Nevéro si, nevéro no

Nevéro si, nevéro no

nevero

di Enrico Tavernini

… E sì che no’l dovria eser lontan … M’ero segnà tut e avevo empostà anca el gùgol maps: terza bina da traversarla per 53 metri e po svoltar a destra, tra la ceresèra e ‘l fighèr …  nar driti per 28 metri e se ghe neva a sbàterghe contro a ‘sta benedeta noghèra. El me l’eva anca dit: “Varda che te speto davanti ala noghera del bepim luganega. Varda de eser preciso, che po finìso el bandus e la sposa po la s’encaza!”.

Fatto sta che la noghèra la vedo, ma del Galas nessuna traccia. Che abia sbaglià noghèra? E sì che no l’è che som en t’el paradis de le noghère. Po’ mi m’ero anca dit: “ok, mi ghe vago …  ma se po’ no gh’era ‘sta noghèra?”. Ma ala fim no l’era la noghèra che no la gh’era, ma l’era el Galas che no’l gh’era. E l’è sta lì che m’è vegnù en ment en me vecio profesor, che’l diseva sempre “nevéro si, nevéro no”.

22218995bella-vignetta-scuola1-jpg

E noi zo a rider … e lu che’l se agitéva ancora de pù e po ‘l seitava co la so cantilena: “Ragazzi …  nevéro si, nevéro no …  prendete il libro e andiamo a pagina … fente … e leggiamo. Nevéro si, nevéro no”.

No savria perchè de ‘sto abbinamento del Galas a ‘sto profesor, vist che no i se somigliava gnanca per le ongie dei pei. Ma forse l’era colpa della peperonata che m’eva fat me mama la sera prima e che m’era restà sul stomech. Opur l’era per l’opzione “O ics, o ipsilon”. Ma va a capir sa m’era saltà per el zervel en quel moment.

noghèra

noghèra

Entant che spetavo el Galas, me bevevo en goz de rachele del por Berto fagnàgna, che l’era stà serà via, nelle presom dela repubblica de Vignole, per contrabbando de denti de càin. E se sa quant che i è severi a Vignole su ‘ste tematiche. L’eva bem ris-cià grossa. Fussa stà fonghi o luganeghe, la pena l’era men dela metà.

E me ‘nmaginavo la scena de quando che l’arivava e mi ghe consegnavo l’importante spòrtola che dovevo darghe, da parte del por Berto. El tut l’era custodì en de ‘na elegante borsa de nailon color blu slavarì.

images

Cioè … en partenza l’era anca en bel blu cobalto, ma a forza de tegnirla en man, el blu el s’era quasi emozionà e ‘l s’era afezionà così tant ale me man sudae, che ‘l gh’eva lasà en po’ de color ale man. En po tant diria, vist che parévo en puffo che l’era stà concimà anca massa, per lievitar sì tant.

Entant el temp el pasava, ma del galas no gh’era traccia. Per dirla completa al domiliperzento, no gh’era traccia del Galas ala noghèra, vist che no’l  ghera ala noghèra. Che casin … e che mal de testa. Mal de testa, come quela volta sempre del stes profesor, che’l s’era presentà a scola col mal de testa e anca mi el ghévo. Bem …  quela volta l’era stàda dura farla fòra, tra nevéri de chi e nev*ri de lì …  meio lasarli lì, prima che i sciòpa, come la me testa e quela del profesor.

130705_Esami_Universita

Ma anca quela volta, lu l’aveva seità co la so cantilena, al son de “nevéro si, nevéro no” a manéta. M’ero anca postà ala ramàda che l’eva fat so papà del bepim luganega, quando che l’era ancora poch pù d’en bocia.

Sperevo de no vederla cascar per via del me peso e desiguàl seitàvo a vardarme entorno per veder se vedevo arivar el Galas. Ma gnente … Ancora no gh’era tracia de lu. Se fussa sta en cantante merican, saria sta “Lu” de nome e se ‘l lavorava en campagna, podeva eser stà “Lu Rid”, vist el sporch de tera e pacièca. Ma chi de cantanti no se ne vedeva. Se parl*va de àlter.

vero-falso

Anca la responsabilità de gaver dela roba (e magari de valor) che no l’era gnanca mia e che dovevo anca consegnar a qualcun … bem … me vegniva ados en stress da paura. Ma l’era stà quando ero dréo a perder tutte le speranze, che evo vist na sagoma arivar piam piam en lontananza e ciapar sempre pu forma definia. Che sia sta el galas? Mi ghe sperevo.

vignetta_esami

El temp el passava talmente piam che pareva de viver en t’en repléi continuo. La me fronte l’era miza de sudor. Vot per el calt, vot per la tensiom. E ecco che me se presenta davanti a mi la figura completa e finalmente a fòcho e non pu sfocada.

L’era propri el Galas. Finalmente no podevo pu dir che no’l ghera ala noghéra. E finalmente podevo consegnarghe el tesoro che evo custodì come oro. Quindi ciapo la sportola de nailon blu slavarì e ghe la dago. Lu el la ciapa … el ghe sfrugna dentro … e ‘l tira fora en bombo e ‘l me fa “cramento … l’era anni che non ne magnavo de ‘sta marca”.

Bem … l’è sta lì che me s’è davert el cor, ripensando a quando che no’l gh’era ala noghèra. Nè lù, né el famoso profesor del nevéro si, nevéro no.

Ve starnùdo ala prossima …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento