QUELA MAN

Quela man

 manos1_r

di Enrico Tavernini

Quante volte che se usa tirar for ‘sta man en t’ei modi de dir.
Gh’è la man del pitor, che tra la prima e la seconda el spèta che se suga el color.
Gh’è el zugadór de carte che ‘l zùga e ‘l se diverte con ‘sta man.
Pò gh’è quel en difficoltà, che ‘la zérca.
Gh’è quei che no compra gnent de nòf e i zérca la seconda.
Ghè chi sóna, chi sbìsega, chi che guida e lì i ne dròpa dóe.
Gh’è anca chi la dròpa per saludarse en modo zivìl e non, anca usando dele volte en bràz entréch …
Gh’è quela isolana che ghe pias star giust soto el quert: la man … sarda.
Lassém perder i .. lussuriosi e quei che i la dròpa per dar slavadenti.
Ma no dovem desmentegàrne quei che i la dròpa per en gesto bellissimo: carezzar qualchedùn.
L’è propri de ‘sta roba che volevo parlar ancoi.
I me popi, ogni tant i ciàpa la me man, quando che i carézo e i me la tègn prisonéra, ciapàndomela con le sóe de man.
L’è lì che el me còr el vola en zél, vardando tut e tuti da lasù e ‘l me porta na careza calda.
Ma saràla n’altra man a darmela, ‘sta careza?
O saràla n’altra roba a farlo? En ‘sto caso la ciamerem “ics”? O forse meio ciamarla en altri modi? Ma quài?
Diséntenela tuta: qualunque sia el nome che ghe darém, cambia bem pòch. Per no dir gnent. El cor el se scalda en modo gualìf e ‘l se sgalùza de ‘sta felizità, tegnèndosela cara, come che l’è giusta che la sia.
L’è na sensaziom difizile da spiegar e che ognum de noi el ghe daria n’enterpretaziom e na descriziom diversa. Apunto perchè se dis en ‘taliam che l’è ‘na roba “sogetiva”.
Che vol dir che ognun el gàla sua. E questo forse l’è el so pù grant valor.
Per mi, el m’ha riempì el cor ogni volta che ‘l suzéde.
Per prim aveva scominzià el me Davide.
En dì che’l zerchéva de tocàrme, de sentirme vizìm.
Pò s’è més el pu pìcol: el Michele.
Che quando el varda el compiuter o che sem a let a vardar la televisiom, o che sem lì che zerchem de endromenzàrne … difìzil endromenzarse subit. De solit stago lì a spetar che ‘l s’endroménza lu e dopo sèro i oci anca mi, per nar nel sòm.
Quando che se va a spas e la man se la dropa per darsela e tegnirse entant che se camina … bem… anca lì l’è n’emoziom bèla.
Quindi la man la g’ha poteri molto potenti quando se parla de emozion.
L’è en tasto molto delicato sto chì. Difizile anca parlarne senza corer el rìscio de eser tòti ‘n giro o cpìdi malament. Ghe vòl atenzióm nel star drio al discorso e anca a capir bem la situazióm e le parole.
Anca la man che dropo per meterghe a um le quèrte ai me pòpi, la g’ha el so perchè.
Le fa el so mester anca en ‘sto caso, dàndoghe el me laoro de papà ale querte, fasèndo quel che per i me pòpi vòl dir tant.
Tut serve a farli endromenzàr contenti perchè qualcùn che ghe vòl veramente bem, el g’ha mès a posto le quèrte per farli dormir sereni e ghe dà anca el baso della bonanot.
Ma quel l’è ancor n’altro par de maneghe. Non stente a far casim e continuem desiguàl, anca se ormai sem arivadi praticamente ala fin dela storia.
En ‘sto caso la man (anzi … tute dòe) le è servide anca a scriver ‘sto slambrot de articolo.
Sperente che anca questo el ve piàsa, come tuti i altri che ho fat fin ades.
Tanti i aveva dropà anche le sóe de man per scriverme i complimenti e anca en ‘sto caso porta piazer ‘sta man, perchè l’è servia a scriver quele righe che m’ha portà calor.
E alora no me resta che dir sol questo: viva la man. Anzi … tute doe.
Salùdi a tuti (sempre con quela man).

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento