POLENTA E CUNEL ALA TRENTINA

pole

SAORI, POLENTA E CUNEL

Oh, capìntene. Se s’è palpapìam, se no ve piàs cosinàr, se starghe drio a polenta e cunèl ve fa vegnìr el cori cori…lassè perder. Né dal Maròsi a Bolignam, al Belvedere a Ciaràm, ‘n do ve pias. Me nòna per far polenta e cunèl, la scominzièva ale sète de matina. De fato subit dopo aver mès su la moka del cafè. E la neva per le longhe. Fin a mezdì. Per dir neh …

Cosa ve serve? Beh, oscia, la farina per la polenta entànt. Quela de Storo sarìa el massimo. Quela pronta en zinque minuti? Barèa…alòra ve fa cont nar a magnarla fata da altri… Po’ acqua, sal, semper per la polenta.

El cunèl? Na volta se nèva zò nel gabiòt. Se ciapèva per le recie el por cunèl. Na tèga sul copìn. E po’ el nono el ghe tirèva via la pèl…e….lassèm perder el rest. Pore bestie? Se né al zimiteri de Trent en ‘ste stimàne…

Fènte cont che avè comprà el cunèl zà taià a tochèti, senza testa e altre robe che podrìa farve vegnir el magòn. Ve serve zìgola, oio del nòs, buro, vim bianch,farina bianca, salvia e rosmarìm.

Devo ensegnarve a far anca la polenta? Oscia, acqua da far boìr, quando la boie, zò en po’ de sal gròs, e po’ la farina de Storo (o zalda, no quela bianca che ve serve per el cunel), el frustìn….via che nare. Po’ la canaròla. Misciàr… misciàr…e miscia oscia, no vardar la television, no vardar fesbuch, no risponder al telefonim…mi-sci-ar co la ca-na-rolaaaaaa

El cunèl? Ciàpa i tochèti, daghe da lavadìna sul secièr, en po’ de sal sora (che sicome l’è mìz el cunèò el sale l se taca subit, capì come?). Po’ la farina bianca (che sicome l’è miz ancora al cunèl la farina la se taca subit, capì come?). Denter tut ne la padelòna larga, col so oio che t’hai mes prima, en po’ de buro, la zigola a tocheti, rosmarim e salvia sora….170 gradi, per n’ora e meza. Piam piam. Ocio ala polenta. Ocio al cunel. Mai enciodarse….mai farse ciapàr da la poia….ma sì en bicier de bianco de quel vanzà te poi anca beverlo entant…varda però che me sa che el cunel el se brusa….oscia…..

Cossa beverghe drio? Quei lezùi i dìs: chianti, valpolicella…ma dai che en bom marzemin de isera el ghe dà la volta dipende po’ semper da quant che te ghe bevi…

 

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento