OTOBER

OTOBER

di Cornelio Galas

Tra tuti i dódese mési de l’am
l’è quel pù desmentegà da tuti
perché par squasi ‘n palpapiàm
tra dì bèi e quei po’ farabùti.

 

Envéze l’è propri en sté stimàne
che se fà vìm, se strùca le olive
che ‘l sól no l’gà le vecie tane
e defòr no serve de zert le pìne.

 

La campagna la dà i ultimi fruti
drio le case gh’è i so melogràni
nele càneve pochi i resta … suti
se se trova anca bèm, tra paesàni.

 

Gh’è i maróni, col so bel vim nòf
con quel scartozàr tuti ensèma…
gh’è da far legna, su en quel tóf
per no averghe del frét po’ tèma.

 

L’è bel, dai, tra l’istà e l’autùm
averghe sta bòna storia entramèz
Per no pasàr, senza esser a ùm…
dal bel, al brut sul solito péz.

 

Ne l’aria, te snàsi, e bem dirìa
quel che vèi su da la tèra straca
prest i vangherà, el sora va via
conzimerà, pu envanti, la to vaca.

 

Giust el temp, poch, per spigolàr
quel che è scapa dopo le vendéme
le molche, soto i olivi, da dropàr
e i codogni a quei che ghe prème.

 

L’è tut en nar envanti piam piam
come se no ghe fus pressa de nar
perché ogni dì se fa ‘l so bacàm
ma ala fim vei l’ora da no ciamàr.

 

L’è ‘l novémber, el més dei morti
quando se va coi fiori nei zimitèri
adés godéndete, n’anima senza torti
e stente drìo sol ai nossi mistéri.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento