di Cornelio Galas
Ah quel saĂłr de cumìm ‘n bĂłca,
quel scartozà r le erbéte salà e,
quele maravée nòve da putelòti,
che po’ resta denter da grandi.
L’è lĂ , sula spianĂ da del Creìm,
dove gh’era ancora vecì zemènti,
de quela teleferica da BolignĂ m
fim sĂą en quel del mont de VĂ©l…
Robe da soldà i del pòr Cico Bèpe,
che a so temp i avéva fat la strà a,
per nar su, semper scondĂąi ai altri,
dala Busa fim a quei fortini su alt.
E te restĂ©va ‘n tra i denti pìcoi,
quele soménze, squasi mèio de cìche,
che sol quei pu siĂłri podeva ciuciĂ r,
e che però no i savéva del nòs cumim.