MI, MI, MI DA SOL
di Cornelio Galas
Te te trovi, de colp, de nòt, a l’avèrta,
‘na terĂ za dove se pòl fumĂ r …
n’aria umida, zamĂ i de fim otòber,
òcio al còl, si, meio scuèrzerlo.
E ‘n tĂ nt le gira, su la strĂ a, le auto,
gh’è quei che vèi, se sa, quèi che va,
e ‘ntant el vĂ ‘nvanti ‘st’orolòi …
osc’ia l’è tardi, bisogn nar a paiòm.
Tut va per el vèrs giust, sì, dai, giùst,
sol perchĂ© no ne sĂ bèm, bèm …
qual che ‘l sia el vèrs sbagliĂ , neh,
sol perchè sém abituadi cosìta.
Me vèi ‘n ment tanti ani endrìo,
quando no gavévo tant da pensar,
gh’era dòne, chitare, vim e bìra,
se fĂ©va tardi la not, tardi, tardi …
Le prime bevĂąe, le prime fumĂ e,
i primi basi, le prime … se ‘l sĂ ,
e po’ sdravacarse, sporcarse,
anca denòr a ‘n paracĂ r.