di Cornelio Galas
No se capìss pĂą gnent. Le parole le sgĂłla nel vent e quando le tĂłca tèra le vòl dir squasi n’altra roba. Ti parla che mi no te scĂłlto. Bìsi per fave. Tone per bidone. SĂ©m tuti drìo che nèm envanti en sto mondo dove per strĂ a par che i parla tuti per so cont.
Po’ te vèdi che i gĂ la cufiĂ©te tacĂ e ale recie e te capìssi che i rispondĂ©va a altri, al telefonìm. Vèi chi va lĂ : ma alĂłra ‘n do vòt che vaga? A òcio e crĂłs … le è depĂą le crĂłs. DisĂ©ntelo, osc’ia, l’è ora de finiamola. L’è ora de domandarse se quel che disĂ©m vol dir qualcòs o tuta n’altra roba.
Sugamà m: se pòl dropà rlo anca per i péi, per sugarse la schéna, per sdravacarse en spiagia? O sol per le mà m e basta?
Còla: và la bèm anca spéssa? O demò sol se la cóla bem dal penèl?
Parla come te magni: ma no dìsei che stà mal parlar co la boca piena?
Pìm: l’è meio tòrs’el drìo qualche pinĂ t quando se va a cambiar el telefonim. I te lo domanda semper.
Pastasùta: ma alora perché dopo averla sugà da i la bà gna de nòf col sugo?
Nar de bĂ la: ah vòi veder se te ferma i carabinieri nar de corsa tra na bĂ la e l’altra.
MistĂ©r de l’ombrèla: l’è propri en mistero. Elo nel mĂ nech? O ‘n dove l’ombrèla, su alt, la se avĂ©rze?
Taiòla: quele de na volta le ghe taiéva propri la còa ai sórzi.
Fonghi mà ti: meio lasà rli dove che i è prima che i fà ga fòr dal tùt de capèla.
CarĂ fa: che ghe sia denter vim o bira i ne profìta semper quando gh’è l’afa.Te la paghi semper pu cara.
TĂ i del prĂ : te capìssi subit se quel che l’ha fat el sĂ come se fa.
BoĂ za: no ‘l la fĂ sol el bò.
SbianchezĂ r: va bem dir così anca se ‘l pitĂłr el dròpa oltra al biĂ nch spĂłrch anca altre tinte?
Vegno dopodisnĂ r: e se no ‘l dìsna?
cĂąl porta semper bòta: e se te finìsi su ‘n nìf de Ă f?
Botonèra: e se um, en quel posto lì, el gà la zerniera?
BotĂłm de la panza: ‘n do èlo che se l’enzĂłla?
Sprechenar: savĂ©r del todĂ©sch sol che en giro gh’è tanti che se ciĂ ma zimmer.
Secièr: sĂ©cio da meterghe soto quando se mola l’aqua.
Entant grazie: cambiale che no costa gnent.
CiapĂ r el sĂ ch en zìma: dopo aver vardĂ che no ‘l sia ròt sĂłto.
Ala fìm dela fĂ©ra: gh’Ă© semper quel che fa ‘l cul per smontĂ r tut quant
Luganega: no l’è vera che i l’ha enventĂ da i mèzi svizeri e mèzi taliĂ ni de LugĂ m.
Sciòp: ocio che ‘l te sciòpa magari en mam, mèio netĂ r semper le cĂ ne.
StrusiĂ r: l’è semper na fadìga starghe arĂ©nt a zerti laĂłri.
Paióm: materàs che pòl sponzer o gaverghe i pulési.
GiazĂ©ra: perchĂ© se ciĂ ma così quela televisiom che trasmete da dove giĂ z no ghe n’è?