OTOBER
di Cornelio Galas
Tra tuti i dĂłdese mĂ©si de l’am
l’è quel pĂą desmentegĂ da tuti
perchĂ© par squasi ‘n palpapiĂ m
tra dì bèi e quei po’ farabĂąti.
EnvĂ©ze l’è propri en stĂ© stimĂ ne
che se fà vìm, se strùca le olive
che ‘l sĂłl no l’gĂ le vecie tane
e defòr no serve de zert le pìne.
La campagna la dĂ i ultimi fruti
drio le case gh’è i so melogrĂ ni
nele cĂ neve pochi i resta … suti
se se trova anca bèm, tra paesà ni.
Gh’è i marĂłni, col so bel vim nòf
con quel scartozĂ r tuti ensèma…
gh’è da far legna, su en quel tĂłf
per no averghe del frĂ©t po’ tèma.
L’è bel, dai, tra l’istĂ e l’autĂąm
averghe sta bòna storia entramèz
Per no pasĂ r, senza esser a Ăąm…
dal bel, al brut sul solito péz.
Ne l’aria, te snĂ si, e bem dirìa
quel che vèi su da la tèra straca
prest i vangherĂ , el sora va via
conzimerĂ , pu envanti, la to vaca.
Giust el temp, poch, per spigolĂ r
quel che è scapa dopo le vendéme
le molche, soto i olivi, da dropĂ r
e i codogni a quei che ghe prème.
L’è tut en nar envanti piam piam
come se no ghe fus pressa de nar
perchĂ© ogni dì se fa ‘l so bacĂ m
ma ala fim vei l’ora da no ciamĂ r.