Meio tràrse envanti co l’ora endrìo

di Cornelio Galas

-Scolta, ti che sei lezù… sat quando bisogna cambiar l’ora sta stimana?
“Sabo, sabo 28 de otober, de not, ale doe…”.
-Ma bisogn tirar n’ora envanti o n’ora endrìo?
“Varda che se te vòi dormir n’ora en pù l’è meio che tiri n’ora endrìo…osc’ia l’è quela tuti i ani, sarìa ora che te te ricordéssi no?”
-Che te diga, no l’ho mai capìa sta storia de cambiar l’ora, me par…me par…
“Te par cossa?”
-No podo dirlo. Tut mal va bem se tirerà endrìo l’ora cramento. Ma bisogna propri farlo ale doe de not?
“Varda che quel i lo dis per i orari dei treni, dei aroplani…de l’ambaradam de quei che lavora ensoma”.
-Va bem, ma no ocor star su fim ale doe de not alora…
“Ti te poi cambiarla anca da ades se te voi abituarte…sta tento però che i altri i va envanti co l’ora vecia…meio che te tiri endrìo l’oroloi sabo de sera prima de nar a paiom…”.
-Ho capì… sarà i soliti gazeri. Vegnirà fora come quando se doveva butar n’ora envanti. Che de dese orolòi en casa gnanca um el féva l’ora giusta osc’ia.
“Sì, ma i oroloi del telefonim, del compiuter, anca quel en machina de solit i se cambia da so posta…”.
-T’el disì ti. Su la me machina per esempi gh’è ancora l’ora vecia… che la dovrìa deventar giusta ades forsi…ma la narà for de zosta tut mal sta primavera che vei.
“Eh, gnanca bom de cambiar l’ora sul cruscot de la machina…dai che no ghe vol la scala per arivarghe…”.
-No ghe arivo bèm per quel, el cruscot l’è bas. L’è che gh’è tuti quei botoni da schizar um drio l’alter che…me vei el nervòs.
“Fàte cambiar l’ora da to fiol no?”
Sì, ciaparlo quel. L’è semper en giro.
“Domandeghe a qualchedum alora”.
-Scolta no l’è che te podréssi darme na mam ti che te sei studià?
“Varda, mi te la cambierìa anca l’ora, però che no vegna fora come quela volta che zà che gh’ero te m’hai fat cambiar anca le lampadine davanti e l’oio e giustar el schenàl e la marmita che scorléva…perché… ne sém capidi”.
-No, no basterìa sol meter a posto l’ora… però sta primavera, perché ades, come t’ho dit l’è ancora quela vecia…e va bèm no n’ora envanti?
“Varda… me casca i bràzi, lassa perder, fa così, dominica de matina va en staziom, varda che ora che l’è…e drio mam te meti a posto tuti i to oroloi, capì come?

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento