NO TE SEI COME TE PARI

NO TE SEI COME TE PARI

di Cornelio Galas

Dàte na regolàda, scólteme mi,
no val pròpri la pena scónderse,
far finta de esser chisà chì,
per po’deventàr ‘n pòr mona.

 

Zerca de èsser come te séi …
come te pàr de èsser davéra,
quando te vèi da dìr na ròba
e te la dìsi demò gualìva.

 

Prova a domandarte, ‘na vòlta,
se contando tante bosìe
te te le ricordi dopo tute
per no far la figura del pit.

 

Te vedrai, che passà ‘l temp
de quando la rana la se sgiónfa,
te capirài da per ti, ecóme …
che la verità l’è sol una.

 

No serve maschere sui òci,
e gnanca farse grandi, grandi
ma coi soldi magari dei altri,
serve sol esser veri, semper.

 

Ah, se l’è per quel, nevéra …
tanti te passerà envanti,
co la facia de quei pu furbi,
co la coa tacàda al diàol.

 

Ti sta calmo, bevi camomila,
no stà narghe drìo de corsa,
pensa sol a quel che te sei
e a quel che te voleréssi …

 

Stàte drìo, state vizìm,
lassa pur che i vaga envanti
quei che magari t’ha robà
giust le to idee da zóvem.

 

No stà ‘nrabiarte, calma e gess,
che ‘n dì o l’alter te troverai
quela zent scapàda ‘n pressa
co na ròda sciopàda de colp.

 

Mi ‘l so quel che te farài …
te fermerài el to correr alora,
e te ghe cambierai quela roda
se ciàva anca perder ‘l temp.

 

Ariverà lori, se sa, per primi,
entant che te meti via el crik,
no i te dirà mai grazie …
ma ala fìm t’avrai vint ti.

 

Perché te ‘l sai, perché se sa,
anca se nesùni mai lo dìs …
drìo quei che ciapa ‘l premio
gh’è altri che l’ha merità.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento