“L’ULTIMO GIORNO DI UN CONDANNATO A MORTE” – 1

Liberamente estratti e tradotti in dialetto trentino da:

“L’ULTIMO GIORNO DI UN CONDANNATO A MORTE”

di Victor Hugo

Prim tòch

Condanà a mort!

L’è da zinque stimàne che vivo co ‘sto pensèr; semper e sol con ‘quel, semper giazà quando che ‘l vei, semper schizà soto.

Na volta, perché zamai me par sia pasà àni, no stimàne, mi ero n’òm come tuti i altri: ogni dì, ogni ora, ogni minute l gaveva le so robe ‘n testa. Ero zòven, ben mès coi soldi. E ‘ste fantasìe, ‘ste robe da far le me passèva davanti senza far la coa, senza dipender da nesùni. Putele che te lasèva senza fià sol a pensarle, nar a teater, ancora done, do passi de not, zent che sonèva. L’era semper festa en quel che m’ensogneva. Podevo far quel che volevo. Nesuni m’avria podù dir gnent.

Adès enveze son en presòm. El me corp l’è encandenà, ‘n de ‘n sgabuzìn stret, sporch, scur. La me anima l’è ligada a quel che vegnirà, a na roba sicura: son condannà a mort.

…. Devo far testament. Ma tanto no ‘l serve a gnent. I m’ha condannà anca a pagar le spese. Tut quel che gò el narà a finir lì. Anca taiarte la testa el costa. E lasso ‘na mare, na spòsa e na fiola de tre ani. Come faràle?

… No ghe spero pu. El me ricorso i lo sbregherà su, m’el sento. Tut a posto – i sento, i sento – i sta disendo quei che deve vardarlo fora. I testimoni i hà testimonià ben, el me avocato l’ha difeso ben, i giudici i ha giudicà ben. E mi no ghe son pu… Almen che….No, no sta né ‘n ciel né ‘n tera. El ricorso l’è na corda che te tei sora ‘n burròn. E che te senti che la se sta rotendo pian pian, fil dopo fil. Come se te gavessi ‘n cortèl sora la testa che ghe mete tant a vegnirte adòs. E se i me dès la grazia? La grazia. Ma da chie? E perché? E come?

…E se scapès? Ah che nar che nare nele campagne… No, cossa digo, no bisognerìa correr: i capiria subit che l’è un scapà da presòn. No, bisogneria enveze caminar piam, senza dar ne l’ocio, magari anca cantàr. Meio ancora sarìa trovar quei vestiti de quei che da ste bande fa i contadini. Podria po’ sconderme e spetar la not per nar pu ‘nvanti. Ma dopo? ‘n do nar? E prima ancora, poreto mi, come faria a vegnir for da sti muri spessi en metro?

…Ancora sei ore e sarò mort. Deventerò qualcos de schifòs che i buterà magari su ‘n let de fer per vardar cossa ghè denter. La testa da na banda, el rest da l’altra. Quel che vanzerà dopo tuti sti ruscamenti i lo buterà ‘n de ne bara.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento