma digo, dopo una, doe, tree t’avrai ben capĂŹ no che te te fevi del mal … “pfĂŹ, pfĂŹ per quel. L’è che le gavèva tute denter el biffòl …”.
***
Dame la man valĂ . – PerchĂŠ, no aven miga begĂ … “T’ho dit dame la man de sto por mort oscia che se no no ghe la fago a serar la bara.
***
Tei nente a vardar le stele che casca stasera? .Oh, mi vegno anca. Ma po’ te le bini su ti neh…
***
Vara vara, i le enventa propri tute al dĂŹ de ancoi… -Ma cossa? “Vara lasĂłra. En ventilator per aria, a baterie, per smover sta afa … -Ma l’è n’elicotero mona. – No i conosso ben quei enicoteri che te disi ti. I ga le gambe longhe. No ghe serve el ventilator per ciapar aria.
***
Ma quala crisi oscia. Gaveva reson el Berluska: i ristoranti ele pizerie i è tuti pieni. Tocheghe tut ai taliani trane el magnar. .Te gai reson, scolta, elo l’istess se la to sposa la m’ha envidĂ  fora a zena?
***
Ancòi co la paletina avrò demò copĂ  me digo dozento zinzĂ le e trezento mosche. En poche le ho butae nel cesso. Altre zò dal pogiolo, altre ancora le ho po’ brusae nel portacenere. Scolta, no l’è che i me manda en quel tribunal dove i gh’è dĂ  pache a tuti? Eh oscia endove po’? Si … quel de l’Ahia.
***
Come stĂ lo el to bocia? Ah, el seita a trar su. L’è zamai sfinĂŹ. Se te voi te dago po’ na man a butar zo quel che l’ha trat su, vot?

2

Tèi, ho vist en sĂ ch de putèi zò en piĂ za. – Eh oscia, chi saralo stĂ  a mètergheli denter? Pòdei almen respirar o el serĂ  en zima el sach?

***

Mi no fiderĂŹa sat a nar a zena dal Berto … -Ma come? Te parli del Berto cazadĂłr nĂŠh? -SĂŹ, propri de quel che va a cĂ za. – E perchĂŠ no se dovrĂŹa fidarse del Berto? -PerchĂŠ no ‘l ghe vede pu ben come na volta. -E alora? – E alora envĂŠze che trarghe a lĂŠvri e cavriòi el bèca semper i cagni che fa la parĂ da … E alora? Te dĂŹsel gnent che st’an l’ha zĂ  comprĂ  demò dèse cagni novi e a zena a so casa gh’è semper polenta con quel che secondo lĂš sarĂŹa carne de selvĂ dech?

***

Eh oscia, l’è do ore che te speto chi ale PrĂŠse del StĂŹf. E erem partĂŹdi ensema dala machina a Malga Zanga … – Tasi, tasi, avevo desmentegĂ  en machina el capèl da sol, e co sto calt … ensòma ho dovèst tornar de volta cramento. – Eh, quei che no gĂ  testa gĂ  gambe . – A proposit, narĂŠssit zo en machina a tòrme la protesi dela gamba zanca che a forza de vegnir su zopelando son strach mort?

***

De nor al lach de Garda. Do vecioti. Uno scambiando l’alter per en pescador el ghe domĂ nda: “MĂ gnei?” E l’altro:”Ma cossa vot che i te magna che basta butarghe zò en balòt e i scĂ pa…”

***

Ma, ma Andrea ‘s’hat fat su col libro dei compiti per l’istà? Ma set deventà mat?  Cos’èlo sto mazèl, tuti sti tochi de carta sbregài su? –Mama, l’è stà el papà a dirme che bisogna farne ‘n toch al dì se se vol che ‘l sia finì quando torno a scòla.

***

La madòna, quanti fonghi. E sani anca … ma come hat fat che st’an i dĂŹs che se el temp no’l resènta ben i boschi, no vei su gnent? Ah caro, bisogn conosser ben le mĂ cie … Alora que l’altro el core subit a casa. E dopo ‘n par de ore l’ariva co ‘n vecio linzòl. “Toh, vĂ ra … stĂ  chi l’è na macia de vin ross, questa de òvi marzi, questa de oio vecio dela machina, e vara questa … stĂ  chi no te la sai gnanca ti che te sei esperto, stĂ  chĂŹ l’è na macia de l’inchiostro che se dropĂŠva sti ani a scòla, quando se scrivĂŠva col calamar. Ho trovĂ  la bozèta sul solèr.

3

Ma trĂ t zĂł copi? – No, son drĂŹo a zernĂŹr le tĂŠgole rote da quele a posto … Ah, scusa, pensĂŠvo che te stravazzĂŠsi … No, no quel demò l’ho zĂ  fat. Ma però me sa che te sei stĂ  tut mal enmanegĂ  vĂŠrt … -Oscia, no son miga mat. Spèto semper che i mĂ neghi i se seca prima de droparli. Ah, alora va ben. Ma scolta, perchĂŠ alora t’hai dezipĂ  el pĂŠz davanti a to cĂ ? Oscia, l’era cressĂš massa. Sat quant che ‘l me costĂŠva de balòte ogni Nadal?

***

Far polĂŹto, me racomando. Mi e la … mi e ĂŠla nen via n’orèta. Che no vegna fora che quando tornèn de volta gh’è ‘l solito casin, neh … Ma papĂ , perchĂŠ te disi semper le stesse robe quando te vai via co l’amica de la mama?

***

Ah, te dirò, se no fĂšssa stĂ  per el Pèro, el me amico de naja, no avrĂŹa miga conossĂš l’Elena, che dopo ho sposĂ . – Ma dai, cĂłnteme demò. – Ensoma, a dirla tuta, el PĂŠro l’èra el so morĂłs de l’Elena … Ma dai… E dopo, pensa ti, l’è sta anca me testimone de nòze. – Ma dai … E dopo , che te diga, quando i ho trovĂ i ensema nel let a me casa … – Ma dai … Quando i ho bisti lĂŹ sul me let … -No sta dirme … – Beh, cossa avrĂŠssit fat ti? – No so, no so, ma dai …  EnsĂłma mi, son nĂ  zĂł en cantina … – Ma dai, e dopo? – Son vegnĂš su de sora col sc’iòp, col dĂłdese che dropo per nar a caza … -Madona, e dopo? Ho mĂŠss denter le capĂŠte, quele grosse, da cavriòl. – Ma dai, e dopo, e dopo? Ma pensete ti … i era lĂŹ che i dormiva e no i aveva vist che ‘n camera era vegnĂš denter en fagiano … do colpi e l’è stĂ  zamai pront per còserlo co la polentina.

***

T’ho dit che chi, en casa, son mi comanda. Che gĂ  le braghe. Diaolporco, son mi che dezĂŹde cossa far e  cossa no far. Cossa se magna la matina prest a colazion, cossa se mete su sul fòch a mezdĂŹ, cossa se zaca la sera a zena, guaiaporcole. Son mi che digo quel che se deve far. Cossa? Cossa? Te vai fora a balar col Gigi?No se sa quando te torni de volta? Oh, rĂ ngiete per zena neh, che mi ho zĂ  mèss su la pignĂ ta col lĂŠss per stasera neh …

***

L’altro dĂŹ el Sergio el me fa: “Ma ‘sa te pĂ r de st’istĂ , che l’è calda, che gh’è l’afa, che no gh’è gnanca en pel de vent?” – Ghe digo: “Dai, che tut mal, st’inverno, ne parerĂ  destrĂ ni no poer nar pu en giro en canotiera… E l’alter: “Va ben, ma no se ghe la fa pĂš …”. Te gĂ i reson, cramento, o ‘l fa massa calt o l’ fa massa fret. No gh’è pu le viede mez. – Ma che dĂŹsela la to spĂłsa? – Ah quela l’è come ma bisergola. La ciĂ pa semper el sol su la terĂ za. Ma come fĂ la a star lĂŹ tante ore soto sto sol? -La se mete su le creme … – Propri come la mia. L?istessa roba. Sol che mi, ale tante, ghe l’ho dit: “Fate meter le creme da qualchedun alter, che mi co sto calt no … no ‘l soporto”. E chi elo che ghe mete le creme a la to spĂłsa? -Ah l’avrò vist sĂŹ e no do volte. Tut mal stasera i è nĂ i a magnar na piza ensema. Quel che no capĂŹsso … ma bisogna meterse le creme per el sol anca de not?

4

Andrea, Andreaaaa … sen ale solite. Dai, no se pol … no se pol. Te sei grant adès, cristosanto. E te l’ho dit mili volte perchĂŠ le mudande le se ciĂ ma cosita … perchĂŠ bisogn mudarle, cambiarleeeee ogni tant. No te podi tegnirle na stimana, semper le istesse  … che me se ghe vol dopo tripli de laoro per lavarghe zo la merda…

***

El marì: scòlta ben la mama neh, e daghe da ment che se no te dago na pezàda che te arìvi da arco a trent e te vegni anca de volta, demò. Ma…a proposit de merda, chi elo che s’è netà el cul coi me calzòti?

***

Pensa ti, l’altra sera la Gina l’era col so morós de strafùch. E è arivà el marì, che ‘l doveva far el turno de not en cartéra. E enveze i ha fat de colp sciopero. Pensa ti … -Ah… “Pensa ti che sto … sto amante come i ghe ciama nei cine, l’è saltà zò dal pogiolo … -Ah … “E de soto gh’era le rosère… -Ah … “El deve esserse sgrifà dapertut … ah no l’è meio che no ‘l vaga tant en giro fin che ‘l gà quei segni rossi ‘ndòss… -Ah … “Ma, ma che te sèt fat ale man e su la facia che te sei pien de sgriffi? No te sarai, no te sarai miga …” –Spèta che te spiego. L’altra not, quando son nà a quela riunion che te disévo dela bociofila…eco, quela lì, nel vegnir de volta sento zigàr qualcheduni soto le finestre dela Gina. Vago lì e gh’è un pien de sgriffi che ‘l domanda aiuto. Che no ‘l ghe la fa a vegnir fora da quele sgiève… “Ah …e dopo?” –E dopo, a forza de sgratiàr l’ho tirà fora por om. Sol che me son sgriffà anca mi…” –Ah … e dopo? “E dopo son vegnù a cà, ospia … no voi de zerto meterghe el bech tra marì e moiér mi … -Ah … ma el marì dela Gina sàlo ste robe? “Eh oscia, l’è da ‘n pez che ne parlèn mi e la Gina …”

***

Vara, me basterìa en pèrsech per finir sta macedonia. Vara se te mel trovi … (dopo dese minuti). “Scolta, peri sèchi no n’ho trovà. Se tei voi marzi, ghe n’è fin che te voi.

5

Ma … ma … ‘sa gĂ t da pianzer? – Stevo taiando na zĂŹgola… “Ah … ho capĂŹ”. Ma cossa vot aver capĂŹ … -No, digo, se sa, a taiar zigole vei for quela roba che te fa slagrimar no … “No t’hai capĂŹ en cazzo. A taiar zigole me son taiĂ  anca ‘n dè diaolporco …

***

Mi no so … me son pesà prima de magnar e anca dopo. Sat che pesèvo de men dopo? – Ma si valà, come pòdel esser? Ma te sét pesà vestì? “Zerto. Ma anca dopo neh …” – Ma, ma gavévit endos qualcos che magari dopo magnà no te gavévi? “Oscia, la borsa dela spesa gavévo. Ma quel che ho comprà l’ho anca magnà tut neh …”

***

Scolta, gàt dat en po’ de aria a sta porta dala to banda … che mi la gò giusta. –Oh, vot ensegnarme el mistér de marangon a mi? Ah chi da la me banda no ‘n vei denter aria gnanca se te te dropi el compressor cramento …

***

Hat sentì del pòr Bortol? “No, no te me dirai miga che l’è mort, l’è dela nossa età …” –No, ma gà dit che se ‘l sèita a alzar el gombet el fa na bruta fin. “Eh, difati dai el ghe déva denter … e ‘sa fàlo adès? Me sa che no ‘l vedren per en pez al bar… -Maché, l’ho apena vist adès che el ciuciéva en bianco co la canucia.

***

Vei che te fago veder dove tegno i pessàti. “I pessàti? No sta dirme che te te sei comprà n’aquari” – Vei, vei eco vèdit quanti che i è? “Ah per quel sì neh, ma cossa fài che i se … ma i se magna l’un con l’alter, no vedit? Che raza de pessàti hat tot? E po’ picoi, grandi, medi …e quel là varda che gross … -No te capìssi gnent ti dei pessàti. El pu picol el vei magnà da quel en pel pu grant, quel en pel pu grant el vei magnà da quel en cicenin pu grant ancora, e avanti cosìta, fin che ariva quel grant grant che el fa en bocon de quel en migolin men grant de lu. “Elamadona, ma no l’è propi en bel veder. Non te me parévi così catìf co le bestie … vederle che le se magna le une co le altre. Ma … e po’ quando el pu grant de tuti el magna l’ultim che è resta ‘sa fat? No te narài miga a comprarne de novi?” – No, no, dopo vei el me turno. Dopo el magno mi quel grant che zamai l’è deventà pu gross anca se l’ho pagà de men al chilo, capì come?

***

6

Me nono ‘l me lo disĂŠva sempre: “Sta lontan da quei che pianze sol co le zigole, da quei che no parla mai e dai tĂłvi dela politica, dove gh’è tuti quei altri che va drĂŹo a quel dal formai”.

***

Adès son ciapà, son ciapà, ciàmeme dopo valà … “Perché dopo te mòlei?”

***

La me spósa? Varda, che meterìa su na gamba che no la m’ha mai fat i corni. (dó dì dopo, l’amico) “Ciao Berto, varda se te va ben sta stampèla chì … se no ‘n provén una de n’altra misura.

***

I soldi? No son miga mona mi, i meto tuti en banca. En quele caséte soto ciave de soto. –Ma cosìta no i te rende gnent … “Sì, ma entant nesùni sa che i gò messi via …” – Oscia, sat che te gài reson? Gài posto lì de soto per méterghe anca en batelòt?

***

Così s’empìza, così se se smòrza, così s’empìza, così se smorza, così s’empiza, così se smorza … basta ‘n dé, vèdìt? Così s’empiza, così se smorza, così s’empiza, così se smorza … “Scolta, ma quando te vai via, ale tante, làsset empizà o smorzà?” – Speta che vardo cossa dis le istruzion …

***

Mama, mama, mama … i me dìs tuti che gò le rècie a sventola. – E ti dìghe che l’è perché te hai fat l’abonament a skai. E i t’ha regalà le parabole.

 ***

7

CiĂ po ‘l capèl en man, el meto en testa. CiĂ po el capèl de nof e ‘l meto sula credenza. Po’ ciĂ po de nof sto capèl e ‘l meto per tera. Po’ ‘l tiro su da tera e m’el rimeto en testa. Po’ el ciĂ po en man, el vardo, el vardo mèio: os’cia, me parĂŠva a mi, ma … sto chĂŹ … sto chĂŹ no l’è miga el me capèl … ‘cramento.
***
Ma ti ghe crèdit a tut quel che i dĂŹs en televisiom? Ma no vèdit che i te tòl en giro? I dĂŹs semper, quando casca zò i aparechi, che i ha trovĂ  la scatola nera. E ‘nvĂŠze le è semper quele rosse che i gata.
***
Vègnit anca ti doman a pescar? -Ah no savrĂŹa … PerchĂŠ, la sposa no la te lĂ ssa? Ahahahha, te sei mĂŠss propri mal. -No, l’è che no gò soldi per nar, come fĂŠ sempre voi, en pescicoltura … e po’ la spòsa la s’è scorzĂša che le trote le gĂ  el bolĂŹn de plastica.

Lascia un commento