L’ORA A POSTO E QUELA DEL SOL …

L’ORA A POSTO E QUELA DEL SOL …

di Cornelio Galas

Doménega che sta per vegnìr a la fìm de ‘sta stimàna (vintiséi de marz) ale dóe de matina bisognerìa butàr le lancéte de l’orolòi (le lancéte, no l’orolòi neh) envanti de n’ora. Disénte che – semper che no féghe le ore picole – ve convéi demò far sta operaziom quando tut mal nè a paióm el sàbo (vintizinque).

Cossa suzéde en ogni caso doménega matina? Che anca se de sòlit sé bonorìvi ve vegnirà a mancar n’ora de sòm. Per dir: tut a l’incontrari de quando l’otóber passà vardàndo l’orolòi avé dit, co na zerta sodisfaziom: “Ma dài, apéna le sète e mèza? Squasi squasi me volto e fàgo n’alter pisolìm”.

Eco, quela sodisfaziom doménega i ve la fà paìr. En pratica i ve tòl de vòlta que l’ora ‘n pù che se stài nel lèt fim adès. Resteré (mì de sicur) zidiósi, malmostosi. E per qualche dì po’ sarà la stessa solfa: “Sì, le l’una de dopodisnàr, ma sarìa però mezdì neh…cossa métit su da magnar che no gò gnanca fàm”.

Dal bòm gh’è – cosìta i dìs – che se dovrìa spargnàr la corènte. Sarà. Ma – zamài ‘l so come la narà a finir la prima stimàma – quel che dròpa el tràpèm anca la domenega matina secondo mì … el tàcherà via lo stéss a laoràr e a ròter i zebedèi: n’ora prima del solit per de pù.

Sóm nà demò a ‘nformarme. Alora: l’ora legale, quela “a posto” (perché col tèmp quela del sól la dève avérne combinàe tante come na delinquente, se sa) i avéva provà a méterla sui orolòi en Italia zà en temp de guera (sia la prima che l’ultima). Odìo, ogni tant i la tiréva via (come i tiréva via anca la corènte) ma disénte che en qualche modo zà en quei ani i avéva scominzià a trapolàr drìo l’orolòi.

E l’è da alora che è scominzià i casini. Per esempi gh’è stà en momént che la Republica de Salò, quela dei fascisti, la gavéva n’ora e ‘n zò per l’Italia i ghe n’aveva n’altra. L’è per quel tra l’alter che i ha becà Musolini: l’avrìa dovù partir n’ora prima per nar en Svizera (dove l’ora legale i ha tacà via a meterla sol nel 1981).

Quando gavévo dése ani i ha fat la lège per l’ora legale: gò 61 ani, fé voi i conti. E zà alora l’era en casìm nàr for dal let per nar a scola propri quando arivéva la primavera e te saréssi stà volentéra soto i linzòi.

Se ne vardém ‘ntorno, tut mal, miga tuti i gà la stessa ora su sta tèra. Lassè star i fusi orari de quando nè co l’aeroplano de chì o de là. Per dìr: en Africa (anca da la Tunisia en vìa neh) per esempi no i tìra endrìo o ‘nvanti le lancète: quel l’è ‘l sól, quela l’è so mare. Tut el dì. E fa calt osc’ia. E alora i làssa star tut come l’è.

En Russia, fim al 2014, gh’era l’ora legale tut l’àm. Po’ i cambià idea: no, mèio l’ora del sól tut l’àm. I gavrà i so perchè. En Bielorussia i ghe nài drìo (anca se no … magari arivéva i cararmati). En Ucraina prima i gà dàt da ment ai russi. Po’ (prima che arivés i cararmati) i ha dìt che l’è forsi meio far come i altri de l’Europa. Dala Merkel en zò.

En Australia – che l’è nela parte pù bàssa del balóm dove vivém – l’è tut viceversa. Quando da noi gh’è l’ora “a posto” da lori val quela del sol. En Brasile l’ambaradam ‘l gh’è sol da fim otober ala fim de febrér.

Dite ste robe da lezùi mi gò da semper tut mal dei dubi. Per esempi: tàca via na partìa del balóm co l’ora del sol. E trac, se và ‘nvanti n’ora. Osc’ia, de colp te sei zà nel secondo tempo no? Eh ma anca chì gh’è la gàbola: no i zùga mai le partìe ale dóe de not … propri per spargnàr luce, capì come?

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento