NO TE SEI COME TE PARI
di Cornelio Galas
DĂ te na regolĂ da, scĂłlteme mi,
no val pròpri la pena scónderse,
far finta de esser chisà chì,
per po’deventĂ r ‘n pòr mona.
Zerca de èsser come te sĂ©i …
come te pà r de èsser davéra,
quando te vèi da dìr na ròba
e te la dìsi demò gualìva.
Prova a domandarte, ‘na vòlta,
se contando tante bosìe
te te le ricordi dopo tute
per no far la figura del pit.
Te vedrai, che passĂ ‘l temp
de quando la rana la se sgiĂłnfa,
te capirĂ i da per ti, ecĂłme …
che la veritĂ l’è sol una.
No serve maschere sui òci,
e gnanca farse grandi, grandi
ma coi soldi magari dei altri,
serve sol esser veri, semper.
Ah, se l’è per quel, nevĂ©ra …
tanti te passerĂ envanti,
co la facia de quei pu furbi,
co la coa tacĂ da al diĂ ol.
Ti sta calmo, bevi camomila,
no stà narghe drìo de corsa,
pensa sol a quel che te sei
e a quel che te volerĂ©ssi …
Stà te drìo, state vizìm,
lassa pur che i vaga envanti
quei che magari t’ha robĂ
giust le to idee da zĂłvem.
No stĂ ‘nrabiarte, calma e gess,
che ‘n dì o l’alter te troverai
quela zent scapĂ da ‘n pressa
co na ròda sciopà da de colp.
Mi ‘l so quel che te farĂ i …
te fermerĂ i el to correr alora,
e te ghe cambierai quela roda
se ciĂ va anca perder ‘l temp.
AriverĂ lori, se sa, per primi,
entant che te meti via el crik,
no i te dirĂ mai grazie …
ma ala fìm t’avrai vint ti.